141 vots diabòlics que ho poden capgirar tot. És la fotografia dels resultats provisionals de les eleccions municipals a Barcelona, després d’un primer recompte d’infart la nit de diumenge. De fet, serà la nit electoral més llarga de la història que ha viscut la capital del país… perquè s’allargarà fins que la Junta Electoral faci públics els resultats oficials de l’escrutini, que està previst que anunciï entre el cap de setmana i principis de la setmana entrant, a tot estirar, dimecres. Fins aleshores no sabrem del cert si Ada Colau ha estat, efectivament, la tercera força amb 9 regidors, o passa ser segona “robant-li” el regidor provisional a qui ha estat el seu soci de govern, Jaume Collboni, que a hores d’ara té 10 regidors que li donen força per negociar suports per a l’alcaldia.
Són 141 vots de diferència que han deixat un escenari de negociacions A, però que podria canviar radicalment a un escenari B si els resultats oficials inclouen alguna variació en aquest estretíssim marge de vots i el desè regidor del PSC anés finalment al sac del Barcelona en Comú. És possible? Sí, si ens fixem en les variacions entre els resultats provisionals i els oficials d’ara fa 4 anys. El 2019 no hi va haver moviment de regidors, però sí partits que van sumar un bon grapat de vots i altres que en van perdre. Fins i tot ERC es va apuntar la victòria en un altre barri. Si fem una translació de les variacions que va registrar la Junta Electoral els darreres comicis, Ada Colau podria ser segona força. Amb el 100% escrutat el 26 de maig de fa 4 anys, ERC va aconseguir 160.990 vots. Quan el Butlletí Oficial de l’Estat (BOE) va publicar els resultats realment definitius, ERC tenia 199 vots més. Ada Colau en va sumar 336 més, el PSC, 137, i Junts va patir una retallada de 323 vots. El PP en va sumar 41 més, la CUP en va perdre 17 i Manuel Valls, 47.
Esperant, ara sí, la foto finish
En el cas del 2023, el marge és tan estret que tots els partits esperen la foto finish de divendres o dissabte. Amb nervis, perquè un canvi de posicions entre el PSC i els Comuns marcaria no només els pactes a Barcelona, sinó les estratègies a Catalunya i a l’Estat, a més de la carrera política dels dos líders implicats. I de retruc, deixaria el camí més aplanat a Xavier Trias per convertir-se en alcalde.
Però, què implicaria que el recompte oficial fes saltar el desè regidor del PSC al compte d’Ada Colau? L’impacte en les negociacions per formar govern i triar alcalde seria directíssim. Si Jaume Collboni passa a ser tercera força, les seves aspiracions, ja complexes, d’intentar ser alcalde amb un pacte alternatiu per l’esquerra o per la dreta, és a dir, amb un tripartit amb Comuns i ERC, o per la dreta fent que el PP avalés un bipartit amb Comuns -deixant fora de l’equació Ada Colau, que essent tercera, podria oficialitzar-se com a mà dreta del ‘Moviment Sumar’ de Yolanda Díaz després de les eleccions- quedarien reduïdes pràcticament a zero. I fins i tot podria precipitar-se la seva sortida del consistori de forma immediata -pensant en el 23-J, o en els mesos vinents, després de les eleccions espanyoles i amb la mirada posada en un hipotètic nou executiu liderat pel PSOE. Una sortida que no es pot descartar fins i tot essent segona força, però fora del govern municipal. De fet, algunes veus apunten que si Collboni fracassa en el seu intent de ser alcalde, volaria cap a Madrid per ocupar en algun moment responsabilitats en la gestió de l’Aeroport de Barcelona, fos en un ministeri o a AENA.
I un segon efecte directe: Trias tindria el camí molt més aplanat per ser alcalde sense un candidat fort que li intentés arrabassar la victòria. Per la via de ser la llista més votada si no existeix un candidat alternatiu amb 21 o més regidors. Al marge, això sí, que el candidat de l’òrbita de Junts apostés per reforçar-se amb ERC o amb el mateix PSC
I com impactaria en el bloc dels Comuns passar de tercers a segons? Aquí sí que el panorama no canvia radicalment més enllà de batalles internes sobre l’hegemonia a l’espai de l’esquerra. Tot indica que l’alcaldessa i cap de llista de Barcelona en Comú ja té decidit que plega -això, de fet, podria facilitar alguns pactes, com per exemple un bipartit PSC-Comuns sense Colau, que podria arribar a ser avalat pel PP, apuntant-se el punt d’haver-la fet fora i d’haver proporcionat a la ciutat un candidat constitucionalista- i el més fàcil és Madrid. A les portes de les eleccions espanyoles, Colau ha assegurat que no serà cap de llista per Barcelona del partit que justament aquest dimarts ha registrat Yolanda Díaz, ‘Moviment Sumar’. Però no ha dit pas que no acceptés en un futur un ministeri a Madrid. En tot cas, més enllà de carreres personals, els Comuns, com a estructura de partit a Catalunya, només tenien l’alcaldia de Barcelona i el grup parlamentari de 8 diputats. Fora del govern municipal quedarien en una situació de precarietat política i econòmica complexa. D’aquí la insistència de Colau per configurar un “tripartit progressista” que els mantingui al poder. Això sí, si Colau passa a ser la segona del 28M i reverteix el ‘sorpasso’ de Collboni, podria intentar liderar aquest ja improbable tripartit.
Mentre no es tingui el recompte oficial a partir de divendres, veurem pocs moviments als partits més enllà de reunions discretes. De fet, a banda del guanyador, Xavier Trias, els candidats han mantingut un perfil molt baix en les hores posteriors a la nit electoral. Perquè aquí, i a diferència d’una multiplicació matemàtica, l’ordre dels factors sí que altera el producte. I de quina manera.
