Molta teatralitat i nul·les conseqüències en l’aferrissat debat aquest divendres al ple de Barcelona sobre la presumpta discriminació del castellà en les comunicacions de l’Ajuntament. Luz Guilarte (Cs) ha defensat una moció per exigir al govern que sigui “sempre bilingüe” i garanteixi la presència sí o sí del castellà en qualsevol fulletó, avís per megafonia o portal web.
Josep Bou (PP) i Manuel Valls (BpC) s’han apuntat apassionadament al clam contra la prioritat del català com a llengua minoritzada i pròpia del país. El bloc unionista no ha escatimat paraules gruixudes: “xantatge nacionalista”, “adoctrinament”, “reaccionaris”, “visió provinciana del món”… “Ni amb Felip V ni amb Franco no va tenir perill, el català!”, ha arribat a dir Bou. És més, ha menystingut les comarques de majoria catalanoparlant enfront Barcelona, que segons ell “és massa important” com perquè no hi predomini el castellà.
Però la vehemència dels tres partits no han trobat la mateixa fogositat entre la resta de grups polítics. Govern i independentistes han argumentat amb nombroses dades l’excel·lent salut del castellà, l’equitat que aporta la immersió lingüística i l’escàs conflicte real que generen les llengües al carrer.
Molta teatralitat i nul·les conseqüències en l’aferrissat debat aquest divendres al ple de Barcelona sobre la presumpta discriminació del castellà en les comunicacions de l’Ajuntament. Luz Guilarte (Cs) ha defensat una moció per exigir al govern que sigui “sempre bilingüe” i garanteixi la presència sí o sí del castellà en qualsevol fulletó, avís per megafonia o portal web.
Josep Bou (PP) i Manuel Valls (BpC) s’han apuntat apassionadament al clam contra la prioritat del català com a llengua minoritzada i pròpia del país. El bloc unionista no ha escatimat paraules gruixudes: “xantatge nacionalista”, “adoctrinament”, “reaccionaris”, “vergonya”… “Ni amb Felip V ni amb Franco no va tenir perill, el català!”, ha arribat a dir Bou. És més, ha menystingut les comarques de majoria catalanoparlant enfront Barcelona, que segons ell “és massa important” per no usar arreu el castellà. Guilarte i Bou han retret a JxCat i PSC que diversos expresidents de la Generalitat portessin als seus fills a escoles trilingües privades: “Els fills dels meus treballadors que es fotin, amb tot en català? No està bé!”, ha exclamat Bou.
Un “fantasma” sense dades
Però la vehemència dels tres partits no han trobat la mateixa fogositat entre la resta de grups polítics. Govern i independentistes han argumentat amb nombroses dades l’excel·lent salut del castellà, l’equitat que aporta la immersió lingüística i l’escàs conflicte real que generen les llengües al carrer.
El tinent d’alcaldia de Cultura, Joan Subirats (Bcomú) ha recordat que en 10 anys només s’han presentat 20 queixes sobre les pràctiques lingüístiques de l’Ajuntament i en els darrers 2 anys només 6 dels 180.000 alumnes de Catalunya han presentat peticions d’escolarització en castellà. “No sé on s’ha construït el fantasma de la desaparició de castellà o del predomini del català sobre el castellà”, ha ironitzat, per recordar també la gran demanda dels cursos de català gratuïts del CNLC a la ciutat. “És un fet demostrat històricament que la gent veu en el català una font de progrés social”, ha reblat.
ERC i JxCat han replicat amb parsimònia que el català és la llengua en perill i no pas l’hegemònica. Gemma Sendra ha criticat la “construcció fictícia que la vulneració dels drets lingüístics és sobre el castellà” en comptes de sobre el català. Ferran Mascarell (JxCat) ha aprofitat la intervenció de Valls per acusar-lo de “reaccionari” per haver dit a la televisió francesa que està en contra d’ensenyar llengües regionals a l’escola francesa.
