El ple de Barcelona ha aprovat de forma definitiva una nova taxa de residus, amb la que les llars de la ciutat pagaran a partir de juliol per la recollida de la brossa. La mesura ja va rebre llum verda inicial la setmana passada en comissió i ara ha superat l’últim amb el vot del govern BComú-PSC i ERC i el vot contrari de tota la resta. D’arrencada la taxa s’aplicarà per igual a totes les llars, a través del rebut de l’aigua i en proporció al consum d’aquest subministrament, però preveu rebaixes per als veïns dels districtes que més reciclin.
El 73,3% de les famílies pagaran entre 27 i 51 euros de la taxa de residus i 12.500 llars vulnerables n’estaran exemptes. No obstant, un petit percentatge d’habitatges grans amb alt consum d’aigua poden arribar a pagar fins a 200 euros anuals. Per no penalitzar les famílies nombroses –que consumeixen més aigua–, es reduirà un 5% la taxa per cada persona addicional empadronada i un 5% més si té una discapacitat igual o superior al 75%. L’ús dels punts verds permetrà obtenir un descompte a qualsevol ciutadà: un 1% per anar-hi un sol cop i el 14% màxim per anar-hi a partir de 15 vegades l’any.
El govern municipal ha confiat en el nou contracte de la neteja, que hauria de portar als carrers de Barcelona contenidors intel·ligents abans de 2023. Aquest nou mobiliari no estaria obert les 24 hores per dipositar-hi els residus domèstics, sinó que s’obriria amb una targeta identificadora de cada llar i permetria comptabilitzar el volum d’escombraries i la ràtio de reciclatge per ponderar la taxa de residus segons el comportament ambiental de cadascú. Una altra via és la recollida porta a porta, que també permetria distingir les llars més i menys recicladores.
[r:1]
L’oposició –també ERC, tot i haver votat a favor– ha pressionat al govern per avançar el més ràpid possible cap a la individualització de la taxa, que permeti aplicar la lògica de fer pagar més a qui més brossa generi i qui menys recicli. El regidor de Transició Energètica, Eloi Badia (BComú), ha defensat que amb l’aprovació de la taxa “el canvi necessari en el model de residus ja està caminant i avança i no té marxa enrere”. Ha defensat “l’extinció de l’abocador 24 hores”, en referència als contenidors de lliure ús al carrer. Ha admès que “hi ha marge per millorar” en les bonificacions, però ha argumentat que la taxa “és justa” perquè “és més just que n’hi hagi una que no pas que no n’hi hagi cap”, perquè aleshores els 30 milions de despesa en residus sorgeixen dels comptes generals del consistori i de facto s’estan finançant amb impostos desvinculats del consum, com l’IBI dels habitatges de propietat.
Vista del ple de l’Ajuntament de Barcelona de febrer de 2020 / Jordi Play
Jordi Coronas ha explicat al ple que el vot a favor d’ERC s’ha pactat a canvi de “tres exigències”: informació clara en el rebut de l’aigua, que l’àmbit territorial de les bonificacions sigui el més reduït possible –barris, seccions censals…– i “el compromís de convertir la taxa de recollida en una taxa de generació en el mínim temps possible”. Francina Vila (JxCat) ha vist “imprescindible una fiscalitat que penalitzi” qui no recicla i per tant ha titllat la manca actual d’individualització de “mesura merament recaptatòria”.
Luz Guilarte (Cs) ha carregat contra la pujada d’impostos a la ciutat aprovada els darrers mesos, a través de diferents taxes, i ha criticat que el pla detallat per al control del reciclatge de cada llar encara no s’ha presentat: “Cobraran injustament per un pla que encara no sabem ni com ni quan volen implementar”. Josep Bou (PP) ha compartit “la finalitat” de la nova taxa, però no “el com ni el quan”, en estar emmarcada en una “destralada fiscal” en vigílies d’un refredament de l’economia. Finalment Eva Parera ha estat molt crítica amb el rigor del govern: “Porten a aprovació una taxa en construcció. S’ha de fer, sí, però s’ha de fer bé”.
