Les retribucions dels alts càrrecs de l’administració pública no solen reflectir l’escala de poder. L’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, té assignada una nòmina oficial de 100.000 euros a l’any, encara que el codi ètic de BComú la limita a catorze pagues de 2.291 euros. Tot i així, sota el seu comandament hi ha 10 alts càrrecs que cobren més: dos gerents de l’Ajuntament, quatre directors d’empreses públiques, el director d’un museu i els tres alts funcionaris de l’Estat que treballen al consistori.
Els 10 centmileuristes sobrepassen el salari de l’alcaldia en tres grups clars. La meitat superen el llindar per la mínima, amb nòmines d’entre 101.000 i 105.000 euros a l’any. D’altra banda hi ha els tres alts funcionaris estatals, que tots tres cobren uns 112.00 euros. I finalment hi ha dos esprintadors, que sobresurten amb 124.000 i 140.000 euros, és a dir, amb un 24% i un 40% més de retribució que Ada Colau.
Els dos més ben pagats
La nòmina més alta la cobra una dona, Marta Labata. És directora general de Barcelona de Serveis Municipals, SA (B:SM), l’empresa municipal més gran i gestora de serveis com el Tibidabo i el Zoo, la grua, el Bicing, les estacions de busos de Fabra i Puig i del Nord, el Palau Sant Jordi o els cementiris. Segons el Portal de Transparència de l’Ajuntament de Barcelona, Labata cobra 118.849,59 euros de retribució base i 21.150,41 euros de complement de lloc de treball.
Prové de TMB: entre el 2014 i el 2017 va ser directora de la Xarxa de Bus. El seu predecessor, Ignasi Armengol, també venia de TMB i va deixar el càrrec per iniciar un projecte propi. Quan el consistori va anunciar el fitxatge de Labata va destacar-ne que “pertany a una nova generació de directives” i que el nomenament havia estat proposat pel tinent d’alcaldia Jaume Collboni (PSC).
El segon més ben pagat és Ángel Sánchez, director de l’altre gegant empresarial del consistori, Barcelona d’Infraestructures Municipals. SA (BIMSA). És el braç executor de les grans obres públiques, per exemple, la transformació urbanística de les Glòries. Cobra 124.520 euros i és un veterà: lidera BIMSA des de fa 15 anys. El 2020 complirà 69 anys. Abans havia treballat en una consultoria d’obres i a l’empresa gestora del Túnel del Cadí.
Els tres genets estatals
D’altra banda, l’organigrama municipal té tres peces clau que formen part del cos funcionarial de l’Estat: l’interventor, Antonio Muñoz, el secretari general, Jordi Cases i la tresorera, Immaculada Turu. Són càrrecs d’administració local “d’habilitació nacional”, és a dir, que s’hi accedeix a través d’oposicions d’àmbit espanyol.
Tots tres tenen experiència prèvia en altres ajuntaments. El saragossà Muñoz ha passat pels consistoris d’Osca, Calatayud i Sòria; Cases prové del de Sabadell i Turu ha treballat abans a l’Ajuntament de Figueres i a la Universitat de Barcelona. En els tres casos el sou ronda els 112.000 euros bruts anuals.
Cinc ‘centmileuristes’ rasos
La resta de nòmines centmileuristes s’aproximen més al sou assignat a l’alcalde o l’alcaldessa de Barcelona. Es tracta de dos gerents i els directors d’un museu i de dues empreses sectorials. Dins l’estructura ordinària de l’Ajuntament hi ha el gerent de recursos i la gerent de l’àrea de Cultura, Educació, Ciència i Comunitat. El primer és Agustín Abelaira, que cobra 103.372 euros. La seva és una posició decisiva, perquè té a les seves mans el funcionament diari de la maquinària municipal. També dirigeix, simultàniament, la Fundació Barcelona Cultura.
La segona és Marta Clari, actualment al capdavant de la cartera del tinent Joan Subirats (Bcomú). Ha estat gerenta de l’àmbit cultural durant els dos passats mandats i abans havia dirigit l’Institut de Cultura de Barcelona (ICUB) durant 11 anys, en 2 períodes. Psicòloga i pedagoga de formació, és funcionària de l’Ajuntament des del 1990. Actualment cobra 102.441 euros i el seu càrrec de gerenta inclou formar part de diferents consells d’administració, com els del Mercat de les Flors, el consorci de biblioteques, la Fundació Julio Muñoz Ramonet o els instituts municipals de Serveis Socials i d’Esports.
També forma part d’aquest grup el director general de Mercabarna, Josep Tejedo, amb 105.000 euros anuals. Va iniciar la seva trajectòria laboral a la banca privada i ha passat també per l’àmbit de la consultoria. El 2012 va entrar al càrrec actual, des del que lidera el mercat de majoristes que alimenta tota l’àrea metropolitana de Barcelona.
El penúltim és Sergi Vicente, director d’Informació i Comunicació de Barcelona SA. És l’empresa municipal que gestiona Betevé, la marca que agrupa la televisió, ràdio i portal d’informació de Barcelona. Cobra 103.540 euros i prové de TV3, on era corresponsal a Pequín. Finalment tanca el rànquing Ferran Barenblit, director del consorci del Museu d’Art Contemporani de Barcelona (MACBA). Cobra 101.000 euros i va succeir el 2015 Bartomeu Marí, que va dimitir després de la censura d’una obra crítica amb la Casa Reial. Es va incorporar al museu amb un contracte de cinc anys renovables.
