L’Ajuntament de Barcelona es compromet a presentar una proposta de taxa Amazon l’1 de juliol d’aquest any, segons ha pogut saber el TOT Barcelona. El consistori inicia el compte enrere per donar compliment a l’acord de govern acordat entre Barcelona en Comú i el PSC el 2019. D’aquesta manera, tot just quatre anys des d’aleshores la capital catalana planteja transformar el propòsit de “crear una taxa específica que gravi les empreses de gran distribució i reverteixi íntegrament en el comerç de proximitat, per a la seva modernització tecnològica”, com van pactar ambdós partits, a una ordenança municipal amb cara i ulls.
Tal com van plantejar-se ara fa quasi tres anys, la mesura va encaminada a incorporar un tribut municipal que suposi un impost per a les grans empreses que es dediquen a la venda minorista, com són la multinacional Amazon, amb l’objectiu de destinar els ingressos percebuts d’aquest tribut municipal a la millora del servei i tecnologia de les empreses tradicionals i locals.
Per assolir aquesta fita s’ha creat una comissió tècnica, que serà l’encarregada de pilotar el projecte, que recau sota el domini del PSC. L’Ajuntament assegura que aquest tipus d’empreses generen problemàtiques diverses a la ciutat. Per una banda, a nivell de mobilitat urbana, ja que suposen una major saturació del trànsit de la capital; d’altra, la contaminació atmosfèrica, perquè l’existència d’aquest tipus de companyies i de transport de mercaderies afegeixen una càrrega extra de pol·lució al medi ambient; i, també, una amenaça per al teixit comercial urbà, ja que disposar d’un servei que t’envia un producte ràpid, fàcil, de forma àgil i en un període de temps tensa les petites i mitjanes empreses de la capital, amb una infraestructura molt menor que la que pot tenir el gegant nord-americà Amazon.
Més enllà de la taxa Amazon, l’Ajuntament de Barcelona posa de manifest que la legislació espanyola no s’ha adaptat a la realitat i s’ha quedat obsoleta, ja que moltes d’aquestes empreses, la majoria estrangeres, operen a la ciutat sense que hi hagi una norma específica creada per a regular-les, com durant anys havia passat amb companyies com Glovo o UberEats, fins que el ministeri de Treball del govern espanyol va crear la llei Rider.
1 
