L’informe sobre la taxa Amazon ja està sobre la taula del govern municipal. Signat per María Luisa González-Cuéllar Serrano i Enrique Ortiz Calle, catedràtics de Dret Financer i Tributari de la Universitat Carlos III de Madrid, planteja la creació del gravamen per “motius fiscals, econòmics, foment del comerç de proximitat i protecció mediambiental”. En concret, valora l’opció de crear zones d’aparcament específiques per a comerç electrònic i cobrar empreses com Amazon una taxa calculada tenint en compte la seva facturació anual. Això perjudicaria més les grans empreses com Amazon, ja que la seva facturació és molt elevada.
A més, Barcelona sospesa xifrar la taxa basant-se en el valor de mercat que té un estacionament a la ciutat per a repartiment de paquets, que s’obtindria d’un estudi municipal. Així ho proposa l’informe, que introdueix la idea de crear “zones d’àrea de distribució urbana” perquè companyies com Amazon en puguin fer ús i perquè el consistori els pugui cobrar una taxa.
Aquesta seria, segons indica l’informe, avançat per El País, l’única via que tindria l’Ajuntament de crear una taxa Amazon. Tal com recorda el document, el consistori només té competències per gravar l’ús de l’espai públic, ja que no pot, per exemple, cobrar per accedir a la capital catalana. L’informe apunta que la taxa, amb tot, no seria únicament aplicable al comerç electrònic, però la creació de zones d’aparcament específiques permetria que es cobrés només a aquesta activitat.
El comerç online “s’aprofita” de la falta de taxes
Els catedràtics adverteixen que els impostos locals “exoneren injustificadament” d’impostos les grans companyies de comerç electrònic, que tenen impactes negatius sobre la ciutat. A tall d’exemple, esmenten l’impacte ambiental i l’avantatge que tenen sobre el comerç local, que generalment ha de pagar impostos per bens immobles a Barcelona, a diferència de companyies de comerç electrònic, que solen tenir les seus logístiques fora de la ciutat.
“Podem dir que actualment a Barcelona el comerç online s’aprofita d’una absència de gravamen –destinada a la càrrega de mercaderies necessàries per al comerç presencial– malgrat la intensitat alta d’ocupació de sòl públic que suposa i que ni el seu origen ni la seva destinació és un establiment comercial”, diu l’informe. Així, emfasitza el fet que plataformes com Amazon fan servir espais d’estacionament pensats per a càrrega i descàrrega, que estan lliures de taxes.
Si fa servei postal, és taxable
L’estudi basa l’argumentació en la catalogació d’empreses com Amazon com a operadors postals per part de la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència (CNMC). L’òrgan estatal va emetre el 24 de setembre de l’any passat una resolució en què establia que Amazon fa servei postal, cosa que permetria a Barcelona cobrar-li una taxa.
Qui quedaria exempt
Pel que fa a exempcions, l’informe aconsella que els repartidors que actuen com a persona física i no com a empresa no paguin la taxa. El document justifica que són una minoria en el sector i que, a més, el volum de negoci que mouen és molt menor. Tampoc l’abonarien els serveis de transport de mercaderies, que solen portar a terme transportistes. Els repartidors amb vehicles que no siguin camions, furgonetes o cotxes, com ara els riders. Per últim, el repartiment a punts de conveniència, que estan colonitzant les rebotigues del comerç de barri de la ciutat, tampoc l’haurien d’abonar.
