L’Ajuntament de Barcelona manté vigent, de moment, la taxa de generació de residus tombada pel TSJC mentre recorre la decisió judicial amb un recurs de cassació al Suprem. Així doncs, de moment no es retornarà als contribuents el que ja se’ls ha cobrat per aquest concepte, ni se’n suspendrà l’aplicació ara per ara. Com va avançar aquest dilluns el TOT Barcelona, el tribunal català va declarar nul l’acord de plenari de 2020 que creava aquesta nova càrrega fiscal i que es cobra a través del rebut de l’aigua.
El regidor d’Emergència Climàtica, Eloi Badia, ha valorat aquest dimarts el revés judicial que ha rebut el consistori. Ha assegurat que el govern d’Ada Colau té “arguments jurídics sòlids per defensar aquesta taxa” i ha recordat que altres municipis i sentències avalen vincular la generació d’escombraries de les llars i el seu consum d’aigua. El TSJC va decidir suspendre la taxa perquè troba “excessivament genèric” l’informe tècnic on es justifica la relació brossa-aigua. “Es desconeix quin és el criteri seguit per calcular l’import de les quotes corresponents a les diferents categories”, deia la magistrada Virginia de Francisco Ramos.
Per contra, Badia sosté que “el vector de l’aigua és una bona aproximació a aquest comportament de gestió de residus” i que per això l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) “fa 30 anys que l’aplica” a l’hora de calcular tributs. En definitiva, la tesi municipal que subjau és que els malbaratadors d’aigua són també ciutadans menys recicladors. “No vam ser creatius, no vam fer res que no existeixi, aquest mètode de càlcul i anàlisi el vam replicar”, ha insistit Badia, a preguntes de la premsa. Sense fer cap autocrítica, Badia ha definit el revés com una “sorpresa” per a l’executiu: “L’estranyesa és absoluta”.
Ha dibuixat com a escenaris alternatius indicadors encara menys relacionats amb la brossa, com establir una taxa idèntica per tothom o segons la mida de l’edifici. Ha admès, però, que vincular aigua i brossa no és el que realment voldria fer la ciutat. L’horitzó de futur és individualitzar els residus, és a dir, arribar a saber el grau de reciclatge i els quilos generats a cada llar per tal de fer pagar a cadascú segons la despesa pública que provoca. Per fer-ho calen eines com els contenidors intel·ligents o el sistema porta a porta, que està ara aturat després de la polèmica a Sant Andreu. L’escenari de la individualització per tant és encara molt llunyà: Badia reconeix que requereix “un desplegament és molt lent” i que mentrestant el govern municipal seguirà refiant-se del consum d’aigua com a indicador provisional.
2 
