Aigües de Barcelona –enemistada amb l’alcaldessa Ada Colau i el seu regidor Eloi Badia arran del procés judicial que finalment va guanyar l’empresa– contraataca. No pensa permetre que el consumidor cregui que l’increment en la factura de l’aigua que s’ha produït aquest estiu és a causa de la companyia. L’empresa ha redissenyat la factura perquè quedi clar quina part de l’import és per la nova taxa de recollida de residus creada per l’Ajuntament de Barcelona, estrenada fa unes setmanes, en plena crisi. La novetat ja ha provocat indignació entre molts contribuents que han agitat la xarxa amb les seves protestes. I per assegurar-se que el missatge arriba, la companyia ha llançat una campanya publicitària per explicar els canvis en el model de factura, perquè quedi clar quina és la part vinculable realment al cicle de l’aigua i quina correspon a altres conceptes que no hi tenen res a veure però que les administracions vehiculen a través del cobrament de l’aigua.
Fins ara ja hi havia la taxa metropolitana de tractament de residus –de l’Àrea Metropolitana de Barcelona–, però ara l’Ajuntament hi ha afegit una nova taxa en concepte de recollida de residus. L’objectiu teòric és tenir una eina per estimular la separació entre diferents tipus de deixalles perquè creixi la recollida selectiva. Aquesta taxa, per tant, hauria de premiar les llars que fan bé la tria i penalitzar les que no separen o que ho fan malament. Tanmateix, de moment la quantitat es fixa en proporció al consum d’aigua, ja que no hi ha cap manera de saber qui fa què amb la brossa. És per això que moltes famílies s’han indignat i la raó per la qual ERC, que va donar un aval crític a la nova taxa, reclama des del primer moment eines tecnològiques –com ara un codi personalitzat per obrir els contenidor si llençar-hi les deixalles– o la recollida porta a porta per intentar ajustar la quantitat que es cobra als hàbits de tractament domèstic de les escombraries.
De moment, Aigües de Barcelona se’n desmarca de manera molt explícita amb la nova factura i els gràfics explicatius que ha difós, en què subratlla que a la ciutat de Barcelona un 35% de l’import correspon a la gestió de residus –entre la taxa metropolitana de tractament i la municipal de recollida– i que només el 60% pertany al cicle de l’aigua, que inclou el cànon, un altre impost, a més del consum. També asseguren en aquest gràfic publicitari que l’increment del preu de l’aigua ha sigut d’un 0,1% entre el 2015 i el 2020 i que, en canvi, l’import destinant als residus ha pujat un 106% en el mateix període.
