Barcelona ha debatut aquest divendres el cas Pegasus en un ple extraordinari i després també al ple ordinari d’abril. Un exercici d’oratòria necessari però completament previsible, que al meu entendre ha fet evidents tres realitats polítiques.
La primera: hi ha una majoria, molt precària, en contra de l’espionatge il·legal a l’independentisme. Els comuns no poden quedar-se fora del rebuig d’ERC i Junts a una vulneració de drets tan òbvia, per més que això els generi tensions amb els socis socialistes. Això no vol dir, però, que aquesta majoria sigui prou sòlida per traduir-se en accions polítiques contundents. Com s’ha vist els darrers dies, el cas Catalangate ha provocat molta retòrica i poques conseqüències.
La segona: hi ha una minoria, molt forta, a favor de l’espionatge il·legal a l’independentisme. Els partits unionistes defensen ja sense cap complexe la repressió dels enemics d’Espanya i fins i tot encoratgen l’Estat a tornar-ho a fer sempre que ho cregui convenient. El discurs del PSC sembla que s’acosta a la majoria de rebuig, però vota de forma efectiva contra la condemna al cas Pegasus. Allò de facta non verba. L’escàndol no ha esquerdat gens els dos blocs de la política catalana.
I la tercera: a l’Ajuntament de Barcelona cadascú va a la seva. Hem fet sostre en el campi qui pugui municipal, a les portes de l’últim any de mandat. ERC i Junts s’esplaien en les seves divergències, com han mostrat amb una diferència de posicions absolutament menor sobre el redactat de les mocions d’aquest divendres. Caps dels dos se’n recorda de l’esperit unitari de fa 7 anys. Comuns i socialistes ja no s’avergonyeixen de votar separats ni de discrepar en públic sobre el Catalangate, després de dies criticant-se mútuament pel turisme o per la superilla. I el constitucionalisme té discursos idèntics, calcats, bessons… però de moment no tenen a l’horitzó cap front comú ni ganes d’articular-lo.
En definitiva, poca falta li faria al CNI intervenir els telèfons dels 41 regidors del ple de Barcelona per saber si ordeixen algun complot. No poden tramar conxorxes, ni acords, ni estratègies compartides perquè els 7 grups municipals pràcticament no es parlen entre ells. L’electorat va escollir el 2019 un plenari fragmentat i el més probable és que torni a fer-ho el 2023. Cap dels seus models de ciutat és hegemònic, així que per pragmatisme i per coherència cal cedir i pactar. Sinó, la rigidesa ideològica pot esdevenir una traïció a la voluntat de les urnes.
2 
2 
