El ple de Barcelona ha aprovat una declaració formal de condemna al cas Pegasus, després que s’hagi destapat l’espionatge per part del CNI de 65 catalans vinculats al moviment independentista. Dos dels afectats són regidors de la capital i diputats al Parlament: Ernest Maragall (ERC) i Elsa Artadi (Junts). Els comuns i els republicans han impulsat un ple extraordinari per visibilitzar el rebuig a la intervenció de mòbils revelada i, després d’exhibir divergències, Junts s’hi ha sumat i ha permès l’aprovació de la proposició. Per contra, el PSC ha esgrimit matisos de posicionament per votar en contra i sumar-se al duríssim posicionament de PP, Valents i Cs.
La declaració manifesta la solidaritat de l’Ajuntament de Barcelona amb les 65 persones espiades i exigeix al govern espanyol que “investigui amb la màxima celeritat i transparència”, “doni les explicacions necessàries i s’assumeixin les responsabilitats a tots els nivells pertinents”. Titlla la intervenció de telèfons de “pràctica il·legal d’espionatge contra la dissidència política” i compromet el consistori a “donar suport a les iniciatives jurídiques que calgui en les causes que s’obrin arran de les denúncies de les víctimes”.
El Catalangate “és el Watergate multiplicat per 60”
Ernest Maragall (ERC) ha recordat que l’espionatge Catalangate es va produir, com a mínim, la primavera de 2019. És a dir, que afecten la darrera campanya electoral municipal. “Qui i com va usar informació sobre dos alcaldables de Barcelona? Estem davant d’unes eleccions intervingudes?”, s’ha preguntat. “Això és el Watergate de Nixon multiplicat per 60”, ha sentenciat. Adreçant-se al partit socialista, l’ha instat a “triar” entre “democràcia i autoritarisme” i li ha retret que vulgui esclarir el cas en una àgora opaca: “La comissió de secrets oficials és tot el contrari de transparència, no empitjorin les coses”.
L’espionatge amb Pegasus, “persecució ideològica”
Pels comuns no ha parlat l’alcaldessa Ada Colau, màxima veu del partit, sinó la seva mà dreta, el regidor de Presidència, Jordi Martí. Ha advertit que no té justificació possible “espiar els mòbils dels adversaris polítics” perquè “seria una persecució ideològica”. “El mètode de les clavegueres de l’Estat l’hauríem d’eradicar d’un estat democràtic”, ha dit. “Generar boires –ha afegit, en una delicada referència al seu soci socialista– pot resoldre la tempesta política però acabarà afeblint la democràcia”. Per sorpresa Martí ha aprofitat per carregar també contra ERC pel “vot incomprensible” la vigília al Congrés en contra d’un paquet de mesures anticrisi: “No és pragmatisme, vostès havien iniciat política en majúscules i espero que hi retornin”.
“No sóc terrorista i he estat víctima de Pegasus”
“Sóc independentista, no sóc terrorista i malgrat això he estat víctima de Pegasus”, ha asseverat Elsa Artadi (Junts). Ha carregat contra la Moncloa per avalar la vulneració de drets: “És un escàndol que Pedro Sánchez no hagi donat cap explicació ni la Fiscalia hagi iniciat cap acció”. També ha criticat l’equidistància del PSC: “Només tenen una decisió a prendre: O investigació i responsabilitat, o complicitat i repressió. El CNI depèn del vostre partit!”. A Colau li ha retret que no s’hagi “posat al davant” sinó “de perfil”: “No ens insulti dient que interessa reconduir la situació perquè sinó vindrà el llop, perquè el llop fa anys que ens mossega, ens manté a l’exili i ara també ens espia”, ha conclòs.
Investigar el Catalangate, l’únic acord
Per contra, Laia Bonet (PSC) ha fet un exercici de cintura política, expressant suport a esclarir el cas i alhora renyant ERC, BComú i Junts per no amotllar-se a un mínim comú acord que inclogui als socialistes. El PSC preveia presentar una moció al ple ordinari que se celebra just després, però l’ha retirada per “no contribuir al segrest” del debat municipal dedicant minuts al procés independentista. També Junts en presenta una, pel que el debat s’hagués fet per triplicat. “Una investigació hauria de ser el punt en comú, si l’objectiu és aquest poden comptar amb el PSC”, ha dit. Si volen marcar perfil, fer victimisme i atacar el govern d’Espanya, no ens hi trobaran”, ha contraposat.
“Per suposat que els han de vigilar” amb Pegasus
Per contra, Ciutadans, PP i Valents han carregat amb gran duresa contra l’independentisme i fins i tot han validat la intervenció il·legal de telèfons. La més contundent ha estat Eva Parera (Valents), quan en castellà s’ha adreçat al Tribunal Suprem i el CNI: “Per suposat que han de controlar i vigilar aquells que amenacen amb donar un nou cop d’Estat!”. També ha advertit al govern espanyol l’“immens error” de “permetre a partits que persegueixen la destrucció de l’Estat de dret accés a secrets oficials”.
Josep Bou (PP) ha defensat que “cap persona pugui ser víctima de cap persecució per les seves idees” però ha recalcat que poden ser-ho per portar-les a la pràctica. “Les idees les tenim amb tot el dret del món, però passar a l’acció és diferent i pot ser un acte punitiu”, ha sostingut. Luz Guilarte (Cs) ha considerat que a la majoria d’independentistes “els interessa posar el focus en aquesta història de Mortadelo y Filemon” i ha demanat dedicar el temps del ple a temes de ciutat. Finalment Marilén Barceló, regidora no adscrita, ha etzibat que “el que no té res a amagar no té por que el vigilin”.
La moció de Junts pel Catalangate, tombada
La moció instada per Junts al ple posterior no s’ha aprovat: els dos partits independentistes hi han votat a favor però els comuns s’han abstingut i han inclinat la balança cap al ‘no’ de PSC, Cs, PP, Valents, regidora no adscrita. La proposició incloïa “posar a disposició dels membres del consistori un servei de protecció contra l’espionatge digital a l’Ajuntament de Barcelona” i presentar una denúncia en nom dels regidors afectats per l’espionatge.
