Totes les parts implicades en el litigi sobre el futur de la Zona de Baixes Emissions (ZBE) es troben submergides en la lletra petita de les sentències que han deixat en entredit les restriccions al trànsit a Barcelona, la mesura estrella de l’alcaldessa Ada Colau per intentar reduir la contaminació atmosfèrica a la ciutat i el seu voltant. Càrrecs tècnics i lletrats dels municipis on les limitacions a la circulació són en vigor (Barcelona, L’Hospitalet de Llobregat, Sant Adrià de Besòs, Cornellà i Esplugues), de l’Àrea Metropolitana i de la Generalitat s’han trobat aquest dimarts per desgranar les sis resolucions amb què el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) declara nul·la l’ordenança que exclou els vehicles sense etiqueta ambiental. La reunió on s’aclarirà si Barcelona recorre la decisió judicial està prevista per aquest dimecres. Mentre la decisió es dilata, una entitat ha pres la davantera per instar que es deixin ja en suspens les limitacions a la circulació a la capital, que continuen vigents per ara.
Una de les 10 entitats que han promogut contenciosos contra la ZBE, la Plataforma d’Afectats per Restriccions Circulatòries (PARC), ha redactat la sol·licitud perquè el TSJC executi la sentència amb urgència, sense esperar que es dirimeixi el recurs de cassació que l’Ajuntament té dret a formular al llarg del pròxim mes. Si els jutges estimessin la reclamació del col·lectiu, es frenaria la imposició de sancions que ara poden continuar rebent els vehicles mancats d’adhesiu ambiental que infringeixin la prohibició de circular per bona part de Barcelona de 07.00 a 20.00 hores de dilluns a divendres. Almenys quedarien paralitzades fins que el Suprem resolgui l’apel·lació que es preveu que el consistori formuli.
El president de la PARC, David Llort, explica que confien que el TSJC admetrà la sol·licitud i “obligarà a aturar totes les multes”. Alhora, la reclamació pretén que els conductors que no posseeixen un vehicle adaptat a les condicions exigides “puguin seguir circulant” en l’horari restringit, afegeix Llort. En paral·lel, la plataforma estudia convocar protestes, però no ha pres cap decisió al respecte de moment. L’entitat ja va organitzar marxes de vehicles als quals s’impedeix accedir a la ZBE.
A l’espera que els magistrats es pronunciïn, la PARC es continua oferint per “recórrer les multes que s’imposin fins que no s’aplica la sentència”, diu Llort. Fins ara, l’associació ja assessorava conductors multats per voltar dins de la ZBE sense les etiquetes de Zero emissions, Eco, C o B. L’entitat ha facilitat models de recursos als associats per apel·lar contra les sancions des que els primeres vetos es van instaurar el gener de 2020.
L’estocada judicial ha aixecat dubtes en les últimes hores als conductors sobre si les restriccions continuen vigents o no. Just després de trascendir les resolucions, l’Ajuntament va deixar clar que els vehicles sense adhesiu ambiental continuen exclosos a l’àrea de 95 quilòmetres quadrats circumdada per les rondes que la ZBE engloba. La PARC corrobora que respon a una allau de consultes des d’aquest dilluns.
“La quantitat de preguntes que hem rebut a través de xarxes ha sigut una bogeria”, afirma Llort. “Ens pregunten què passarà amb la ZBE, si poden circular ja amb el seu vehicle, què poden fer si els sancionen ara o què poden fer en cas de tenir una multa”, detalla.
Més demandants estudien què fer
Alhora que la primera instància per materialitzar la resolució arriba al tribunal, altres organitzacions demandants analitzen si prenen la mateixa via. El secretari general del Gremi de Tallers de Reparació d’Automòbils de Barcelona, Ramon Casas, comenta que resten a l’espera que l’Ajuntament confirmi si apel·la. Casas assegura que la implantació de la ZBE -combinada després amb la davallada econòmica provocada pels confinaments i les mesures sanitàries per la Covid- ha suposat una caiguda d’ingressos pels 856 empresaris que representen. “Ens afecta directament al compte d’explotació, perquè hi ha clients que no porten els vehicles als tallers perquè no els fan servir”, recalca.
A més de subratllar l’absència d’estudis sobre l’impacte econòmic en els negocis per instaurar la ZBE, el TSJC ha fonamentat el revés a les limitacions al trànsit en els perjudicis que sosté que la mesura comporta a les rendes baixes, que alerta que poden veure vulnerat el dret a la mobilitat per ser incapaces de comprar un vehicle amb etiqueta ambiental i prescindir d’un dels models vetats: els de benzina matriculats abans del 2000 i els dièsels anteriors a 2006. “Al capdavall, l’ordenança venia a fer que els rics sí que puguin circular i qui no ho és no ho pugui fer, perquè no pot canviar-se el cotxe d’avui per demà i sense un pla per desplegar les restriccions a uns anys vista”, opina Raúl Sánchez, director de l’Associació de Famílies Nombroses de Catalunya, que també va recorrer contra la normativa que regula la ZBE.
Sánchez afirma que, mentre es discutia imposar l’àrea per reduir el trànsit, l’entitat va alertar a l’Ajuntament de les repercussions sobre “qui té menys recursos”. “Moltes famílies nombroses tenen vehicles antics i no tenen l’opció de canviar-los d’un dia per l’altre. Vam plantejar que s’establissin línies d’ajuts econòmics però no van voler dotar-ne cap. Algunes han hagut de fer sobreesforços per adquirir un vehicle i altres se n’han quedat sense i ara tenen problemes seriosos de mobilitat. N’hi ha famílies que se les han hagut d’empescar com han pogut, perquè aquesta ordenança els ha complicat la vida”, critica el director de l’entitat, que ha descartat reclamar l’execució de la sentència. “Podria suposar dipositar una fiança o respondre als perjudicis per la suspensió de l’ordenança si l’Ajuntament guanya el recurs. No tenim fons com per sostenir-ho”, apunta.
En canvi, la Federació Empresarial Catalana d’Autotransport de Viatgers (FECAV) -que agrupa empreses d’autocars- sí que sospesa si demana que l’anul·lació de la ZBE es faci ja efectiva. El fet que va empènyer l’organització a interposar el contenciós va ser que el reglament que regula la ZBE no incorporés el transport col·lectiu de carretera entre els serveis públics a qui es dispensa de complir les limitacions, com passa amb les ambulàncies o els vehicles de bombers.
“No entenem que el nostre sector no s’inclogués en les excepcions, quan som un aliat contra el canvi climàtic. Cadascun dels nostres vehicles pot implicar la reducció de 50 vehicles privats”, addueix la federació. Igual que el transport de mercaderies, el transport col·lectiu ha gaudit d’una moratòria fins el gener passat per adoptar els requisits, si bé el període de gràcia s’allarga encara fins el juny en cas que el titular de la flota es comprometi per escrit a comprar models que no excedeixin les emissions màximes per endinsar-se en la ZBE. “Moltes empreses ja han anat fent adaptacions. Un autocar de 50 places costa entre 200.000 i 300.000 euros. Altres han efectuat modificacions mecàniques, que tenen un cost més reduït”, indica la FECAV.
2 
