El conductor d’una furgoneta ha rebut sis sancions per circular per la zona de baixes emissions (ZBE). Cada una són 100 euros. En total, 600. Aquesta ratxa d’incidents quedaria en una anècdota -per no dir una altra cosa- si no fos perquè la persona no ha comès cap delicte. Ha estat la Direcció General de Trànsit (DGT) la que s’ha equivocat. Tal com explica betevé, l’home ha hagut de fer una autèntica gimcana per esmenar una errada que no ha estat seva.
Primer es va dirigir als serveis jurídics del RACC, que li van aconsellar que contactés amb la ZBE, que al seu torn el va derivar a la DGT. Ara haurà de confiar que l’administració resolgui favorablement el seu cas. Mentrestant, haurà d’esperar si arriben més sancions. “El sistema falla, però el que es menja les multes és el ciutadà. El que ha de posar-se les piles i arreglar-ho soc jo”, es queixa, en declaracions a la televisió pública de Barcelona.
La ZBE, a l’aire
El 21 de març el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) anul·lava la ZBE per “deficiències en la seva elaboració, manca d’informes determinants i per ser excessiu en l’àmbit geogràfic d’aplicació i en el tipus de vehicles exclosos, entre d’altres”. No obstant això, la mesura continua en vigor, perquè la sentència no és ferma. Amb tot, l’Ajuntament considera que aquesta resolució “no té ni cap ni peus”. Tant la capital catalana com la Generalitat ja s’han organitzat per presentar un recurs al Tribunal Suprem i evitar que la sentència passi de provisional a ferma. Mentrestant, París, Londres, Roma i Milà s’han alineat amb Barcelona i defensen la limitació dels cotxes més contaminants a la capital catalana. I també ho han fet el cap de Medicina Preventiva i d’Epidemiologia de l’Hospital Clínic de Barcelona, Antoni Trilla, i la cap de servei de Medicina Preventiva i Epidemiologia de l’Hospital Universitari Vall d’Hebron, Magda Campins.
