Les llicències de motosharing vigents a Barcelona tenen els dies comptats. Cap a la tardor, els 2.529 vehicles d’aquest servei que es mouen per Barcelona passaran a ser gestionats des de l‘Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB). Fonts de l’Ajuntament de Barcelona expliquen al TOT Barcelona que les llicències de motos d’ús compartit a la ciutat caduquen aquest estiu, entre juny i juliol, i mentre es posa en marxa el servei de motosharing metropolità es farà una pròrroga dels permisos municipals. Des que es van donar les 6.958 llicències, el febrer del 2020, entre totes les empreses que volien operar, han deixat de circular per Barcelona 4.429 vehicles, una de cada tres.
Segons l’Ajuntament, el principal motiu de la davallada és perquè hi ha hagut empreses que han renunciat, per exemple Gecco, el gener del 2021, i Seat, fa quatre mesos. El maig del 2020, hi havia 21 empreses i ara en queden quatre. Inicialment, diverses companyies es van donar de baixa i les llicències es van reassignar entre la resta. Amb posterioritat, i a mesura que altres empreses deixaven d’operar, l’Ajuntament hagués hagut de buscar una fórmula administrativa per redistribuir les llicències i ja no es va fer perquè es va anunciar que la gestió passaria a mans de l’AMB. Tot el procés no ha estat exempt de polèmica, amb investigacions obertes per la Fiscalia, l’Autoritat Catalana de la Competència i denúncies.
10 municipis i uns 10.000 vehicles
El servei de moto compartida de l’AMB es posarà en marxa, inicialment, en 10 ciutats, amb un total de 10.000 vehicles. Els municipis són Barcelona, l’Hospitalet de Llobregat, Cornellà de Llobregat, Esplugues de Llobregat, Sant Joan Despí, Sant Just Desvern, Sant Feliu de Llobregat, Badalona, Santa Coloma de Gramenet i Sant Adrià del Besòs.
Les empreses interessades a operar han pogut presentar les seves sol·licituds entre el 22 de maig i l’11 de juny. Les llicències que s’atorguin tindran una vigència de dos anys -prorrogables d’any en any altres dos com a màxim-. Cada empresa haurà de disposar com a mínim de 1.250 vehicles i l’AMB inspeccionarà periòdicament que el servei de cada empresa s’ajusta als permisos concedits. Així, per exemple, va passar l’octubre del 2020 a Barcelona, quan Acciona Mobility i Cooltra oferien als seus clients un nombre de vehicles superior a les llicències assignades. I el març del 2021, l’Ajuntament va acabar sancionant Acciona amb 901,52 euros per oferir vehicles sense llicència.
Quatre empreses, amb més de 600 motos cadascuna
Segons les dades facilitades per l’Ajuntament, actualment operen a Barcelona quatre empreses de motos elèctriques d’ús compartit, que són: Mobilitas Futurus, S.L – MOVO (Cabify), amb 633 vehicles; Cooltra Motos, S.L.U., amb 632; Acciona Mobility, S.A., amb 632, i Yego Urban Mobility, també amb 632. La taxa municipal anual vigent per vehicle és de 71,51 euros, és a dir que el consistori barceloní ingressa ara més de 209.000 euros per la taxa d’ocupació de la via pública d’aquest servei, una quantitat que quan es posi en marxa el motosharing metropolità seguirà cobrant, confirmen fonts municipals. L’Ajuntament no ha cobrat mai per la gestió del servei.
El cap de setmana de l’1 i el 2 de juny, coincidint amb la celebració del Primavera Sound i amb dos dies força calorosos, la presència de vehicles de motosharing i bicisharing a les platges de la ciutat era massiva. El cas més vistós era a l’antic aparcament de cotxes entre els carrers de Josep Pla i de Selva de Mar, amb desenes de motos estacionades a tocar del recinte del Fòrum, on es feia el festival de música. Pel que fa als aparcaments de bicicletes, l’elevat nombre de bicicletes de bicisharing estacionades feia que un ciutadà que anés al front marítim amb la seva bicicleta i l’hagués volgut deixar lligada en un dels espais habilitats ho hagués tingut molt complicat. Segons l’Ajuntament, aquells dies no es va detectar cap fenomen anòmal a les platges, però recorden que les empreses de motosharing i bicisharing han de moure els vehicles per equilibrar i evitar així ocupacions massives de l’espai públic en punts concrets. La normativa estableix que les empreses han de reubicar correctament els vehicles quan estiguin incomplint la normativa d’estacionament en un termini màxim de 24 hores.
Les llicències de ‘bicisharing’ també cauen
El bicisharing opera a Barcelona també des del 2020. Inicialment, es van donar 3.975 llicències que es van repartir entre una desena d’empreses, i ara en l’actualitat n’hi ha actives 2.185, que tenen quatre marques: Ridemovi S.L., amb 741; Cooltra Motos, S.L.U., amb 500, i Boltest TXFY, S.L. i Smart Cycles, S.L. (Donkey Republic), amb 472 cadascuna. També entre les bicicletes compartides s’han perdut en aquests quatre anys prop de la meitat de les llicències, en concret 1.790, i han deixat d’operar sis empreses que havien de competir amb el Bicing, el servei municipal de lloguer.
A diferència d’altres ciutats, com Madrid, a Barcelona el patinet d’ús compartit és una activitat que està prohibida. Durant anys, l’Ajuntament va estudiar si l’autoritzava, però l’octubre passat hi va tancar la porta definitivament. És cert que algunes empreses com Reby van oferir aquest tipus de servei a la capital catalana, però l’Ajuntament va dur a terme una campanya intensa de sancions i retirada de vehicles que estaven estacionats incorrectament a la via pública. Els motius per vetar el patinetsharing han estat el desordre que aquests vehicles generaven en l’espai públic, estacionats en qualsevol lloc, i el risc viari que suposaven. Actualment, a la ciutat, només poden circular els patinets particulars i els d’empreses que es lloguen, per exemple, a turistes a Ciutat Vella i que tenen l’entrada i sortida en un local, però en cap cas poden utilitzar la via pública com un punt per operar.
