Els veïns de la plaça de les Glòries i el seu voltant recordaran perfectament aquell antiestètic tambor viari construït per als Jocs Olímpics de Barcelona 92 i destruït el 2004, i el soroll i la pol·lució provocada pel trànsit que absorbia el punt d’encreuament entre la Diagonal, la Gran Via i la Meridiana.
Un calvari que van començar a oblidar el 2014 amb l’inici de les obres, però que encara dura perquè la transformació de les Glòries no ha acabat ni de bon tros. Amb una part substancial del trànsit soterrat pel túnel, però amb un ventilador de refrigeració que desprèn una calor infernal i un soroll molt molest, el veïnat afronta ara una nova transformació… amb data de caducitat. L’Ajuntament de Barcelona els ha posat de forma provisional un passeig que ha de ser l’avantsala de la rambla promesa a la Gran Via per sobre del túnel, en el tram entre els carrers de Badajoz i de Bilbao.
Des de fa setmanes, aquest tram, que replica altres espais de la ciutat on l’urbanisme tàctic ja és una realitat, llueix unes pintures a terra que emulen els panots de Barcelona amb tons rosa i blau, alguns trams pintats de vermell, uns bancs de ciment i uns arbres plantats en testos gegants. Tot plegat ha costat 400.000 euros i acompanyarà els veïns durant aproximadament un any. L’Ajuntament ja ha encarregat els projectes executius del passeig promès fa anys, i confia a començar les obres a les portes de les eleccions del 28M. “Qui guanyi els comicis tindrà els projectes definitius licitats. No tenim cap dubte que es faran”, ha apuntat la tinenta d’alcalde d’Urbanisme, Janet Sanz. En cas que es compleixin els terminis, en el millor dels escenaris la rambla promesa arribaria el 2026, set anys després del que inicialment havia previst l’Ajuntament.
Vianants en perill i vehicles fent infraccions
Però al marge dels gustos estètics, aquest passeig provisional ja ha generat confusió entre els vianants i els vehicles, que han de fer un itinerari no sempre clar i poc senyalitzat. Les infraccions, els girs complicats i la invasió del passeig provisional per part de vehicles -alguns per necessitat i altres per estalviar temps- s’han convertit en una tònica diària, tal i com ha pogut comprovar el TOT Barcelona.
Què passa sobre el terreny? D’entrada, no hi ha possibilitat de travessar aquest tram de banda mar a banda muntanya en cotxe. Si un vehicle ve del Poblenou no pot creuar la Gran Via, ha de circular gairebé un quilòmetre de més, fins a Bac de Roda, per a creuar el pont i girar en direcció a Glòries, desfent el camí fet. Una ruta que també han de fer els cossos d’emergència i seguretat. Ambulàncies, bombers i policia.
I justament en aquest gir, una imatge dantesca. Si un camió tràiler vol girar de la banda mar a la banda muntanya, haurà de calcular al mil·límetre els seus moviments. Com es veu a la imatge, un camió tràiler, un dels molts que surten cada vespre del centre comercial, intenta girar pel carrer de la Llacuna per agafar la Gran Via per l’únic carril que queda en sentit Besòs. Un gir molt estret que l’obliga a pujar sobre la vorera o fins i tot envair espai del tramvia per poder girar.
D’altra banda, la gran porta del Clot al carrer de la Llacuna ha quedat desvirtuada per la sala de màquines de ventilació del túnel de Glòries. I pel tram provisional entre Badajoz i Bilbao només es pot creuar per dos passos que comparteixen vianants, patinets, motos, i repartidors de menjar a domicili, en desbandada a les hores punta, que provoquen una aglomeració amb velocitats incontrolades que converteixen els vianants en “proletaris del trànsit”, com defineix un veí de la zona.
El disseny actual del tram dibuixa una vorera i un carril de circulació en plataforma única al costat dels edificis perquè hi passin bicicletes -la immensa majoria no passen pel carril compartit amb cotxes, ho fan per les voreres i fins i tot pel passeig-, els veïns tenen molt complicat entrar i sortir i els serveis d’emergència es troben en problemes constants. A tall d’exemple, si una ambulància està aturada, bombers i policia en emergència no poden passar, no hi ha gairebé espais previstos. De fet, s’ha donat el cas d’una ambulància passant per la vorera per sortejar un camió aturat, o aparcada dins del passeig per no col·lapsar el pas.
D’altra banda, ningú no controla que aquest pas sigui per als veïns, de fet és una sortida natural de Gran Via en direcció a Glòries a l’alçada del túnel, que provoca moltes cues. A l’altra banda, la que toca al centre comercial, hi ha una vorera per on circulen bicis i patinets, un carril per a bicis i veïns, on gairebé no passen bicis, el pas del tramvia i el nou pas del bus en doble sentit. Una situació certament caòtica.
El transport públic, també alterat
Pel lateral d’aquest tram també discorre el tramvia. S’han hagut de fer canvis que han disgustat el veïnat, ja que amb les obres de la plaça de les Glòries desapareix la parada de La Farinera i es crea distància entre parades de més de 800 metres, que és el que hi ha entre el DHUB (la més propera) i Can Jaumandreu (vegeu infografia). Els veïns van demanar una parada a Roc Boronat per facilitar l’accés al Mercat del Clot, La Farinera, Barcelona Activa, Parc del Clot i Centre Comercial de Glòries, però no se’n van sortir.
També el bus perd una parada davant de La Farinera i canvia el seu pas actual als extrems del tram al costat de les voreres, per travessar ara per una zona totalment descoberta sense protecció de les inclemències del temps i amb unes marquesines minimalistes. A més, les parades queden a gran distància dels passos de vianants, un fet que a la banda de mar es complica amb una barrera d’uns 150 metres que dificulta el seu accés ràpid.
Els veïns de la zona consideren que aquest és un tram “maleït i que no importa a ningú”. En obres permanents, no han aconseguit la calma que esperaven amb el túnel de les Glòries. Ho explica de forma molt clara la Isabel, una veïna de l’edifici de Gran Via, 857, cantonada Llacuna. “Ja no tenim el soroll dels cotxes constantment passant per davant de casa, però tenim el ventilador amb soroll i calor infernals, i davant de casa -el tram provisional amb bancs i panots de colors- un lloc ideal perquè els joves passin la nit cridant i fent soroll, asseguts en els bancs i bevent. L’infern continua”, sentencia la Isabel en conversa amb aquest diari.
9 
