Les mil i una demandes veïnals per l’Estació de Sants

El procés participatiu sobre la reforma de l’espai públic evidencia anys d’insatisfacció

La reforma promesa de l’Estació de Sants el proper mandat té com a avantsala un procés participatiu amb entitats i veïns per situar les demandes majoritàries. Les primeres reunions s’han celebrat aquest febrer i març, en una fase integrada per 6 sessions virtuals i un debat amb experts del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya (COAC) i el Col·legi d’Enginyers de Camins, Canals, i Ports (CECCP). Les properes cites tindran lloc aquest mes de maig. 

I la deliberació ha fet evident el que la ciutat ja sabia: l’Estació de Sants genera molts i diversos fronts d’insatisfacció. Manca d’ombra a les places de davant i darrere, l’escassa connectivitat amb els barris del voltant, poc aparcament per a motos i per a bicicletes, contaminació –sobretot als carrers Numancia i Tarragona–, il·luminació deficient, falta de lavabos gratuïts dins i fora l’edifici… El document de síntesi de les jornades, publicat al portal Decidim.barcelona, recull un complet memorial de greuges.

L’ocasió de repensar Sants Estació també ha permès fer aflorar propostes menys evidents. Per exemple, incorporar espais tipus “Petó i Adéu” com els que hi ha en algunes escoles per al desencotxament ràpid. O recuperar el fris escultòric de Josep Maria Subirachs que decorava la façana de la plaça Països Catalans i que Adif va retirar el 2006 en adaptar l’estació a l’arribada de l’AVE. Estava format per vint peces quadrades, que alternaven rodes de tren amb les 9 lletres de “Barcelona”. L’obra reposa actualment al Museu del Ferrocarril de Vilanova i la Geltrú.

Per al futur edifici ferroviari també hi ha una llarga llista de peticions. Per exemple, el document deixa constància de la reivindicació d’accessos a l’estació des de les 4 façanes i d’un passadís o espai similar que permeti als veïns no viatgers creuar de punta a punta “de la manera més directa possible”. A més els participants demanen “vegetació i aigua a l’interior” de l’edifici barceloní, avui sense cap jardí interior com sí que té la vistosa estació madrilenya d’Atocha. 

A les associacions de botiguers de Creu Coberta, Sants i les Corts, per la seva banda, els inquieta que la remodelació pugui comportar un pelotazo comercial per finançar part de les obres. Han subratllat la seva “preocupació” per la sobtada “competència” d’un vestíbul potencialment ple de franquícies: “Assenyalen que els espais que guanya l’estació no haurien degenerar un nou centre comercial ja que pressionaria encara més l’estabilitat dels comerços de proximitat”, diu el document. Voldrien, en canvi, que “part dels serveis que demandin les persones usuàries de l’estació siguin proveïts per la xarxa comercial de l’entorn”.

Altres debats que ja s’anticipen en aquest procés participatiu són la idoneïtat de crear una parada de taxis subterrània o la localització més adequada per l’estació d’autobusos interurbans. A més, a les sessions han tret el cap reivindicacions sobre espais propers, que no tenen a veure directament amb l’estació, com el polèmic tanatori projectat a escassos metres o els desnivells del parc de l’Espanya Industrial. 

La reforma, però, de moment no té calendari ni pressupost. L’Ajuntament i Adif van firmar al gener un primer protocol de col·laboració per assentar-ne les bases en un avantprojecte d’obra abans de l’estiu. La remodelació d’aquesta infraestructura, que a falta d’enllestir la Sagrera és avui per avui la més important de Catalunya, porta encallada més de 15 anys. El pla original es va aprovar el 2005 i havia de ser una realitat quan l’AVE arribés a Barcelona el 2008, però la crisi financera va deixar tot el projecte en via morta.

El govern d’Ada Colau sobretot volia marcar-li a Adif un conjunt de prioritats sorgides de Barcelona, perquè la reforma no acabi fent-se des d’un despatx de Madrid aliena a les necessitats i queixes dels veïns i les administracions locals. Així, el consistori ja va avançar que vol avançar la façana del costat Eixample uns 40 metres, treure els dos vials de circulació que hi ha entre l’estació i la plaça Països Catalans i generar espais d’estada al voltant de l’edifici. Les conclusions del procés participatiu, que acaba al juliol, aportaran una llista més àmplia i definida de peticions de futur.

Més informació

Nou comentari