Agafar la moto a Barcelona ha estat, durant molt de temps, sinònim d’agilitat i de flexibilitat. Evitar congestions, sortir el primer als semàfors i aparcar davant de la destinació són alguns dels avantatges del vehicle que han convertit la capital catalana en una de les ciutats amb més motos d’Europa. Des de principis d’any, però, la moto està en el punt de mira, i els motoristes comencen a veure’s obligats a fer una cosa fins ara reservada als cotxes: buscar lloc on aparcar.
“Falten llocs on estacionar”, es queixa el president de l’Associació Mútua Motera, Juanma Reyes. Les dades li fan costat. Les últimes xifres disponibles de l’Ajuntament de Barcelona pel que fa al nombre de motos i ciclomotors a la ciutat mostren que al 2018 n’hi havien 263.331. La dada fa referència al parc de motos i ciclomotors, així que no diferencia entre els vehicles que circulen habitualment i els que estan en desús. Els llocs per aparcar, segons detallen fonts municipals, són 179.394, sumant 74.394 espais senyalitzats amb pintura i uns 105.000 llocs on es pot deixar la moto estacionada a la vorera.
La vorera és l’espai de la discòrdia, i el setge del consistori a les motos en aquestes zones provoca l’enuig del col·lectiu. “S’està prohibint l’estacionament en vorera”, lamenta el coordinador nacional de la Unió Internacional per a la Defensa dels Motoristes, Juan Carlos Toribio. “Necessitem més llocs per aparcar en calçada”, rebla. Tal com va anunciar la regidora de Mobilitat, Rosa Alarcón (PSC), al febrer, el consistori ha declarat la guerra a la moto en vorera per retornar espai als vianants. “L’objectiu és que les voreres siguin per a ús exclusiu dels vianants”, insisteixen fonts municipals consultades pel TOT Barcelona. “Tant les bicis com les motos han de saber que no es poden moure de porta a porta”, va avisar Alarcón al febrer. Aquesta guerra implica que les motos que no compleixin la norma d’aparcament en vorera, que indica que s’hi pot aparcar en bateria si és de més de sis metres i en paral·lel a la calçada si és de més de 3 metres, seran retirades.
Respecte de la diferència entre el nombre de motos existents a Barcelona i els llocs per aparcar, fonts municipals apunten que “amb les motos succeeix el mateix que amb els cotxes, no hi ha prou places a l’espai públic per tots els vehicles de la ciutat”. “Comprar una moto no significa tenir garantida una plaça d’aparcament en superfície”, avisen les mateixes fonts. Si bé des del col·lectiu motorista critiquen la falta d’iniciativa municipal a l’hora de substituir aparcaments vetats en vorera per d’altres en calçada, fonts municipals defensen que entre 2015 i l’any passat s’han pintat 8.000 places en calçada i en els mesos pròxims se n’afegiran 3.000.
Una alternativa per a les motos és l’aparcament a pàrquings subterranis. Toribio ho veu com una sortida satisfactòria ja que, si bé comporta el final de l’estacionament gratuït per a la moto, dona més seguretat. Fonts de Motoristes Bcn, un col·lectiu sorgit després del confinament que vol fer “pedagogia”, alerten, però, que l’obligació de pagar per aparcar la moto podria ocasionar que alguns dels usuaris es passin al cotxe. Per a Juanma Reyes, amb tot, l’aparcament en superfície ha de ser prioritari. Fonts municipals incideixen en el fet que “no hi ha prou places a l’espai públic per a tots els vehicles de la ciutat”. “L’ideal seria tenir el mateix número de places d’aparcament que de motos”, sentencia Juanma Reyes.
Respecte dels aparcaments subterranis, la regidora de Mobilitat, Rosa Alarcón, ha precisat en la comissió d’urbanisme de dimarts que els pàrquings de Barcelona Serveis Municipals (B:SM) tenen 1.515 places per a motos, que solen estar ocupades en un 75%. Així doncs, només hi ha un 25% de marge per baixar motos aparcades al carrer als aparcaments municipals. Preguntada pel PP, ha ressaltat que hi ha altres estacionaments subterranis, com ara els de BAMSA –una empresa participada per l’Ajuntament de Barcelona i Saba–. “Tenim un contacte fluid amb el gremi de garatges”, ha posat en relleu, per afegir que el gremi està disposat a atreure motos.
“Fòbia” a la moto
“Persecució”, “atac”, “hostilitat” o “fòbia” són algunes de les paraules utilitzades per membres del col·lectiu motorista per referir-se a l’actitud de l’Ajuntament de Barcelona cap a ells. Des de Motoristes Bcn, per exemple, deploren que s’estigui multant motoristes per aparcar malament o que es facin servir “brigades” de grues per endur-se vehicles de la vorera. “No pot ser que s’aprofiti una pandèmia per fer aquests canvis”, censuren. “Replantejar ara la mobilitat em sembla una bestiesa”, aprofundeix el president de la Unió Internacional per a la Defensa dels Motoristes.
Quant a la suposa impunitat de la moto a Barcelona, Toribio es mostra partidari de fer “autocrítica” pel que fa a l’ús del carril bus, l’aparcament en vorera o, entre d’altres, conduir amb xancletes. En aquest sentit, insta el col·lectiu a respectar l'”ordre jurídic” per facilitar la “convivència”. Amb relació a la presumpta impunitat, fonts municipals argumenten que la Guàrdia Urbana de Barcelona porta “molts anys” fent complir la normativa. A més, posen en relleu que en els últims temps, “especialment aquest 2020”, la vigilància habitual s’ha complementat amb una campanya més “intensiva” en alguns punts de la ciutat on l’ocupació de les voreres per part de motos és excessiva.
Preocupació pels robatoris
La inseguretat és un altre dels problemes que el col·lectiu motorista percep a la capital catalana. Els lladres de motos s’han sofisticat amb el temps, i els motoristes reclamen mesures que contribueixin a reduir els robatoris. La que compta amb més consens és la instal·lació de barres o anelles enganxades a terra que serveixin per lligar-hi les motos, com en el cas dels aparcaments per a bicis. “Fa dos anys que ho vam proposar”, exposa Pere Martínez, membre de la junta de l’Agrupació Motera Catalana (AMC).
Martínez comenta que la relació amb el consistori barceloní havia existit fins al desembre de l’any passat, però la pandèmia ha refredat la relació. Avança, això sí, que hi tindran una reunió pròximament. Precisa també que l’augment de places d’aparcament en calçada era un dels temes que estaven sobre la taula.
“No hi ha cap alternativa millor que la moto”
Si bé Barcelona s’està convertint en un entorn hostil als vehicles de motor en favor de mètodes de transport sostenibles com la bici, els membres del col·lectiu motorista consultats veuen la moto com el futur. “La bici també contamina perquè en el procés de fabricació hi ha emissions”, sosté Juan Carlos Toribio. “No hi ha cap alternativa millor que la moto”, diuen des de Motoristes Bcn, que opinen que és un mitjà de transport “ideal” per a la capital catalana.
En la mateixa línia, Toribio esmenta els “vuit beneficis” de la moto: reducció del temps de desplaçament, disminució del consum de combustible, menys emissions, menor congestió estàtica i dinàmica, reciclatge barat, menys residus i és una solució a la “petita logística” –per exemple per a trajectes d’última milla–. Paral·lelament, en el context de pandèmia, en suma un altre: permet mantenir la distància de seguretat per prevenir contagis. “La moto és part de la solució”, resumeix Juanma Reyes, que admet que Barcelona segueix sent una ciutat “privilegiada” per a la moto.
Fonts municipals vaticinen que el futur és “comptar amb motos cada vegada més sostenibles, més segures i, en la mesura del possible, compartides”. Això sí, afirmen que la utilització de la moto ha de quedar acotat: “És important recordar que s’haurà de treballar perquè els desplaçaments amb moto siguin aquells que són essencials i que no es poden fer amb modes menys contaminants com són l’anar a peu, en transport públic o en bicicleta”.
1 
8 