La paralització de les obres del túnel que ha d’unir els dos trams ara inconnexos de les línies 9 i 10 ha tingut un alt cost per a les arques públiques. Tot i que la construcció del tronc central va quedar aturada entre 2011 i 2021, s’ha generat una despesa de 7,5 milions d’euros, segons ha reconegut el vicepresident de la Generalitat i conseller de Territori, Jordi Puigneró, en una resposta parlamentària a una pregunta del PSC.
L’import que s’ha desembutxacat al llarg d’una dècada ha sigut en concepte de treballs de manteniment, especifica Puigneró en la resposta adreçada al grup parlamentari socialista. El vicepresident assenyala que les tasques tenien càracter “preventiu”, obligades per “una aturada de llarga durada”.
Puigneró ha afegit que les feines que han comportat una despesa milionària mentre no s’avançava en la construcció d’ambdues línies eren necessàries perquè “en un futur es poguessin reprendre les obres tant de les estacions, com del túnel ja construït però no en servei, i també la posada en marxa de la tuneladora”, que ha de perforar el ramal pendent entre el carrer Manuel Girona i la plaça Lesseps.
La factura que, en concret, puja a 7.567.270 euros es desglossa en 4,5 milions en despesa de personal, materials i maquinària i 2,9 milions per consums d’aigua i electricitat. A banda de les feines de conservació durant el llarg parèntesi de 10 anys en les obres de les línies 9 i 10, la Generalitat també va encarregar tasques de neteja de la galeria subterrània i de reforç en zones on es detectaven filtracions. La contractació d’aquests treballs també han suposat un cost per a la Generalitat. Alhora, també s’ha hagut de pagar el manteniment de la màquina tuneladora, que va quedar aturada al subsòl del carrer Manuel Girona.
Vies oxidades
La Generalitat admet que encara haurà d’assumir una altra despesa vinculada a la paralització de les obres de les línies 9 i 10, afectades per les retallades pressupostàries de la Generalitat per l’anterior crisi econòmica mundial, que va esclatar fa més d’una dècada. En aquest sentit, Puigneró indica que el Govern haurà d’abonar 680.618 euros per substituir més d’un quilòmetre de via en un tram ja construït i fora de servei, entre Macropou i la Sagrera.
El conseller indica que el canvi es deu als “alts índexs d’oxidació” dels rails en aquest punt de les línies 9 i 10 on els trens no circulen. El cost total de la infraestructura acumulava un sobrecost de gairebé 5.000 milions d’euros fins a 2016, segons va certificar la Sindicatura de Comptes en un informe que va publicar el 2020. Les línies 9 i 10 comparteixen part de les vies i del recorregut, considerat el més llarg sota terra d’Europa. Les primeres construccions de les línies encara inacabades van començar a Badalona el 2003, fa gairebé 20 anys.
Puigneró assenyala en la resposta al grup parlamentari socialista que “l’estabilitat del túnel està garantida”. Sobre les filtracions d’aigua detectades a l’interior de la galeria subterrània i que han obligat a encarregar obres durant els últims anys, el conseller indica que estan dins de les entrades puntuals previstes en la construcció d’un túnel d’aquestes característiques i en un terreny tipus roca, informa l’ACN. La resposta parlamentària precisa que són d’aigua neta provinent del freàtic.
En qualsevol cas, Puigneró conclou que “els trams semi construïts i d’obres aturades de la L9 del metro es poden considerar segurs”. Les obres del tram central de la línia es van reprendre a l’abril passat amb els treballs previs a la futura estació de Sarrià, després d’una dècada d’inactivitat. Al llarg de la primavera, la tuneladora reprendrà els treballs des de Manuel Girona cap a Lesseps. El Govern destinarà 946 milions d’euros i preveu posar en marxa esglaonadament diferents trams a partir del 2026.
