Barcelona és una ciutat plural, diversa, mestissa… i, també, desigual. El parc de vehicles de Barcelona es distribueix de forma poc homogènia per barris, segons les xifres oficials de l’Ajuntament. L’estadística municipal, que no distingeix vehicles d’ús personal de flotes laborals, indica que el total de cotxes i motos a Pedralbes cobreix el 78% de la seva població, mentre que a Ciutat Meridiana només el 30%. No hi ha segregades tampoc dades de quants domicilis tenen censats a la mateixa adreça un, dos, tres o més cotxes.
En aquest barri benestant és on la ràtio entre vehicles i persones és més elevada. Si s’haguessin de distribuir els automòbils al conjunt d’habitants d’aquesta zona, vuit de cada 10 en tindrien. Per una població que no supera els 12.000 habitants hi ha més de 9.000 vehicles, comptant turismes, motos i ciclomotors. Els primers són els més abundants (6.000), els segons quasi un terç del total (2.900) i els darrers són més aviat anecdòtics (360). Per contra, amb una població semblant (11.000 habitants), a Ciutat Meridiana el nombre d’automòbils cau fins als 3.400. Fent el mateix paral·lelisme, això significa que el 70% dels veïns no té altra opció que viatjar a peu, en bici, en transport públic, llogant un vehicle o anant de passatger. Al Raval aquesta xifra es redueix fins al 22%.
El barri de la Marina del Prat Vermell és un cas especial. La mitjana aparentment assenyala tres vehicles per cada habitant. No obstant, en aquesta zona de la ciutat hi ha el polígon industrial de Zona Franca, on es concentren moltes empreses dedicades, entre altres, al transport de mercaderies. Per tant, les dades que publica l’Ajuntament molt probablement inclouen flotes d’automòbils censades al barri però destinades a negocis.
Escletxa econòmica i de gènere
La desigualtat en la disposició de vehicle privat determina com la gent d'una zona o altra de la ciutat es desplaça. "L’escletxa econòmica hi és, però no és menys preocupant que l’escletxa tecnològica. La Unió Europea (UE) diu que cal anar cap a una mobilitat sostenible i intel·ligent", afirma Marc Tarrés, professor de Dret Administratiu, Dret Processal i Dret Financer i Tributari de la Universitat de Barcelona (UB) i expert en transport públic. Els recursos disponibles són un factor clau en la capacitat de les llars de renovar el vehicle i presenten grans desigualtats territorials. Segons les estadístiques oficials, una família de les Tres Torres té uns ingressos tres vegades superiors als d'una del Raval, perquè la primera disposa d'una renda anual de 38.270 euros i la segona, de 12.351 euros.
També hi ha un component de gènere en la distribució dels vehicles. Les dones es desplacen més en transport públic que els homes -un 14,3% d'elles enfront del 8,4% d'ells-, de manera que viatgen de forma més econòmica i alhora més sostenible. En canvi, els homes solen fer servir més el vehicle privat -un 41,5% d'ells enfront del 28,5% d'elles-, segons la darrera Enquesta de mobilitat en dia feiner, un estudi anual que realitza l'Institut d’Estudis Regionals i Metropolitans de Barcelona (IERMB).
El mapa de barris també és molt desigual en població. Així, la combinació de la doble desigualtat de rendes i densitats, fa que el rànquing de barris amb més cotxes censats -no necessàriament aparcats allà- mostri contrastos importants. A Galvany hi ha tres vegades més vehicles que al Raval, tot i tenir una població similar d'habitants. De fet, és en aquest barri del districte de Sarrià - Sant Gervasi on més cotxes i motos hi ha, amb un total de 37.300 automòbils registrats. Cal destacar, però, que la xifra és inferior a la d'altres anys, com el 2007, on en constaven més de 47.000. Amb el pas dels anys hi ha hagut un degoteig de baixes al cens de vehicles. A més, les estadístiques han anat modificant-se i canviant de criteri, com en el cas dels anys 2013 i 2016.
La medalla de plata l'obté la Dreta de l'Eixample, que frega els 31.000 vehicles, i la segueixen la Nova Esquerra de l'Eixample (29.600), les Corts (28.000) i Sant Andreu (27.100). A la cua, la Clota (386), Vallbona (740), Can Peguera (971), Baró de Viver (1.100) i Torre Baró (1.500).
Una altra dada remarcable és la classificació de què disposen els cotxes de la capital catalana. Dels 820.000 que hi ha a la ciutat, segons les darreres dades de l'Ajuntament de Barcelona, fins a un 21,5% no disposen de distintiu ambiental i, per tant, no poden circular per la zona de baixes emissions (ZBE), una àrea de 95 quilòmetres quadrats on estan vetats els vehicles més contaminants de dilluns a divendres de 7 hores del matí a 20 hores del vespre.
Les dades de l'Ajuntament no permeten segregar aquesta informació per barris, de manera que no és possible saber on hi ha més cotxes contaminants, tenint en compte la classificació que estableix la Direcció General de Trànsit (DGT). Tampoc es pot consultar ni l'antiguitat dels automòbils ni les noves matriculacions per zones.
El TSJC es carrega la ZBE
Segons el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), que aquest dilluns ha emès sis sentències que anul·len aquesta mesura, la ZBE ha generat un “efecte de confinament” en aquests cotxes i motos, en prohibir la seva circulació. El TSJC ha suspès una de les accions estrella contra el canvi climàtic de l'executiu de l'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, però ha deixat en suspens l'aplicació efectiva de la mesura, a l'espera que el consistori, així com la resta d'ajuntaments que també disposen d'aquesta eina, com són Sant Adrià de Besòs, l’Hospitalet de Llobregat, Esplugues de Llobregat i Cornellà de Llobregat; i la Generalitat, puguin presentar els recursos de cassació pertinents al Tribunal Suprem, com ja han anunciat que faran.
Igualment, però, les entitats que han guanyat el pols al consistori poden demanar l'execució provisional de la mesura al màxim òrgan judicial català. De fet, algunes ja han anunciat que ho sol·licitaran. Serà aleshores quan el TSJC finalment haurà de decidir, escoltar les parts i prendre una decisió que pot alterar substancialment la vida de la ciutadania barcelonina. Tant és així que l'Ajuntament assegura que, des que existeix la ZBE, s'han salvat d'una mort prematura 125 persones l'any.
