Barcelona recupera l’ambient quotidià d’abans de la Covid-19: els moviments dels residents se sumen a l’anar i venir de persones que treballen, compren, passegen o visiten la ciutat. No només ha tornat el flux de turistes, que també. Les dades de geolocalització dels telèfons mòbils mostren increments a tots els segments. La població resident ha tornat a valors similars als previs a la pandèmia del coronavirus, igual que els ciutadans d’altres punts de l’Estat, els internacionals i aquells que cada dia fan vida a la capital sense estar-hi empadronats.
Des del setembre de 2021 fins ara, cada dia passegen per Barcelona entre 2,5 i 2,8 milions de persones aproximadament, segons les dades de què disposa l’Ajuntament a partir de la informació proporcionada per la companyia telefònica Vodafone. Abans que esclatés l’epidèmia mundial, el volum de gent a la capital catalana oscil·lava entre els 2 i 3 milions de persones.
El sotrac va ser tan fort que quan el govern espanyol va declarar l'estat d'alarma, el 14 de març de 2020, la població usuària de la capital catalana es va reduir dràsticament. Del 10 al 15 de març hi havia un milió de persones menys de l'habitual a la ciutat, en passar d'un trànsit d'individus de 2,6 a 1,6 milions.
Aquell estiu es va repetir la mateixa fotografia. Poc a poc havia tornat a venir gent a Barcelona, però a l'agost van tornar a desaparèixer: una nova onada de Covid va fer que 750.000 persones deixessin de trepitjar la ciutat. I tot d'un dia a l'altre, del 4 al 5 d'agost, segons mostra Vodafone. Ara bé, l'any passat es va produir l'efecte contrari per aquelles mateixes dates. Mentre el 21 d'agost del 2021 hi va haver 1.340.000 persones, el 10 setembre n'hi va haver 2.460.000.
Els residents ja són els que eren
A Barcelona hi ha 1.636.732 persones empadronades, segons diu l'Institut Nacional d'Estadística (INE), en data d'1 de gener de 2021. D'aquests, n'hi hauria pràcticament 600.000 sense telèfon mòbil, creuant aquestes xifres amb les proporcionades en aquelles mateixes dates per Vodafone, que calcula el trànsit de gent a partir d'aquests dispositius. Igualment, el volum de gent residint a la capital catalana hauria pujat de forma substancial, sempre tenint en compte els indicadors de l'empresa de telecomunicacions. Durant els primers dies de l'any passat s'estimava que hi havia poc més d'un milió de barcelonins, mentre que ara en serien més d'1,4 milions, fregant els 1,6 màxims en la sèrie històrica de dades –que només es remunta a abril de 2019– precisament el juliol de fa dos anys.
També puja el segment que Vodafone identifica com a "nacionals", que són aquells que viuen en un altre municipi de Catalunya o de l'Estat però van a Barcelona pel motiu que sigui (feina, estudis, visites, reunions, etc.). Ara se situen en valors similars als que hi podia haver abans de la pandèmia de la covid-19, que ho va aturar tot. Idèntica fotografia amb els commuters, aquells que, sense ser de Barcelona, s'hi estan cada dia, la majoria per feina o estudis.
Turisme postpandèmic
Quant als turistes, l'afluència es va recuperant, però encara queda una mica per tornar als valors previs a la pandèmia. Al març n'hi ha hagut entre 150.000 i 200.000 per dia, mentre que durant la temporada d'estiu de l'any 2019 superaven els 300.000.
La normalització de la pandèmia i la fi de les restriccions més severes, com la mascareta, han fet reaparèixer escenes prepandèmiques a la capital catalana. Entre elles, les cues de turistes i les crítiques veïnals al turisme massiu. El Gremi d’Hotels de Barcelona va estimar que durant aquesta Setmana Santa la ocupació rondava el 80%. El regidor del districte de Ciutat Vella, Jordi Rabassa, es va queixar d'"aglomeracions de visitants insuportables". "L'empresariat del turisme està satisfet, però aquesta situació no aporta res de positiu ni per les veïnes ni per l'activitat econòmica de proximitat", denunciava Rabassa.
