L’Ajuntament de Barcelona va anunciar un pla fa gairebé dos anys per reparar els desperfectes i l’estat deficient que arrosseguen 203 escales amb 5.188 habitatges al barri del Besòs i el Maresme, on l’aluminosi continua sent una amenaça que es manifesta amb despreniments i sostres apuntalats per evitar que s’enfonsin en alguns blocs. Quan el programa de rehabilitacions es va explicar el juliol de 2020, el Consistori va admetre que calia procedir amb urgència en una de les últimes zones de la ciutat en què la patologia estructural suposa un risc per a edificis que, sis dècades després de construir-se ràpid i amb material deficient, llueixen deteriorats. No obstant, el projecte de reformes s’està demorant ja en la fase preliminar.
Les xifres deixen a les clares que el consistori s’ha desviat dels terminis que va fixar per a l’etapa tan sols preparatòria de les remodelacions, en què s’han d’inspeccionar 45 comunitats de veïns, una cinquena part de les que es concentren al sud-oest del Besòs. El govern municipal es va comprometre a efectuar les revisions en el marge d’un any i haurien d’haver culminat cap a finals de 2021. Segons concreten els veïns, el setembre de l’any passat ja haurien d’haver estat totes enllestides.
La realitat, però, és que encara són lluny d’acabar. L’Ajuntament reconeix que només compta amb l’estudi sencer de 15 escales, menys de la meitat de totes les que té planificat avaluar abans que les obres puguin desplegar-se amb tota amplitud.
“Les diagnosis són necessàries perquè permeten saber com està el parc d’habitatges, instal·lar mesures cautelars i determinar bé l’àmbit d’actuació que el barri necessita, però porten un retard espectacular”, assenyala Teresa Pardo, membre de la vocalia d’habitatge de l’Associació de Veïns del Maresme. L’entitat explica que l’any passat ja va advertir que escassejava el personal per examinar a temps les escales triades, representatives de les existents al barri. L’avís no va aconseguir, però, que l’Ajuntament es posés les piles.
L’avaluació prèvia és imprescindible per acabar de traçar els arranjaments que seran necessaris al conjunt d’edificacions de la zona. Alguns dels informes de les anàlisis practicades fins ara acrediten el mal estat dels immobles. “En un dels edificis que se suposava que estaven millor i que figura com a rehabilitat ha sortit que hi ha aluminosi en cadascuna de les biguetes dels pisos”, destaca Pardo. Per ara no està previst haver de tirar cap edifici a terra.
Demora des del pas introductori
Al marge de les 15 avaluacions ja completades i amb els resultats lliurats als residents, l’Ajuntament té unes altres 9 inspeccions en curs. De les 21 restants, encara res no ha començat 47 mesos després de presentar-se el pla de regeneració. “Se segueix avançant per iniciar els treballs”, respon el consistori.
El veïnat fa notar que la dilació en testejar els immobles i, en conseqüència, en fer arrencar la rehabilitació s’origina des de la base, en la primera presa de contacte de l’Ajuntament amb els habitants de l’escala. “Les reunions amb les comunitats per informar-les porten un any de retard. Per exemple, la reunió informativa amb la comunitat del carrer Catània 6 s’hauria d’haver fet el març o l’abril de 2021, però van tenir la reunió per informar-los que s’anava a fer la inspecció el març de 2022”, precisa Pardo.
L’Associació de Veïns veu desídia en el districte de Sant Martí. “Tenim una comissió d’habitatge que fa tres anys que el districte no convoca. Es necessita aquest fòrum per informar els veïns, per exemple, de les causes de per què som a juny de 2022 i encara no s’ha arribat a la meitat de les comunitats inspeccionades”, recalca Pardo.
Precisament, veïnes del Besòs van protestar el passat cap de setmana en la inauguració de la seu del PSC a Sant Martí, districte governat pels socialistes. Van queixar-se que manca informació sobre en quin punt es troben les inspeccions, van tornar a reclamar un cens d’habitatges ocupats il·legalment per destinar-los a la borsa d’habitatge de lloguer assequible i van denunciar manca d’inversions en un dels barris amb menys renda de la ciutat.
L’argument de la Covid
Sobre els endarreriments de les revisions dels domicilis, l’Ajuntament s’empara en que “la irrupció de la pandèmia aquests anys ha influït en els diferents programes que estaven en marxa a la ciutat”, inclosa la regeneració al Besòs i el Maresme, afirma. L’argument no convenç gens a l’Associació de Veïns del Maresme.
“Les diagnosis s’anaven a començar el febrer de 2021 i aleshores ja hi havia pandèmia, així que no es tracta de la Covid”, contraposa Pardo, que insisteix en què es va fer curt amb la plantilla a qui es va encomanar la tasca. “L’equip era mínim, hi va mancar personal per a tot. El projecte se’ls va retardar moltíssim”, sosté.
Quan es practiquin les anàlisis pendents no s’haurà acabat amb els prolegòmens de la reforma. Encara faltarà enviar l’informe a les comunitats i fer un balanç general de la salut de les edificacions, recorda l’Associació de Veïns. L’Ajuntament evita per ara concretar dates per a la finalització de les revisions.
Es desencalla la primera reforma
Mentre les anàlisis acusen molta lentitud, sí que s’ha desencallat l’inici de la rehabilitació de la primera escala afectada per problemes estructurals. La remodelació al carrer Messina 11 comença l’1 de juliol.
La comunitat es compta dins de les 9 incorporades a un projecte pilot per posar en pràctica les obres d’estructura, accessibilitat i eficiència energètica que s’han d’acabar generalitzant a més immobles del Besòs i el Maresme en dates encara no concretades. L’Associació de Veïns prega a la Generalitat que desemborsi aportacions perquè la rehabilitació “sigui extensible, viable i quedi garantida a la resta del barri”, reclama Pardo.
L’inici dels treballs, però, no ha estat exempt de desconfiances i d’incerteses. Els residents del bloc, amb suport de l’Associació de Veïns, es van negar a autoritzar les obres mentre no s’aclarís quina part havien de pagar de la factura corresponent a eficiència energètica.
Es tracta d’una part substancial del cost total de la reforma. “És on es va el gruix de l’import, la part més cara”, apunta Pardo. Inclou canvis a finestres, balcons i de l’aïllament tèrmic dels immobles per reduir el consum d’energia.
La concreció de la quantitat que el resident han de costejar va quedar supeditada a la publicació d’unes ajudes a la rehabilitació, finançades amb els fons europeus Next Generation. Els requisits que la Generalitat va establir abans que l’Ajuntament de Barcelona precisés els seus van fer saltar les alarmes del col·lectiu veïnal, que descodifica la farragosa lletra petita de l’operació als residents. L’entitat va instar el consistori a no imitar les bases que regulen les subvencions fora de la ciutat, perquè assegura que implicarien un cost alt i difícil d’assumir en comunitats on predominen els ingressos escassos.
“Estan orientades a rendes mitjanes que puguin pagar les obres, però la vulnerabilitat queda exclosa. Eren condicions inaplicables”, censura Pardo. Al final, les condicions que l’Ajuntament fixa satisfan les reclamacions veïnals, cosa que ha permès desfer la resistència al Besòs i al Maresme perquè les primeres obres tirin endavant. Una altra reforma d’una escala planificada dins del projecte pilot podria començar abans que acabi l’any i les altres 7 podrien fer-ho cap a mitjans de 2023, segons el col·lectiu veïnal.
Ajudes a llars vulnerables
En resum, el 85% de la reforma de l’estructura dels edificis, el 60% de la instal·lació d’ascensors i el 80% de les tasques de millora d’eficiència energètica van a càrrec de l’erari públic a fons perdut. Els veïns hauran de desembutxacar la resta a terminis. Per a les llars que acreditin condicions de vulnerabilitat, existiran uns ajuts per convertir els imports en càrregues registrals, que caldrà abonar en cas de transmissió de la propietat. En el supòsit que el titular mori, l’abonament es posposarà si el pis és la residència habitual de l’hereu i si els seus ingressos queden també per sota del llindar de referència.
L’Ajuntament subratlla que els ajuts poden arribar a cobrir el 100% del cost a persones desfavorides. En altres casos, l’Associació de Veïns estima que l’import mitjà que cada llar pagarà pel conjunt de l’obra baixarà d’uns 40.000 euros a uns 13.900 en el cas de residents d’escales amb 12 habitatges, d’acord al que estipula la convocatòria d’ajuts que el consistori ha confeccionat. En escales amb 24 domicilis, calcula que la quantia a sufragar per cada veí pot caure de 28.000 euros a uns 9.000.
Per altra banda, l’entitat veïnal ha demanat revisar els projectes d’obres per introduir dissenys amb perspectiva feminista. “Parlem de miralls estratègics per evitar racons morts a les escales, detectors de moviments que facin encendre els llums… Al Besòs i el Maresme, el moviment de l’habitatge és cosa de dones i faria que ens sentim més segures i còmodes. A més, gairebé no tindria cost econòmic”, conclou Pardo.
