“Arrosseguem un malaurat llegat històric del franquisme: bretxa social en barris que van ser construïts amb pressa per reallotjar el barraquisme, perifèrics i abandonats, on molta gent va acabar essent propietària de pisos privatitzats a preus relativament còmodes, però amb problemes estructurals i derivats de la construcció amb ciment aluminós i la manca d’aïllaments tèrmics que ara no poden afrontar”. És el relat del vicepresident de la Coordinadora veïnal del Baix Besòs, Camilo Ramos, per descriure què ha passat al barri de la Pau, a tocar del riu Besòs.
Construït el 1966 per l’Obra Sindical del Hogar i inaugurat pel dictador, als anys noranta la Pau i el Besòs-Maresme descobrien que el seu parc d’habitatge era víctima d’una mort programada. L’aluminosi, les façanes deteriorades i la humitat s’havien atrinxerat a gran part del territori, fins al punt que el 1992, un informe d’Adigsa –l’actual Agència de l’Habitatge de Catalunya– certificava la presència d’aluminosi en un bon nombre d’edificis. De les 103 comunitats de veïns de la Pau, els tècnics van trobar 38 amb lesions molt greus i 17 amb lesions greus, i 45 finques contenien ciment aluminós, segons les dades que consten en l’informe que conservar l’Associació de Veïns de la Pau. I en el cas del Besòs-Maresme, l’aluminosi estava present en 98 edificis en temps de la Barcelona olímpica. I fins avui.
Propietaris, però vulnerables
“Hem demanat un diagnòstic de l’estat estructural dels edificis del barri, especialment per als blocs de deu pisos, que sabem que tenen danys estructurals i aluminosi, però actualment no s’està contemplant la part estructural i tot se centra només en la façana. I per postres, hi ha comunitats que estan rebent comunicacions d’expedients coercitius del departament de llicències del districte de Sant Martí”, explica al TOT Barcelona el Miguel Romera, vicepresident de l’entitat veïnal de la Pau. Remarca que el cost de les reparacions “és molt alt, només les façanes poden pujar a 150.000 euros per comunitat en el millor dels casos, i tenim pressupostos de 300.000 euros”. “Com volen que paguem això?, es pregunta el líder veïnal, que denuncia que les ajudes públiques existents per a rehabilitacions “no s’ajusten a la realitat del barri, les comunitats no compleixen els requisits d’accés”.
Justament, aquesta dificultat per accedir a ajudes deixa molts propietaris d’habitatges en una situació complicada: “Molts són propietaris, sí, però vulnerables, que no poden afrontar econòmicament la rehabilitació de casa seva, amb el perill que suposa seguir vivint-hi”, alerta Camilo Ramos, que com el seu company de la Pau denuncia que les ajudes a la rehabilitació habilitades per les administracions “no arriben a la població de renda baixa perquè les condicions són inaccessibles, de manera que van a altres propietaris i fugen dels barris perifèrics“. “És un bucle: renda baixa, pisos degradats, barrera administrativa”, sentencia.
Aluminosi i pisos en mans de màfies, bomba de rellotgeria
El veïnat reclama atenció de l’administració en dos barris “d’alta vulnerabilitat”, on almenys 2 de cada 10 pisos estan en mans de bancs i fons voltor, que no fan cap mena de conservació ni rehabilitació de les finques, segons denuncien les entitats veïnals. “Són pisos que han acabat en mans de les màfies de l’ocupació, que els relloguen a famílies vulnerables“, apunta la Tereixa Pardo, vocal d’habitatge de l’associació de Veïns Maresme, que insisteix que “a la Pau i al Besòs-Maresme no hi falta habitatge, sinó que hi ha hagut una espoliació i segrest de les finques per part dels grans tenidors i de les màfies”.
Constata que “les ocupacions de pisos que estaven en mans dels bancs i de fons d’inversió per part de màfies, que relloguen a persones vulnerables, està produint un deteriorament accelerat del parc de pisos en aquests barris”. I és que els propietaris que conviuen amb pisos ocupats es veuen també perjudicats perquè les comunitats no es poden fer càrrec dels desperfectes i el mal ús dels espais, a més de la inseguretat que suposen “les activitats delictives que s’hi desenvolupen”.
Per tot plegat, l’Associació de Veïns de la Pau i també la de Besòs Maresme reclamen a l’Ajuntament que faci un recompte de pisos i locals i un cens de qui els ocupa, i si són persones en situació vulnerable, que se’ls tramiti el lloguer social.
