Tot Barcelona | Notícies i Informació d'actualitat a Barcelona
Pepe Sánchez: “Cal donar un cop a la taula i dir que el Besòs existeix”

Aquesta mateixa entrevista es podria haver publicat gairebé igual anys enrere. Les mancances segueixen cronificant-se a barris de la vora del Besòs, encallats des de fa dècades a la cua dels indicadors socioeconòmics. Aquí la pobresa, els problemes d’infrahabitatge i una sensació d’abandonament s’etiqueten d’endèmics per incapacitat administrativa per guarir-los. S’estén tant a la banda de Barcelona com a la de Montcada i Reixac, Santa Coloma de Gramenet, Sant Adrià de Besòs i Badalona. És precisament per la desídia per posar-hi remei que neix la Coordinadora Veïnal del Baix Besòs, recent constituïda i presidida per Pepe Sánchez.

Fa just sis anys que les quatre alcaldesses i l’alcalde dels municipis de la desembocadura  van retratar-se plegats en un pont sobre el riu, una escenificació que volia dotar de trascendència a l’anunci de l’anomenada Agenda Besòs. El pla s’oferia com un desgreuge i es pretenia ampli en mesures per fer bascular l’atenció i les inversions cap a la franja que acumula més privacions a Catalunya. Sánchez explica que la coordinadora que agrupa associacions de veïns de les cinc localitats ve ara a picar el crostó a les institucions per intentar fer-les espavilar perquè, d’allò promès, ben bé res no s’ha mogut. “Donem la tabarra perquè es dugui a terme”, afirma.

El 2016 es parlava de crear una nova centralitat de Barcelona al voltant del Besòs i reduir la pobresa a la zona com a prioritat pel 2020. Vostès parlen ara d’atur, desigualtat, dèficits… La conclusió és que l’Agenda Besòs ha sigut fins ara un eslògan buit?

Sí, és just per això que vam concloure que calia unir el moviment veïnal. L’Agenda Besòs es va presentar per donar visibilitat a la zona, però als nostres barris i ciutats ens vam adonar ja el 2019 que això ni funciona ni va enlloc. Hi ha un document potser ben treballat en alguns aspectes, i res més. Sense inversió, no és realitzable i és un document buit. El resultat de la manca d’inversions i d’execució de les administracions locals i supramunicipals és que, dels 25 barris amb major vulnerabilitat social a l’àrea metropolitana, en tenim 16 al nostre territori. Per una vegada sembla que el nord no és més ric que el sud… De Barcelona cap al Llobregat hi ha grans inversions i grans desenvolupaments, mentre que en aquesta àrea només hi ha dèficit d’infraestructures i deficiències en serveis, algunes tant importants que no són puntuals sinó estructurals. És evident que cal que donem un cop sobre la taula i dir que el Besòs existeix i que s’ha de reequilibrar i redistribuir la riquesa de l’àrea metropolitana.

Els últims sis anys han estat anys perduts al Besòs?

Potser al moviment veïnal hauríem d’haver estat més contundents i no hem estat prou forts per collar, no ja ara sinó fa molt de temps, perquè això ho arrosseguem des de fa 40 anys. Sempre ha estat una zona de grans lluites veïnals i obreres, però allà en hem quedat, en el mínim. Aquí ha mancat lideraratge i ha mancat tenir-lo també dins de l’àrea metropolitana, i això ens ha abocat a aquesta situació. No hem aprofitat el temps, així que les deficiències s’han cronificat encara més i a molts llocs. Les associacions de veïns hem d’assumir la nostra part, però és evident que hi hagut un dèficit polític claríssim en aquesta zona.

El president de la Coordinadora Veïnal del Baix Besòs, Pepe Sánchez, al parc fluvial del riu Besòs / JR
El president de la Coordinadora Veïnal del Baix Besòs, Pepe Sánchez, al parc fluvial del riu Besòs / JR

-Consideren alguna administració més responsable que altres que no s’hagi avançat aquests últims anys?

Hi ha hagut una deixadesa bestial dels governs de la Generalitat i també de l’Àrea Metropolitana de Barcelona. Són els que haurien d’haver redistribuït les inversions perquè són els que realment tenen diners. L’Ajuntament de Barcelona en té, però no així els de Sant Adrià, Badalona o Santa Coloma, que a més són ajuntaments pobres. Celebrem que l’AMB i la Generalitat hagin arribat a un acord per potenciar el Consorci del Besòs, però si l’eix fonamental és un pla urbanístic com el de les Tres Xemeneies, que pot tensionar encara més el territori, més val que ens quedem on som.

Sobre les Tres Xemeneies s’ha dit que sigui seu d’un hub internacional per la pau, un pols d’indústria audiovisual i, també, que es construeixin 1.844 pisos al voltant. Creuen que s’hauria de revisar?

Tal como està previst, no és adequat. Si a sobre els grans poders econòmics que són propietaris de terrenys, Santander i Endesa, volen encara més plusvàlues i més pelotazo, aleshores estem ben arreglats. Les Tres Xemeneies han de ser un centre de desenvolupament de l’entorn, que comporti la millora i la modernització dels polígons del voltant. No és qüestió de quants pisos hi van, sinó que sigui un element motor d’equilibri pel territori pel que fa a zones verdes, a pols de desenvolupament que creïn riquesa i que es doni ús a les xemeneies i la sala de turbines. Apostem pel hub internacional de la pau, però la Generalitat s’ha tret de sobte un altre projecte sense comptar amb ningú, ni tan sols amb el procés participatiu que es va fer. Ens genera dubtes. De moment, no hi ha res més que un vídeo.

Ara que la Generalitat i l’AMB s’han incorporat al Consorci del Besòs, quins projectes i quines inversions li exigeixen a aquest òrgan?

No necessitem que es desenvolupin només les Tres Xemeneies, sinó també la resta de polígons per crear riquesa. S’ha de desenvolupar el pla director urbanístic de les Tres Xemeneies sense fer cap obra que lesioni el litoral. Cal millorar els nostres patrimonis naturals perquè millori la vida a la zona. Al litoral de Badalona i Sant Adrià es va concentrar una gran quantitat d’indústries tòxiques i químiques, així que cal acondicionar les platges. I al parc fluvial no queda més remei que invertir. Ha d’anar més enllà de Santa Coloma i desenvolupar-se el marge del riu de Barcelona, dignificar la zona on hem tingut la desgràcia de la mort d’una família a la zona barraquista de Montcada i eliminar els assentaments, perquè no es pot permetre que ningú no visqui amb un mínim de dignitat. S’ha d’eliminar l’aluminosi als habitatges del Besòs, un pla de barri a la cornisa de Badalona i Santa Coloma on hi ha infrahabitatge vertical, desenvolupar equips sanitaris pendents… El nostre territori té zones trinxades per infraestructures i mancades de serveis, i no ha tingut les mateixes oportunitats que altres zones de l’Àrea Metropolitana.

El president de la Coordinadora Veïnal del Baix Besòs, Pepe Sánchez, al parc fluvial del riu Besòs / JR
El president de la Coordinadora Veïnal del Baix Besòs, Pepe Sánchez, al parc fluvial del riu Besòs / JR

En les reunions amb les institucions, troben projectes concrets i inversions precises a curt termini per revertir les necessitats que comenten?

Concreció no n’hi ha. Serem nosaltres els que haurem de fer que n’hi hagi. Com a mínim, ja han aparegut la Generalitat i l’Ajuntament de Barcelona parlant de nou de l’eix Besòs. Significa que hem situat els veïns i les reivindicacions en el terreny polític i social. I difícilment això tirarà enrere, perquè hauran de tenir-nos en compte. Som en el preàmbul de desenvolupar acords que hem treballat els últims dos anys en meses tècniques amb els ajuntaments. Ho culminarem abans de l’estiu en una reunió amb alcaldes on proposarem que el document d’acord tingui visibilitat i sigui dins de l’Agenda Besòs, que està buida de contingut.

Parlava abans d’un pla de barris. Barcelona sí que té un de propi. Veuen una gran diferència entre la capacitat de Barcelona per afrontar les necessitats dels seus barris i la dels altres quatre municipis?

La inversió d’un pla de barris no és que sigui necessària, és que és vital per a les nostres ciutats. No podem obviar que Barcelona, amb la seva carta municipal i la seva gran capacitat financera, hi té més opcions. És cert que, en les dues reunions que hem mantingut, l’alcaldessa Ada Colau ha demostrat que entén que hi ha necessitat de mirar cap aquesta zona i que l’Ajuntament de Barcelona ha de col·laborar i donar suport en organismes supramunicipals perquè els diferents municipis caminem junts. Espero que la Generalitat també avanci pel mateix camí.

Demanen a Barcelona que destini més fons a l’AMB o al Consorci del Besòs per redistribuir inversions cap a l’entorn del Besòs?

Sí. Fins ara, Barcelona ja ha sigut el gran inversor del Consorci del Besòs, perquè els altres ajuntament prou dificultats tenen per mantenir els equilibris dins dels seus territoris, però esperem poder-ho treballar amb Colau i el vicepresident executiu de l’AMB, Antonio Balmón. No és qüestió que Barcelona agafi els seus diners i inverteixi als altres municipis, però pot facilitar moltes coses en òrgans supramunicipals. Ha arribat el moment de fer redistribució.

Més notícies
Notícia: VÍDEO | El tall de Meridiana venç el veto d’Interior
Comparteix

VÍDEO | El tall de Meridiana venç el veto d’Interior

Presència sorpresa de la presidenta del Parlament, Laura Borràs, a la protesta
Notícia: VÍDEO | El tall de Meridiana venç el veto d’Interior - Mobile
Gerard Esteva, president de la UFEC i el Comitè Olímpic Català | Jordi Borràs
Notícia: Esteva (COC): “Barcelona permetrà els Jocs però no els liderarà”
Comparteix

Esteva (COC): “Barcelona permetrà els Jocs però no els liderarà”

El president del Comitè Olímpic Català i de la UFEC veu "trist" el paper de la capital
Notícia: Esteva (COC): “Barcelona permetrà els Jocs però no els liderarà” - Mobile

Nou comentari

Comparteix