El nou pla metropolità per a Collserola manté la condemna urbanística als barris de muntanya

La FAVB i la plataforma de veïnats afectats reclamen la legalització dels habitatges després de 30 anys esperant expropiacions inviables

L’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) tramita un nou pla per protegir la serra de Collserola, que substituirà el que està vigent des de 1987. La nova normativa, en fase d’aprovació inicial, aborda amb precisió molts factors mediambientals del parc però no resol ni mica ni gens la incertesa en la que es troben desenes d’habitatges barcelonins. Les successives regulacions els consideren fora d’ordenament –és a dir, construïts de forma il·legítima–, però cap administració ha mobilitzat en 30 anys el pressupost necessari per expropiar-los i enderrocar-los.

Mentrestant, els afectats viuen en cases “al·legals” que no poden reformar a fons ni poden vendre o llogar a preu de mercat. La majoria es van edificar entre els anys 50 i 80 i són la residència permanent dels fills o fins i tot néts dels veïns originals. En aquesta situació hi ha 958 parcel·les i 275 habitatges repartits per diferents municipis, dels quals més de 600 solars i 130 cases són a la capital catalana. Els dos barris barcelonins on hi ha més edificis “no compatibles amb el model de parc” són Cal Notari (51) a Horta-Guinardó i Les Planes (49) a Sarrià-Sant Gervasi.

El nou pla metropolità es diu PEPNat i va rebre la primera llum verda el juliol de 2018. Ha passat 4 mesos en període d’informació pública, moment que han aprofitat diverses entitats veïnals per presentar al·legacions i reivindicar valentia per desencallar el destí d’aquestes barriades. La Federació d’Associacions de Veïns de Barcelona (FAVB) i la coordinadora de Barris de Muntanya han tramès les seves queixes a l’AMB, que les està estudiant. Les que s’estimin oportunes s’incorporaran al document per “sotmetre’l a aprovació provisional abans de la fi d’aquest mandat”, indiquen fonts de la institució metropolitana.

Mapa general de zonificació que preveu el PEPNat / Àrea Metropolitana de Barcelona

Mapa general de zones que preveu el PEPNat / Àrea Metropolitana de Barcelona

L’AMB defensa que ja havia recollit la perspectiva ciutadana a través de 6 sessions territorials, 10 sectorials, punts mòbils dins del Parc durant tres dissabtes i una jornada participativa el 24 novembre. Les entitats, en canvi, es queixen que la problemàtica d’aquests habitatges és sobradament coneguda i no s’ha volgut afrontar amb reunions amb els afectats: “La participació ha estat nul·la i moltes famílies s’han assabentat ara de l’existència del pla”, lamenta Camilo Ramos, vocal d’urbanisme de la FAVB. A banda, la institució recorda que “el pla especial no pot contradir ni modificar” les lleis catalanes d’urbanisme i espais naturals, pel que passa la pilota a la Generalitat.

Les al·legacions, a les que ha tingut accés aquest diari, qüestionen la filosofia de fons “idealitzada” del pla. “Aquests veïns són part de l’ecosistema de Collserola que pretesament es vol protegir, són memòria viva de la serra i molts d’ells han contribuït a la cura quotidiana del parc”, assenyala Ramos. “Legalitzar no és més que el reconeixement d’una realitat tossuda que ningú ha pogut qualificar d’il·legal”, argumenta la FAVB. “Els límits han de tenir una mínima racionalitat”, insisteix Josep Lluís Sabater, membre de la coordinadora de barris de muntanya i també vocal de la FAVB.

[r:1]

Les entitats són conscients que desencallar aquestes afectacions és complex perquè implica a diverses administracions, però formulen a l’AMB dues peticions molt concretes. La primera, elaborar una “avaluació ecològica que justifiqui a 2019” la condemna urbanística d’aquestes cases. I la segona, que l’AMB i els ajuntaments instin a la Generalitat a “corregir els límits” del parc natural de Collserola, que van quedar consolidats amb un decret de 2010. Dijous tenen previst reunir-se amb la tinenta d’alcaldia Janet Sanz per exposar-li en persona les dues reivindicacions.

En el que sí estan totalment d’acord amb el pla és en vetar noves construccions: “Són zones llamineres pel sector immobiliari, perquè ets alhora a la ciutat i enmig de la natura”, reconeix Ramos. La legalització, concedeix, podria incloure clàusules contra l’especulació. En paral·lel a les al·legacions, les entitats recopilen testimonis per fer una “memòria històrica i social” d’aquestes barriades i així fer valdre la contribució positiva dels afectats.

El cas de Les Planes

El barri de Les Planes, dividit entre els municipis de Barcelona i Sant Cugat, és un cas singular per dimensió i orografia. El PEPNat manté l’afectació a una cinquantena d’habitatges dins de l‘àrea urbanitzada per crear un corredor biològic que connecti les dues vessants de la serra. Fa cent anys va néixer com un nucli privilegiat d’estiueig burgès però durant la segona meitat del segle XX va créixer precàriament amb autoconstrucció i habitatge assequible.

“La legislació és discriminatòria amb nosaltres i hi ha molta jurisprudència que ens reconeix com a sòl urbà”, protesta Leonor Pérez, portaveu de l’associació de veïns afectats de les Planes. Es queixa que els actuals límits del parc natural de Collserola han heretat els del primer Pla Parcial franquista, que “es va decidir sobre plànol” sense coneixement real del territori. A tall d’exemple, cita dos carrers en què una vorera queda dins dels límits del parc –els números parells– i l’altra fora –els senars– i un altre cas “dins d’un carrer legal on hi ha un tram enmig que es considera part del parc”.

“Les cases afectades i les no afectades es van construir alhora i van finançar juntes l’arribada de llum i aigua i la urbanització del carrer”, argumenta. Pérez considera “assetjament immobiliari institucional” els problemes constants d’aquests veïns amb la burocràcia, per exemple quan han necessitat vendre amb urgència una casa o els han fet ofertes de cessió del terreny en diferit sense indemnització. “És una cadena d’errors que ningú arregla perquè som pocs i no tenim gaire pes electoral, som invisibles”, conclou.

Més informació

Nou comentari