Els moviments socials de Barcelona invoquen un nou Pacte per a l’Habitatge pel fracàs del de 2007

La FAVB engega un procés de confluència al voltant de 21 punts urgents | Nou associacions reclamen a l'Estat, la Generalitat i l'Ajuntament inversions i canvis legals

Les principals associacions socials i veïnals de Barcelona exhorten l’Estat, la Generalitat i l’Ajuntament a firmar un nou Pacte per l’Habitatge, davant la crisi dels lloguers i desnonaments i després del fracàs de l’acord polític firmat el 2007. Nou entitats, encapçalades per la Federació d’Associacions de Veïns de Barcelona (FAVB), han presentat aquest dimarts un document consensuat amb 21 punts clau a resoldre. Titulat Crida a un Pacte per a l’Habitatge 2020-2030, recull els factors que causen dificultats d’accés a l’habitatge a Barcelona, com la pressió del turisme o l’incompliment de les lleis vigents. 

La iniciativa aspira a aglutinar més adhesions, en especial les dels partits polítics i grups parlamentaris i municipals, als que demanen comprometre’s a invertir fins a un 2% del PIB espanyol en polítiques d’habitatge públic i modificar diverses lleis d’àmbit social i econòmic. Una de les mesures immediates que reclamen és que l’habitatge públic sigui “perpetu”, és a dir, que no s’incorpori mai al mercat lliure privat. Tot i que l’àmbit d’anàlisi ha estat Barcelona ciutat, urgeixen ja d’entrada a una solució metropolitana i estendre la diagnosi i els plans de xoc al conjunt de Catalunya.

A més de firmar un pacte, les entitats impulsores volen que les tres administracions participin cada semestre en una taula de seguiment que valori els avanços aconseguits, per evitar que l’acord quedi aparcat com va passar amb el Pacte Nacional per l’Habitatge de 2007, que només va fer una única reunió posterior. D’aquell pacte en va néixer la Llei Catalana de l’Habitatge, que les entitats valoren en positiu però consideren “una oportunitat malaguanyada” perquè no s’ha desenvolupat plenament el que establien els seus articles. “Hem pres com a model altres pactes polítics, com el de l’Educació”, ha exposat Ana Menéndez, presidenta de la FAVB, en la presentació al Col·legi de Periodistes. Aquest dimarts enviaran el document a les administracions.

També han participat a la roda de premsa portaveus de la Taula del Tercer Sector, l’Observatori DESC, CCOO, la PAH, Ecom, Entrepobles i les fundacions Arrels i Apip-Acam. “Els reallotjaments dignes després d’un desnonament són cabdals: no podem tenir famílies de 4 persones vivint 9 mesos indignament en una habitació d’una pensió sense una cuina ni un lloc on estudiar”, ha reivindicat Lucía Delgado (PAH). Sussana Roig de la Taula del Tercer Sector ha recordat que un 20% dels catalans estan en situació de pobresa i un 8% pateixen gran vulnerabilitat: “Cada dia han de triar si paguen el lloguer o el menjar, la llum o les medicines”.

D’altra banda, el director d’Arrels Fundació, Ferran Busquets, ha recordat que les persones sense sostre no tenen dret a sol·licitar un pis a les meses d’emergència social, que ja “estan desbordades” tot i no gestionar la totalitat de població vulnerable que necessitaria un habitatge social. Montserrat Garcia (Ecom) ha incidit en la doble discriminació de les persones discapacitades: “Vam lluitar molt perquè hi hagués una reserva de pisos adaptats en les promocions d’habitatge públiques, però altres eines com el tempteig i retracte aporten pisos del sector privat i molt pocs estan adaptats”. Montserrat Font (Fundació Apip-Acam) ha assenyalat també col·lectius amb dificultats específiques, com menors extutelats, refugiats –”molt benvinguts a Barcelona però amb grans dificultats d’habitatge– i persones grans que resideixen en infrahabitatges. Finalment, Montse Benito (Entrepobles) ha subratllat la major vulnerabilitat de les dones per accedir a un pis i Marta Ginebra (Observatori DESC) ha destacat que l’habitatge és un “pas previ necessari” per a d’altres drets bàsics com una feina digna o una escolarització de qualitat.

Més informació

Nou comentari