La PAH reclama els pisos buits dels bancs per reduir la mesa d’emergència

Satisfacció general per la reunió a quatre bandes amb l’Ajuntament, el Govern i l’Estat tot i no aconseguir mesures concretes a curt termini

La Plataforma d’Afectats per la Hipoteca (PAH) ha reclamat a l’Estat que posi els pisos buits dels bancs –tant de la Sareb com de Bankia i altres grans tenidors– a disposició de la mesa d’emergència d’habitatge de Barcelona com a part del pla de xoc que les administracions públiques s’han compromès a elaborar per a després de l’estiu. Aquest dilluns la PAH s’ha reunit amb l’Ajuntament, el Govern i l’Estat després de l’acampada de protesta que la setmana passada van protagonitzar una vintena d’activistes al vestíbul del consistori per reclamar “reallotjaments dignes” per a les 600 famílies que han perdut la seva llar i esperen rebre un pis.

A la sortida de la reunió, les quatre parts implicades han fet una valoració “molt positiva” de la trobada i han anunciat que la pròxima setmana es farà una segona reunió de caràcter tècnic. Tot i que no s’han aconseguit mesures concretes, el portaveu de la PAH, Santi Mas de Xaxàs, ha assegurat que la reunió suposa “un canvi de xip” de les tres administracions, que han acordat que al setembre faran una nova trobada per posar en marxa un pla executiu per acabar amb la llista d’espera de la mesa d’emergència, que ara és d’uns dos anys, i buscar solucions a mitjà termini per afrontar la crisi habitacional que es viu a Barcelona.

Treball conjunt

Mas de Xaxàs ha celebrat que les tres administracions hagin accedit a seure juntes, “una cosa no gaire habitual”, i que hagin reconegut que la crisi de l’habitatge que es viu a Barcelona i a la resta de Catalunya “és una responsabilitat compartida”. La PAH espera que aquesta primera trobada serveixi de punt d’inflexió perquè l’Ajuntament, el Govern i l’Estat “treballin junts” per fer front als desnonaments i busquin solucions permanents per a les famílies, que ara van de pensió en pensió mentre esperen un pis, “amb l’angoixa afegida que això suposa”.

El pla executiu del setembre s’ha de començar a implementar “des del primer dia” perquè la crisi d’habitatge “no pot esperar” i la PAH espera que les tres administracions facin honor a la seva paraula. Buscar acords per mobilitzar els pisos buits dels bancs –que calculen que podrien ser uns 200– només és una de les mesures que s’ha posat sobre la taula, però els activistes esperen que el sector públic també faci un cens per saber exactament quants pisos, edificis i solars tenen a Barcelona per aportar a la bossa d’habitatge. “Cal ser creatius”, ha reclamat Mas de Xaxàs.

L’Estat, obert a parlar

El subdelegat del govern espanyol a Barcelona, Carlos Prieto, ha afirmat que l’Estat està disposat a “estudiar totes les possibilitats”, tot i que ha traslladat la pressió a la Generalitat, que és qui “té competències exclusives” en matèria d’habitatge. Prieto ha recordat que el govern espanyol va retirar el recurs d’inconstitucionalitat que el PP va interposar contra la llei 24/2015, que permet desplegar moltes mesures contra la crisi de l’habitatge, i ha promès més fons econòmics si s’acaba formant govern a Madrid.

Per la seva banda, el secretari d’Habitatge de la Generalitat, Agustí Serra, ha reconegut que és un “problema molt greu” no poder oferir un allotjament digne a totes les famílies desnonades i en situació de vulnerabilitat. Tot i que ha evitat fer autocrítica, Serra ha assegurat que la reunió ha servit per “emmarcar la problemàtica” i s’ha compromès a treballar amb la resta d’administracions per reduir “a zero” la llista d’espera de les meses d’emergència a tot Catalunya, però ha insistit que la solució implica construir més habitatge públic.

La regidora d’Habitatge de l’Ajuntament de Barcelona, Lucía Martín, ha celebrat que la Generalitat i l’Estat hagin mostrat “voluntat d’implicar-se” per solucionar una crisi en la qual s’han sentit sols en moltes ocasions. Martín no ha volgut entrar en detall de les mesures discutides a la reunió, però sí que ha reconegut que algunes pensions que ara serveixen per reallotjar famílies desnonades no compleixen els requisits mínims i ha avançat que intentaran millorar el plec de condicions per futurs concursos.

Més informació

Nou comentari