Tot Barcelona | Notícies i Informació d'actualitat a Barcelona
Les remuntes són una bona estratègia per augmentar l’estoc d’habitatge?

L’Ajuntament de Barcelona s’ha conjurat per tenir més habitatge a la capital catalana. I, d’aquestes noves llars, que bona part siguin d’ús social, és a dir, que estiguin a un preu per sota del que fixa el mercat, per facilitar que les persones en una situació de major vulnerabilitat tinguin un sostre.

L’edificabilitat d’alguns solars de la ciutat permet disposar de més metres quadrats d’edifici. Per aconseguir-los, però, no queda un altre que construir en vertical, ja que la superfície que queda lliure a terra és gairebé nul·la. I aquí entren en joc les remuntes, que no és una altra cosa que construir un pis –o més– extra al damunt dels existents. El nou pla del [email protected] recupera aquest recurs del que tan va abusar el franquisme i els experts en arquitectura i patrimoni plantegen els seus punts forts i dèbils d’aquesta mesura.

“Hi ha remuntes molt bones, se’n veuen per Rambla Catalunya per exemple, i després n’hi ha de molt cutres i sinistres”, apunta la geògrafa Mercè Tatjer. “Jo intentaria que no es fessin gaires remuntes, la veritat. Que sacrifiquin oficines”, opina. “Les remuntes, sobretot a l’Eixample, estan relacionades amb un episodi molt gris a la història recent de la ciutat, però en realitat formen part d’una manera natural de densificar les ciutats”, explica Carles Crosas, doctor en urbanisme, professor de la UPC i membre del Laboratori d’Urbanisme de Barcelona.

El professor de la UPC apunta que “aquesta intensificació no és bona de per si, perquè amenaça amb desfigurar la ciutat que hem heretat, però el benefici col·lectiu pot ser superior en casos com el [email protected], si està justificada la necessitat del barri d’acollir més habitatge”.

Passat gris

La remunta té un passat funest a Barcelona i per a molts veïns encara és ben viu el record de l’especulació desarrollista amb plantes afegides, àtics i sobreàtics irregulars durant l’època franquista i el mandat de l’exalcalde Josep Maria de Porcioles. Va ser un desastre: van créixer bolets a molts edificis, molts d’ells espantosos”, rememora David Lladó, arquitecte expert en rehabilitació i director del postgrau de Rehabilitació de l’Escola Sert.

Apunta que “en democràcia no han deixat de fer-se’n”, tot i que menys que als 60 i 70. Aplaudeix moltes remuntes encertades que s’han fet els darrers anys i el sorgiment de bones iniciatives empresarials, que per exemple “compren vol sobrant a comunitats de veïns i hi fan la remunta i millores notables com un ascensor”. A Nova York també n’estan apareixent exemples en zones industrials, amb propostes de disseny interessants.

Dubtes

Sandra Bestratén, presidenta de la demarcació de Barcelona del COAC, coincideix alhora amb Crosas i Tatjer, perquè valora en positiu “l’aprofitament de superfície” però demana “incentivar una rehabilitació arquitectònica de l’edifici existent” que en millori l’estructura, l’accessibilitat i l’eficiència energètica. “Tenim un parc edificat molt envellit i els edificis han d’anar al metge de tant en tant perquè sinó quan ens els mirem estan ja massa malament i no es poden salvar”, adverteix. 

Marta Antuñano, historiadora de l’art i experta en gestió del patrimoni cultural, és crítica amb les remuntes encara que sigui per guanyar habitatge públic. “És més que evident la manca de sòl destinat a habitatge, però abans de remuntar en alçada cal estudiar altres alternatives”, defensa. “Els edificis no són elements aïllats, formen part d’un conjunt i és precisament aquí on rau el seu valor: en ser part de la configuració d’una trama urbana, d’un entorn amb unes característiques determinades que defineixen la identitat dels nostres barris”, reflexiona. “Per tant, tot element que s’afegeixi en alçada hauria de vetllar per no desdibuixar la imatge de conjunt”, avisa.

Polls
Més notícies
Remunta de disseny contemporani al costat de Can Jaumandreu / MMP

Les remuntes tornen a Barcelona a través del [email protected]

Notícia: Les remuntes tornen a Barcelona a través del 22@
Comparteix
Un pla municipal n’autoritza més de 400 en edificis residencials | Experts valoren pros i contres de créixer en alçada
Notícia: Les remuntes tornen a Barcelona a través del 22@ - Mobile
Prototip d'un habitatge fet i pensat per joves / Andrés Flajszer

“Tunejar” edificis com a alternativa d’accés a l’habitatge pels joves

Notícia: “Tunejar” edificis com a alternativa d’accés a l’habitatge pels joves
Comparteix
"És el primer projecte a Barcelona on joves pensen i fan el seu propi habitatge", asseguren els impulsors
Notícia: “Tunejar” edificis com a alternativa d’accés a l’habitatge pels joves - Mobile
Nama Traore (e) i Abdel Sadiki (d) a un balcó de l'habitatge cooperatiu La Balma / David Melero

La Balma, el primer habitatge cooperatiu amb joves extutelats

Notícia: La Balma, el primer habitatge cooperatiu amb joves extutelats
Comparteix
Abdel Sadiki i Nama Traore van arribar sols al país quan eren menors d’edat i ara han pogut accedir a un pis digne a preu baix i arrelar-se al barri del Poblenou
Notícia: La Balma, el primer habitatge cooperatiu amb joves extutelats - Mobile
L'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, col·loca la primera pedra d'unes obres per construir 155 pisos públics al districte de Sant Martí / Ajuntament de Barcelona

La Generalitat vol més habitatge a preu baix a Barcelona sense dir d’on sortiran els diners

Notícia: La Generalitat vol més habitatge a preu baix a Barcelona sense dir d’on sortiran els diners
Comparteix
"No hi haurà partides extraordinàries per fer aquesta política", admeten des del departament de Drets Socials, que ostenten les competències d’aquesta matèria
Notícia: La Generalitat vol més habitatge a preu baix a Barcelona sense dir d’on sortiran els diners - Mobile

Comentaris

  1. Icona del comentari de: Cal dir-ho a maig 16, 2022 | 12:46
    Cal dir-ho maig 16, 2022 | 12:46
    És espantós. No n'aprendrem mai ? A més el municipi de Barcelona és un dels més densament poblats del món... i Catalunya no és ni Mònaco ni Gibraltar dos exemples on la manca d'espai sempre hi es present...

Nou comentari

Comparteix