L’Abdel Sadiki i el Nama Traore ensenyen casa seva. Estan orgullosos i feliços. És un pis nou, fet a base de fusta. Ells són els primers inquilins que hi entren a viure. Encara s’hi estan instal·lant; van obrir la porta del seu refugi per primer cop al juliol. A més, l’edifici té una terrassa de 300 metres quadrats, una biblioteca, habitacions de convidats, un espai de cures, una zona de bugaderia i una cuina d’ús compartit per fer tota mena de celebracions. Pel seu pis haurien de pagar 830 euros, segons l’índex de referència de preus de lloguer, però en paguen 512. 300 euros menys. El motiu? Viuen en un habitatge cooperatiu anomenat La Balma, al barri del Poblenou. I ells són els primers joves extutelats de Catalunya que accedeixen en un habitatge d’aquest tipus.

El Sadiki i el Traore, de 22 i 23 anys, respectivament, van arribar al país sols, sense pares, quan encara no complien la majoria d’edat. Van marxar de casa seva, buscant un futur millor. Aleshores se’ls va categoritzar de menors estrangers no acompanyats i van estar sota la protecció de la Direcció General d’Atenció a la Infància i l’Adolescència (DGAIA) de la Generalitat. Ara ja no són menors, però se’ls continua anomenant extutelats, un terme que de vegades s’ha usat com a arma llancívola de discursos racistes i xenòfobs.

Trobar un habitatge digne a un preu assequible a Barcelona és pràcticament com apostar a la loteria. Sigui com sigui, el Sadiki i el Traore ho han aconseguit amb l’esforç de moltes persones diferents, que s’han posat d’acord per intentar que això costi una mica menys. Amb la tenacitat col·lectiva també han fet possible que aquests joves puguin teixir una xarxa social que els permeti arrelar-se al territori. “Societat civil organitzada ajudant a societat civil organitzada”, defineix Eva Ortigosa, coordinadora de projectes de la cooperativa Sostre Cívic, una de les peces del puzzle que tot ho ha fet possible.

Nama Traore (e) i Abdel Sadiki (d) a l'habitatge cooperatiu La Balma / David Melero
Nama Traore (e) i Abdel Sadiki (d) a l’habitatge cooperatiu La Balma / David Melero

El dibuix el completen Punt de Referència, una associació que dona suport a joves en situació de vulnerabilitat a sortir-se’n per si mateixos, la trentena de veïns que viuen a La Balma, i el Projecte Lliures, que amb un fons solidari ajuden a fer realitat projectes socials. És aquesta última organització la que va finançar bona part dels diners que havien de pagar aquests joves per viure al pis, una entrada de 30.000 euros que per a ells els hagués estat impossible d’aconseguir. “La primera idea va ser dividir l’aportació inicial entre la resta de pisos, però vam veure que això era inassumible i vam haver de buscar finançament extern”, recorda Marta Moya, una de les veïnes de La Balma.

Aquest capital va servir perquè, entre tots els veïns, que també van haver de fer les seves aportacions econòmiques, es pagués una part del crèdit de tres milions d’euros que van demanar a Fiare Banca Ètica per construir l’edifici. El lloguer mensual serveix per al manteniment de l’immoble i per acabar de pagar el deute.

Pis garantit durant 75 anys

El projecte de La Balma es remunta a l’any 2016, quan l’Ajuntament va fer un concurs per cedir durant 75 anys l’ús d’aquest espai, abans un solar buit, a alguna cooperativa d’habitatge. Aquests veïns el van guanyar i va ser aleshores quan va començar tot el procés per decidir com volien que fos l’edifici i com volien viure. “No m’ho vaig pensar gaire, perquè era una oportunitat per nosaltres, per viure bé i estar molt temps aquí”, diu el Sadiki.

Es tracta d’un edifici de 20 pisos, on viuen des de famílies monoparentals, parelles amb fills o sense, amics que comparteixen pis i persones grans. Les llars són de tres mides diferents: 50, 66 i 82 metres quadrats. De totes maneres, són pisos que poden créixer o decréixer amb una petita obra, en cas que canviïn les necessitats dels veïns. La sostenibilitat i l’eficiència energètica són dos dels elements marca de la casa de l’immoble, que incorpora l’ús de l’energia geotèrmia i una sèrie de tècniques per reduir la demanda energètica i estalviar en els consums.

Abdel Sadiki parla amb Marina Nadal, coordinadora d'habitatge de l'entitat Punt de Referència, que ha fet possible que els joves extutelats hagin accedit a La Balma / David Melero
Abdel Sadiki parla amb Marina Nadal, coordinadora d’habitatge de l’entitat Punt de Referència, que ha fet possible que els joves extutelats hagin accedit a La Balma / David Melero

Calen més pisos així, diuen

“M’agradaria que hi hagués més pisos com el de La Balma a altres llocs”, diu el Sadiki. Coincideix el seu company de pis, que creu que les administracions públiques, com la Generalitat i l’Ajuntament de Barcelona, s’hi haurien d’implicar més. “Jo estaria encantat, perquè són ells els que gestionen els diners i tenen el poder d’aconseguir més d’un o dos pisos per joves extutelats”, considera el Traore. Gràcies a aquesta iniciativa no han de patir per poder pagar les quotes mensuals, inferiors a les del mercat lliure. A més, tots dos treballen, un com a cuiner i l’altre en una fàbrica d’alumini.

“Són joves que s’han d’emancipar amb 18 anys, de forma precipitada i forçada, perquè el sistema els obliga”, assenyala la Marina Nadal, coordinadora d’habitatge de Punt de Referència. Això provoca que molts d’ells visquin en infrahabitatges o fins i tot directament al carrer. Sobre l’experiència de La Balma, ho té clar: “Aconseguir que hi hagi un habitatge destinat a jovent extutelat ja és un èxit”.

Marta Moya Casanovas, veïna d'Abdel Sadiki i Nama Traore a l'habitatge cooperatiu La Balma / David Melero
Marta Moya Casanovas, veïna d’Abdel Sadiki i Nama Traore a l’habitatge cooperatiu La Balma / David Melero

La Generalitat s’ha interessat per conèixer el projecte, saber com s’ha gestat i si és un model a seguir, expliquen des d’aquesta entitat que acompanya a joves extutelats. De totes maneres, fins ara són les entitats socials i el món del cooperativisme qui capitaneja aquest tipus d’iniciatives. “Considerem que l’administració hauria de jugar un paper més actiu per fomentar alternatives en l’accés a l’habitatge a joves extutelats, perquè nosaltres no tenim el poder per estendre el model a molts altres edificis”, demana Nadal. “Està comprovat que funciona i que és un molt bon model”, assegura.

“Els joves són uns veïns més. Poden formar aquí la seva família. Això els dona una estabilitat que no han tingut mai”, expliquen des de Punt de Referència. A més, la mateixa estructura de l’edifici i la voluntat de remar en la mateixa direcció genera llaços de confiança i solidaritat que fan que aquest edifici sigui diferent. “M’agrada el model, perquè és mixt i d’enriquiment mutu”, opina Moya. “Amb els veïns ens portem molt bé. Els conec a tots i a les seves famílies”, diu el Sadiki. I així és. Quan es troben se saluden, paren una estona i reprenen converses d’un moment passat. La Balma és diferent.

Comentaris

    Jaume Novembre 22, 2021 | 05:57
    Als catalans que emigren a Alemanya buscant un futur millor no els donen una M

Nou comentari