Les pancartes tornaran als balcons del número 84 del carrer de Tarragona. Set mesos després d’aconseguir la pròrroga de la desena de contractes de lloguer que vencien aquest 2026, els veïns de l’immoble conegut com a Bloc Tarragona recuperaran les protestes a la façana en els pròxims dies per pressionar el propietari, la immobiliària Gallardo. Ho faran després que aquesta hagi prescindit dels serveis de l’advocat que la representava, de manera que ha trencat qualsevol contacte i negociació amb els inquilins d’aquest edifici de l’Eixample de dotze plantes i 120 pisos, 33 dels quals turístics i nou més que són de lloguer de temporada. Una situació que deixa en l’aire la renovació de l’altra desena de contractes de lloguer que caduquen el 2027 i que fa uns mesos s’encaminaven a una pròrroga com la dels seus veïns. Cal recordar que la pugna judicial entre l’Ajuntament de Barcelona i la immobiliària manté paralitzades 81 llicències turístiques que els propietaris van obtenir el 2023 a través d’una escletxa judicial en el Pla Especial Urbanístic d’Allotjaments Turístics (PEUAT), impulsat pel govern d’Ada Colau i que limitava aquesta tipologia d’usos.
“Un pis turístic costa 300 euros al dia i nosaltres 1.000 al mes. Això són més de 100.000 euros l’any contra 12.000 euros. No volen que els assenyalem com a especuladors, però no se m’acudeix una altra paraula […] Si tot això passa és perquè la llei els ho permet”, assenyala la Melanie Andrada, una llogatera que fa sis anys que viu al bloc i tres que lluita per poder quedar-se al seu domicili. El seu contracte era un dels que vencien enguany i que van poder prorrogar-se tres anys. Ara lluita per aconseguir que els seus veïns assoleixin el mateix acord, mentre continuen patint les molèsties derivades de conviure paret amb paret amb més d’una trentena de pisos turístics. “Sempre dic que això és com un hotel encobert. És impossible la convivència, ells venen a fer la seva i això és incompatible amb la nostra vida“, indica Andrada. La inquilina té molt present que els habitatges ara destinats a turistes van ser abans els domicilis de famílies que feia un fotimer d’anys que residien a l’edifici. “Crec que no ens ho esperaven… Són famílies que van anar al carrer, cada setmana hi havia mudances”, recorda la llogatera, que després va haver de suportar una trentena d’obres simultànies en els habitatges.
Supervivents d’un model especulador
Andrada va ser una de les afectades que va prendre paraula aquesta setmana en la roda de premsa on es van presentar les darreres dades de l’estudi iniciat ara fa tres anys per l’Associació de Veïns de l’Esquerra de l’Eixample per posar xifres a la presència dels gegants immobiliaris en aquesta zona de la ciutat. Els resultats apunten que almenys noranta finques dels barris de l’Antiga Esquerra i la Nova Esquerra de l’Eixample pateixen processos d’expulsió d’inquilins per part de fons d’inversió, fet que afectaria un total de més de 3.000 persones. Entre aquestes hi ha Rosario Castillo, l’última veïna de tota la vida que resisteix al número 69 del carrer d’Entença, que també va estar present a la compareixença. Els altres deu habitatges del seu immoble han estat convertits en colivings on viuen joves estudiants, principalment estatunidencs, que venen a passar una temporada a la ciutat. El seu contracte va vèncer desembre del 2023 i la propietat ja ha interposat una demanada per desnonar-la.
Una altra de les llogateres afectades és la Marga Aguilar, veïna de la centenària Casa Fajol -rebatejada popularment com a bloc Papallona– i la primera de les inquilines que ha respost davant la justícia per voler quedar-se a la que ha estat casa seva durant més de tres dècades. Ella va accedir al pis el 1992 amb un contracte de cinc anys i pagant 45.000 pessetes mensuals. Ha aconseguit superar dos intents de desnonament i ha vist com sis famílies del seu edifici es veien forçades a abandonar-lo des de l’agost del 2024. “Les demandes [de desnonament] són a inquilins que van signar un contracte per a cinc anys però mai cap pròrroga, van ser reconduccions tàcites (nous contractes automàtics) […] Demano humanitzar les causes perquè no parlem de delinqüents, sinó de famílies amb contractes, que han pagat puntualment i que inclús poden haver demanat crèdits per poder mantenir el pis, com és el meu cas”, remarca.
“Cada vegada hi ha més blocs en risc d’especulació i això és una passa més per convertir la ciutat en un decorat i perdre veïns […] No és fàcil fer una llei, però el més greu és quan es fan i després no s’apliquen“, criticava en la roda de premsa Gerard Mena, portaveu del Sindicat de Llogateres, en referència, entre altres, al nul control del compliment de la norma del 30% d’habitatge assequible per part del govern de Jaume Collboni. “Tots els avenços en aquest sentit, com la regulació de les compres especulatives, són positius, però el problema és que no s’apliquen. Hem d’aconseguir que el seu model de negoci sigui inviable i no tingui consens social”, afegeia Xavier Riu, portaveu de l’Associació de Veïns de l’Esquerra de l’Eixample.
Un nou Bloc Tarragona?
El cas del Bloc Tarragona està en mans del Sindicat d’Habitatge Socialista de Catalunya (SHSC), que dona suport i assessora els veïns en la seva croada contra la immobiliària Gallardo. Una de les seves portaveus demana a l’Ajuntament que opti per expropiar l’immoble i denuncia que el cas d’aquest edifici de l’Eixample no és únic: “Veiem aquest mateix patró amb molts altres blocs. No podem normalitzar que un fons vulgui treure’t fora de casa teva per fer més diners llogant-lo a turistes. Estudis com el de l’Associació de Veïns de l’Esquerra de l’Eixample desmantellen el seu imperi i envien un missatge molt clar als afectats: organitzar-se és l’única opció que tenim”.
En aquest sentit, l’entitat pro habitatge ha detectat un altre bloc de pisos propietat de la mateixa immobiliària, ubicat al número 496 del carrer Muntaner, on s’ha viscut un procés semblant al del Bloc Tarragona. Segons ha pogut saber el TOT Barcelona, només queden tres famílies a l’edifici, una amb un contracte que venç enguany, a la qual ja se l’ha informada que no se li renovarà, i dues més amb contractes vigents fins al 2028. Com en el cas de l’immoble del carrer de Tarragona, els propietaris també tenen llicències turístiques en marxa al bloc. Davant la possibilitat que aquests darrers llogaters hagin de marxar, Andrada té clar quin és el camí per plantar cara a la immobiliària: “Quan aconsegueixes que aquesta por marxi, tens una força que ells no calculaven en l’operació. Aquí al Bloc Tarragona sabem que ningú ha de marxar”.
