Ada Colau es posiciona per fer el salt a la política espanyola. Dos anys després de deixar l’acta de regidora a l’Ajuntament de Barcelona i havent estat la primera alcaldessa de la ciutat (2015-2023), obre la porta a incorporar-se a “un front realment ampli” d’esquerres de cara a les eleccions al Congrés dels Diputats que s’han de celebrar a tot tardar l’estiu del 2027, si no és que s’anticipen després del fracàs dels decrets d’habitatge i aprofitant la confrontació amb Junts. La setmana passada, l’excap de files de Barcelona en Comú deia al diari Público que li havien demanat fer el pas, però que, de moment, no és candidata a res. Se sentirà “responsable d’ajudar” si els acords entre els partits a l’esquerra del PSOE avancen per intentar evitar que PP i Vox governin a l’estat, una possibilitat que totes les enquestes electorals apunten, i frenar l’extrema dreta. La realitat, però, és que les esquerres estan dividides, amb ERC decidida a concórrer en solitari, tot i els intents de Gabriel Rufián i amb Irene Montero disposada a ser la candidata de Podemos i d’una hipotètica candidatura unitària.
El moment en què Colau ha tornat al primer pla de l’actualitat no ha estat casual. La crisi de l’habitatge torna a ser el centre del debat polític -amb diversos desnonaments o conseqüències d’aquests-, un escenari ideal per a la projecció de l’exalcaldessa. Aquesta mateixa setmana, Colau, amb dos fills menors, va assegurar al programa Cafè d’Idees, de Gemma Nierga, que s’ha vist obligada a deixar el pis de lloguer on vivia des de feia quinze anys i anar-se’n a viure amb un familiar. Va relatar que d’ençà que es va separar, fa quatre anys, havia d’afrontar el lloguer amb un únic salari i li costava arribar a finals de mes. “No el podia assumir”, va dir.
Els elevats preus del lloguer deixen situacions molt greus. Fa uns dies una dona de 53 anys amb dues filles, l’Olga, es va suïcidar. Havia estat desnonada feia dos mesos a Santa Eulàlia i havia patit “abandonament institucional”, segons veïns seus i entitats. A Gràcia, dimecres de la setmana passada, una veïna amb una discapacitat mental va ser desnonada i Colau, com havia fet abans d’entrar en política institucional fa més d’una dècada, va formar part del grup de persones que va intentar evitar que els Mossos la fessin fora de casa. Però el cas que ha fet que els moviments pro habitatge hagin sortit de nou al carrer ha estat el desnonament de Maricarmen a Madrid, una veïna de 87 anys que en feia més de 70 que vivia al mateix pis. La dona, ara ingressada en un hospital, podrà tornar a casa seva després d’haver arribat a un acord amb la propietat, Urbagestión, per la pressió ciutadana.
Acampades com la del 15-M
Com ja va passar al 2011 amb el 15-M, el bressol de Barcelona en Comú, la Puerta del Sol és l’escenari des de dissabte passat d’una acampada de protesta que tenia com a objectiu intentar que el decret d’habitatge del govern espanyol inclogués una renovació automàtica de tots els contractes, perquè passin a ser indefinits; mesures estructurals per frenar els desnonaments, congelació de les actualitzacions de l’IPC dels preus del lloguer, reforma de la Llei d’Arrendaments Urbans (LAU) i pròrrogues efectives dels contractes vigents. Inicialment, a Barcelona, les manifestacions es van concentrar durant la visita de Pedro Sánchez a Barcelona, amb unes 20.000 persones tallant la Diagonal dilluns al vespre, davant el Palau de Congressos, segons les xifres del Sindicat de Llogateres i Llogaters. I des de dimarts, desenes de persones acampen a la plaça de Catalunya.
Colau, en contra de Pedro Sánchez
Coincidint amb el desnonament de la Maricarmen a Madrid, Colau va dir a les seves xarxes que Sumar havia de deixar el govern espanyol si el PSOE no prenia mesures contra els fons voltor. “Si el PSOE no hi està disposat, que quedi clar que es queda sol”. Colau va reclamar que el desnonament de la Maricarmen fos un “punt d’inflexió”. Va valorar que el govern no havia fet tot el que podia fer per aturar-lo i va afegir que era el “moment de rectificar”. “No pot ser que el nostre espai polític sigui còmplice de la covardia del PSOE”. Per a l’exalcaldessa, el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, ha bloquejat “qualsevol iniciativa per parar els peus” als fons voltor.
Tanmateix, dimarts passat, in extremis, PSOE i Sumar van arribar a un acord perquè el Consell de Ministres tirés endavant dos decrets d’habitatge. D’una banda, un que incloïa la protecció dels desnonaments fins al 2030, la regulació del lloguer de temporada i d’habitacions, la prohibició de la compra per part de fons voltor fins al 2028 i la pròrroga de dos anys dels contractes que finalitzen abans del 31 de desembre del 2028. En un segon decret separat, s’establia la renovació automàtica dels lloguers, un punt que havia centrat les discrepàncies entre els dos socis. Els decrets s’han votat aquest divendres al Congrés, però el no de Junts, Vox i PP ha impedit que es convalidessin. Junts va plantejar al govern espanyol que retirés els decrets abans de votar perquè consideraven que tindrien “efectes negatius i irreversibles” sobre el mercat immobiliari i sobre la situació d’emergència que travessen moltes famílies. Però Pedro Sánchez s’hi va negar. Amb aquest panorama, amb un malestar social molt evident per la crisi de l’habitatge, el president del govern espanyol pot convocar eleccions en qualsevol moment.
ERC, pel seu compte
A Colau se li ha demanat fer un pas des de Sumar, els Comuns, Izquierda Unida i Más Madrid. Qui també insisteix en aquest front ampli d’esquerres és Gabriel Rufián, portaveu d’ERC al Congrés, amb l’argument de “frenar l’extrema dreta” i eixamplar el vot progressista. Si, a principis d’any, Rufián va sacsejar el tauler polític a l’estat amb aquesta idea, diumenge passat, en una entrevista a Salvados, deia que era un “error” que ERC no vulgui comptar amb perfils com Colau o el ministre Ernest Urtasun en una hipotètica candidatura catalana d’esquerres al Congrés. “Si Colau arrossega un vot em val, i si Urtasun el manté, també em val”, va comentar. De fet, els republicans mai han volgut saber res de les intencions de Rufián i han assegurat que es presentaran en solitari. Fa uns mesos, el president d’ERC, Oriol Junqueras, va arribar a dir: “Vaig anar a la presó per Catalunya, no perquè Ada Colau sigui diputada d’Esquerra”.
Irene Montero també vol liderar una candidatura d’esquerres
La lluita per qui podria ser el o la cap de llista d’aquesta candidatura àmplia d’esquerres, si finalment s’articula, va més enllà de Colau i Rufián. Irene Montero també s’ha autoproposat. En una entrevista a la Cadena SER a mitjan setembre, va dir que hi aspirava i va parlar de “sortir del bucle” per negociar amb altres partits. L’eurodiputada va defensar celebrar unes primàries obertes a la ciutadania per elegir els lideratges, però la resta de formacions no ho veuen igual. Per a Montero, cal mobilitzar l’electoral d’esquerres amb “propostes clares” sobre “les causes principals del malestar de milions d’espanyols”.
Per què reapareix ara la figura de Colau?
El politòleg i professor de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) Andreu Paneque diu que quan els partits polítics veuen que poden tenir mals resultats en unes eleccions, i es posa en perill el seu manteniment, apel·len a figures amb un capital social o polític important o a temes que els poden ser favorables, com passa ara amb l’habitatge. La irrupció de Colau es pot encabir en aquest escenari, en un moment en què el vot de les esquerres “es troba en un context molt complicat, en el qual l’extrema dreta guanya molt de pes”.
El doctor en Ciència Política i professor de la Universitat de Barcelona (UB) Jesús Palomar, per la seva banda, explica que, d’ençà que va deixar la política institucional el 2024, Colau ha tornat a fer d’activista. Ara, el que fa és dir que si pot ser útil no li faria res encapçalar un projecte polític. La diferència és que el pas de Colau “no és una postulació directa”, sinó que l’han anat a buscar. Sembla una decisió “bastant madurada” i consensuada, ja que ningú ha sortit a portar-li la contrària. D’altra banda, Palomar no creu que els vuit anys com a alcaldessa li passin factura tal com s’està construint el relat del retorn.
No obstant això, Palomar veu “molt complicat” que s’articuli una candidatura unitària de les esquerres i sosté que “acostuma a ser una mala fórmula”. A Barcelona, per exemple, els Comuns i ERC traurien més bons resultats per separat que anant junts. Per al politòleg hi ha altres fórmules que els partits poden activar sense la necessitat de presentar-se conjuntament a tot arreu. Una és presentar-se plegats en territoris en què en solitari no traurien resultats o serien pitjors que anant junts. I l’altra és que els partits d’esquerres acordin uns mínims en temes claus per pactar després, si és el cas, amb el PSOE, però que es presentin per separat a les eleccions.
Segons Paneque, les dades de les últimes eleccions a l’estat mostren la política espanyola com una “competició de blocs” entre la dreta i l’esquerra, i hi ha dos elements claus que fan decantar la balança. “Un és la mobilització i l’altra la majoria d’aquests blocs tenint en compte el sistema electoral actual, la llei d’Hondt i les circumscripcions petites”, en les quals l’electorat pot tendir cap a l’anomenat “vot útil” que concentren PSOE i PP.
Vuit anys alcaldessa
Colau va estar nou anys amb un càrrec públic a l’Ajuntament. Barcelona en Comú va guanyar les eleccions del 2015, amb més de 176.000 vots i onze regidors. Van ser els únics comicis en què va guanyar. El 2019, Ernest Maragall (ERC) es va imposar a les urnes amb uns centenars de vots per davant de Colau i van empatar en nombre d’edils (deu), però la líder dels Comuns va repetir com a alcaldessa perquè tres regidors de Manuel Valls (Barcelona pel Canvi-Ciutadans) van votar a favor d’ella a la investidura, juntament amb el PSC de Jaume Collboni, per evitar que Barcelona tingués un alcalde independentista.
Tot i que va dir que només faria dos mandats, Colau es va tornar a presentar a les municipals del 2023. El maig d’aquell any, Barcelona en Comú, amb 9 regidors, va ser la tercera força, per darrere de Trias per Barcelona (11 regidors) i el PSC (10). La tardor del 2024, Colau va deixar l’Ajuntament. Ara, és la presidenta de la Fundació Sentit Comú i el 2025 va formar part de la Global Sumud Flotilla que va salpar de Barcelona en direcció a Gaza. Va ser interceptada per l’exèrcit israelià i l’exalcaldessa va ser detinguda juntament amb la resta de membres de la Flotilla, entre els quals hi havia el regidor d’ERC Jordi Coronas.
Superilles i habitatge
Més enllà de les transformacions urbanístiques, amb les superilles al capdavant, Barcelona en Comú reivindica el llegat de Colau com a alcaldessa en l’àmbit de l’habitatge. Fonts del grup municipal detallen que amb ella es va passar de 7.599 pisos públics a gairebé 13.000. En aquest recompte, inclouen els habitatges que es van comprar, els que es van acabar de construir i els que van iniciar i s’han finalitzat amb Collboni d’alcalde.
