Más Madrid ha proposat que Ada Colau sigui la candidata de Frente Amplio a la presidència del govern espanyol per a les eleccions del 29-N. Si l’exalcaldessa accepta, encapçalaria la llista per Barcelona. En declaracions recollides per Europa Press, fonts de la formació han dit que el nom de Colau respon als “principis de territorialitat, generositat i funcionament confederal sobre els quals fa mesos que treballen les diferents forces que conformem Frente Amplio”. La ministra de Sanitat, Mónica García, ha renunciat a ser la cap de llista en favor de Colau, però ha demanat ser la número 1 per Madrid.
Frente Amplio és una coalició electoral que es presentarà conjuntament als comicis espanyols, d’aquí a un mes i mig, i que està integrada per Sumar, Izquierda Unida, Más Madrid i Catalunya en Comú. Està previst que la presentació oficial del projecte polític es faci el 16 d’octubre. De moment, Podemos no s’hi ha sumat i difícilment ho farà perquè Irene Montero vol liderar una candidatura, i ERC concorrerà en solitari.
Colau ja fa setmanes que es proposa per ser candidata, tal com va explicar el TOT Barcelona fa uns dies. En declaracions a Público, Colau va dir que obria la porta a incorporar-se a “un front realment ampli” d’esquerres de cara a les eleccions al Congrés dels Diputats. A Colau li havien demanat fer el pas, però assegurava que no era candidata a res.
Diu que s’ha vist obligada a deixar el pis on vivia
El salt a la política espanyola de Colau es produirà en un moment en el qual la crisi de l’habitatge serà un dels temes centrals de la campanya electoral, amb acampades a Madrid i Barcelona contra l’augment dels preus de lloguer i els desnonaments. A Colau, ja se l’ha vist de nou fent d’activista antidesnonaments i ha assegurat que s’ha vist obligada a deixar el pis on vivia des de feina quinze anys perquè sola -es va separar fa quatre anys- no podia pagar el lloguer. “Em costava arribar a final de mes”, va explicar al programa Cafè d’Idees de La 2Cat.
Colau va estar nou anys amb un càrrec públic a l’Ajuntament. Barcelona en Comú va guanyar les eleccions del 2015, amb més de 176.000 vots i onze regidors. Van ser els únics comicis en què va guanyar. El 2019, Ernest Maragall (ERC) es va imposar a les urnes amb uns centenars de vots per davant de Colau i van empatar en nombre d’edils (deu), però la líder dels Comuns va repetir com a alcaldessa perquè tres regidors de Manuel Valls (Barcelona pel Canvi-Ciutadans) van votar a favor d’ella a la investidura, juntament amb el PSC de Jaume Collboni, per evitar que Barcelona tingués un alcalde independentista.
Tot i que va dir que només faria dos mandats, Colau es va tornar a presentar a les municipals del 2023. El maig d’aquell any, Barcelona en Comú, amb 9 regidors, va ser la tercera força, per darrere de Trias per Barcelona (11 regidors) i el PSC (10). La tardor del 2024, Colau va deixar l’Ajuntament. Ara, és la presidenta de la Fundació Sentit Comú i el 2025 va formar part de la Global Sumud Flotilla que va salpar de Barcelona en direcció a Gaza. Va ser interceptada per l’exèrcit israelià i l’exalcaldessa va ser detinguda juntament amb la resta de membres de la Flotilla, entre els quals hi havia el regidor d’ERC Jordi Coronas.
