Una mare ucraïnesa que anava a ser desnonada aquest dijous al matí ha respost a uns agents de policia amb la consigna amb què els combatents del seu país s’encoratgen davant de l’invasor rus. “Slava Ucrayini!” (“Glòria a Ucraïna”), els ha etzibat. La proclama no resulta extemporània en la disputa que enfronta una família ucraïnesa amb una altra de Rússia per un pis de l’extrarradi de Barcelona, on lliuren la seva particular batalla mentre la guerra entre tots dos països s’allarga a l’est d’Europa.
La contesa té lloc a Sant Adrià de Besòs, on activistes de sindicats d’habitatge de Barcelona i dels voltants s’han aplegat per frustrar el desallotjament dels quatre ucraïnesos que habiten el domicili, propietat d’una ciutadana russa resident a Catalunya. Era el tercer intent de llançament que afrontava la família, refugiada a les afores de la capital després de ser empaitada per la policia russa a Crimea, la regió que Moscou va arrabassar a Kíiv en un dels preludis de l’actual conflagració. L’assalt a Sant Adrià s’ha resolt per ara amb victòria ucraïnesa.
Els manifestants han superat en nombre als policies. El Sindicat d’Habitatge de la Verneda i el Besòs ha congregat vàries desenes de persones, que s’han atrinxerat al portal del bloc per obstaculitzar el pas a la comitiva judicial. Eren majoria aclaparadora en comparació amb els mossos d’equadra i els policies locals que hi han acudit. Després d’uns instants de mediació, els agents han acabat avortant el desallotjament, al·legant manca d’efectius suficients per tirar-lo endavant.
Al llarg del matí ha aflorat l’agitació habitual en tota temptativa de desnonament en què s’oposa rebel·lia, amb alguna que altra enganxada entre els agents i els concentrats que han sigut identificats. Esvaïda la tensió, la Madlena i la seva mare s’han abraçat, aclamades per la multitud. S’han sentit alleugerides al saber que, havent desafiat l’ordre judicial, han guanyat marge per seguir a l’habitatge almenys fins a l’11 de novembre.
Fugint de represàlies
La Madlena no dubta en fer un paral·lelisme entre la resistència ucraïnesa a la invasió russa i la pugna que sostenen amb la propietat del domicili. “Aquesta és la nostra petita guerra”, compara la noia.
Tot i la llunyania, la jove coneix de prop l’horror que s’ha abocat sobre el seu país. Com tants altres compatriotes obligats a abandonar casa seva, la Madlena té motius per seguir els esdeveniments amb neguit: allà li queda una germana i un nebot, desplaçats els últims mesos per por a patir represàlies.
La noia relata que ella i alguns del seus familiars van ser empaitats abans de fugir de Crimea, que Rússia es va annexionar el 2014. “El meu pare és de Geòrgia i jo també tinc cognom georgià. Allà Putin també va anar a fer la guerra. Per això ens feien la vida impossible a Crimea. El meu pare es trobava cada dia amb problemes i la policia venia a casa. Era per odi. Mai abans no havíem tingut problemes, però viure allà es va fer perillós”, constata la Madlena.
Per refermar la versió de la jove, un familiar que volta pel pis s’aixeca una cama dels pantalons fins a l’alçada del genoll per mostrar la cicatriu d’un cop de fusell. “L’hi van fer amb un kalàshnikov”, diu la Madlena.
La història de la família és un anar i venir escapant dels combats i de la repressió. La Madlena és besneta d’un republicà que, al final de la Guerra Civil, va exiliar-se a la Unió Soviètica. “Ell també va haver de fugir per culpa de la guerra. Era comunista, no podia tornar a Espanya i es va quedar a Crimea. Ara som una zona ocupada”, lamenta la jove. L’agressió russa ha atiat el seu patriotisme: “No em sentia ucraïnesa, però per mi ara és la meva pàtria i la meva casa. No entenc els meus amics de Crimea que estan contents amb Rússia. Mai no viuria allà i no vull viure sota ocupació”.
Versions oposades
La família va arribar a l’entorn de Barcelona a principis de 2020, just abans que comencés a propagar-se la Covid. Van aconseguir que la dona russa els llogués el pis de Sant Adrià per uns mesos. A partir d’aquí, i com passa sempre en tot conflicte, les versions d’una banda i de l’altra divergeixen i es contradiuen.
La Gala és la propietària del pis. En conversa amb el TOT Barcelona, aclareix que la seva mare és ucraïnesa i que té família al país en guerra. Acusa els habitants del domicili de Sant Adrià de mentir. “Saben que no puc fer res i es fan passar per víctimes, però la víctima soc jo. Ells m’han robat el pis“, denuncia la Gala, que afirma que té necessitat que l’habitatge quedi lliure per anar-hi a viure. Diu que disposa d’una altra propietat a Barcelona, però hi resideix un inquilí. “Ara estic pagant un lloguer on visc i estic sense feina. Si pugués, aniria a viure amb la filla menor, que mantinc jo sola”, explica.
Per la seva banda, els residents del pis asseguren que la propietària els va voler fer fora en ple confinament per la pandèmia. En canvi, els representats de la titular del domicili contraposen que el contracte d’arrendament es va signar per una curta estada. “És un dúplex i vaig posar en lloguer habitacions només per a l’hivern de 2020. Com és a prop del mar, el volia per a mi a l’estiu”, dona fe la Gala.
La propietària indica que l’acord amb la família anava de febrer a maig de 2020. Puntualitza, però, que els llogaters van deixar de pagar al segon mes d’afincar-s’hi. “Deien que volien anar-se’n però quan hi vaig anar per tornar la fiança i recuperar el pis ja no em van obrir. Hi havia una altra família al pis de dalt, però van acabar marxant, així que s’hi han quedat sols i han canviat el pany. No hi havia un motiu clar perquè deixessin de pagar una sola habitació i ara ocupen tot el pis”, protesta.
Els ucraïnesos no abonen ara lloguer, però repliquen que han volgut arribar a una entesa amb la propietària. Comenten, però, que han topat amb denúncies per ocupació. Refereixen també presumptes episodis d’assetjament immobiliari. “Gairebé ens tallen la llum o l’aigua cada mes. També venen homes a picar a la porta, gairebé sempre quan estic sola a casa. Alguns parlen en rus, diuen que venen de part de la propietària i demanen que els obrim”, sosté la Madlena.
Els representats de la propietària neguen tota mena d’amenaça. La Gala va adquirir el domicili en litigi el 2019 i paga una hipoteca de 600 euros. Sosté que tot intent d’aproximació ha resultat infructuós. “He intentat contactar-los a través de coneguts comuns de Facebook. També els he ofert diners perquè se n’anessin, però la dona em va cridar i em va insultar. No hi ha hagut manera de trobar solució”, fa notar la dona, que creu que els manifestants que van mobilitzar-se per impedir el desallotjament no coneixen tot l’entrellat: “Estan donant suport als qui han robat a una altra persona vulnerable”.
Per la seva banda, l’Ajuntament de Sant Adrià coneix el cas, però apunta que el fet que l’habitatge sigui d’una particular li resta opcions d’intervenir-hi. A més, assenyala que els serveis socials consideren que la família té disponibilitat per allotjar-se amb altres parents als voltants de Barcelona en cas que acabi sent expulsada. Per ara, però, els ucraïnesos no es rendeixen i aguanten al pis.
3 
