La família de l’Anwar havia resistit fins a 8 intents de desnonament abans d’aquest dimarts al migdia. A la novena vegada, però, la propietat ha aconseguit recuperar el pis. Les protestes dels activistes del Sindicat d’Habitatge del Raval no han pogut contrarestar, aquest cop, la intenció del jutge i la força dels antiavalots. I això ha estat així, principalment, gràcies a una figura judicial clau: la data oberta o desnonament per sorpresa. La mateixa eina que es va aplicar en un altre desnonament aquest dilluns al barri de la Barceloneta, contra una altra família vulnerable. És l’últim recurs dels jutges quan un desallotjament se’ls resisteix. Un instrument que contradiu la llei però que, a la pràctica, els magistrats segueixen aplicant.
Aquest dilluns només a Ciutat Vella hi havia 3 desnonaments amb data oberta actius. Els moviments socials ho perceben com un dels pitjors auguris davant la imminent finalització de l’estat d’alarma i, per tant, de l’actual decret antidesnonaments espanyol. “Sagnia” o “allau” són termes que sorgeixen amb facilitat quan es parla de l’escenari que es pot obrir quan finalitzin les mesures extraordinàries, que aquest dimecres mateix el govern estatal ha anunciat que prorrogarà tres mesos més enllà del 9 de maig.
De moment, malgrat aquestes eines, els darrers dies Barcelona ha estat testimoni de diverses execucions judicials que han deixat al carrer famílies que ja estaven en situació d’exclusió social. En aquest sentit, una de les eines més efectives per impossibilitar que veïns i activistes aturin un desnonament és la data oberta. El recurs consisteix a deixar en incògnita el moment exacte del desallotjament: s’habilita un període de dues setmanes en el qual la comitiva judicial i els Mossos podrien arribar en qualsevol moment. En alguns casos, com ha passat aquest matí, l’Ajuntament denuncia que els jutjats ni tan sols avisa els Serveis Socials fins que no s’ha desplegat l’operatiu policial al lloc.
Aquesta pràctica judicial té un efecte directe sobre els qui esperen a l’interior de l’immoble. “Són molts dies en què gairebé no dorms. La meva dona ha tingut vòmits, hem hagut d’anar al metge per ansietat. És una sensació de por constant. Si veus passar un cotxe de la policia, t’espantes i escrius al sindicat. La filla, amb 11 anys, ja sap què és una data oberta. Sovint pregunta si ha vingut la policia i on anirem. És un desgast”, explica l’Anwar al TOT Barcelona, després de resar sobre les catifes que decoren la seva llar el dia que comença el Ramadà.
Els comentaris d’aquest pare de família es feien aquest dimarts al matí des del pis on vivia i per al que pagava religiosament les mensualitats, fins que un nou propietari va anunciar-li que no li renovaria el lloguer. Mai no havia donat cap problema. En entrar, va gastar-se 5.500 euros en reformes, assegura. I quan va quedar fora de contracte, va seguir pagant durant sis mesos malgrat la intenció de desallotjar-lo. Finalment, però, a finals de 2018 va començar l’embat judicial. I aquest dimarts mateix ha acabat. La data oberta ha fet que la vintena de persones que feien vigilància al portal del número 16 del carrer Aurora, al Raval, no fos suficient per aturar les intencions judicials.
La llei i els desnonaments oberts a Barcelona
Els desnonaments oberts són una proposta judicial a l’alça els últims anys. Faciliten que els propietaris puguin recuperar els seus pisos en casos en què hi ha una gran resistència veïnal. El problema, però, és que contradiuen el text de la llei d’enjudiciament civil espanyola, que és la que regula els llançaments i que estableix en la seva última reforma que les resolucions judicials han de concretar “el dia i hora exactes” del desnonament. Malgrat això, els magistrats de Barcelona interpreten que això només fa referència al primer intent de desnonament i que, si hi ha impediments, només queda l’opció de la data oberta.
El desnonament de l’Anwar i la seva família, que estan pendents de rebre un pis públic de la Mesa d’Emergència, és l’exemple més recent. Tanmateix, la vigília una altra família, també amb dos menors, va afrontar una situació calcada. En aquella ocasió, la tensió del moment va dur el pare a amenaçar de saltar per la finestra d’un cinquè pis. Finalment, però, es va activar el protocol per avís de suïcidi i es va acabar traslladant l’home a un hospital.
Al març, també s’havia ordenat un desnonament amb data oberta a una dona amb cinc menors a càrrec al Poble-sec i, en un altre cas, a un veí de 83 anys del Gòtic. Tots dos casos, però, van ser suspesos finalment amb diverses fórmules quan ja havia començat el compte enrere perquè els expulsessin. I encara avui hi ha un altre desnonament per sorpresa en actiu, en aquest cas al bloc Balboa de la Barceloneta, on també viuen dos nuclis familiars amb dues menors d’edat.
La temuda allau i la mirada cap a Madrid
Aquesta voluntat dels jutges per tirar endavant desnonaments de persones en situació vulnerable en plena pandèmia es viu com un mal auguri entre els moviments socials de cara a la finalització de les mesures extraordinàries dels últims mesos. Aquest dimecres a primera hora, el govern espanyol ha anunciat que prorrogarà tres mesos la protecció davant la majoria de desnonaments de famílies vulnerables, tal com reclamaven els moviments socials. “No tindria cap sentit que no es busqués una fórmula per seguir frenant els desnonaments de manera urgent. No es pot fer servir l’excusa de dir que el govern està treballant en una llei d’habitatge, perquè no sabem quan serà una realitat. En canvi, sí que sabem que quan s’acabin aquestes mesures començarà una allau de desnonaments”, reblava Lucía Delgado com a portaveu de la PAH a Barcelona aquest dimarts. De fet, si no s’haguessin allargat les mesures antidesnonaments fins que hi hagi una nova llei estatal d’habitatge, l’activista preveia que els desnonaments superarien les xifres prèvies a la pandèmia, ja disparades.
De la mateixa manera, Carme Arcarazo, representant del Sindicat de Llogateres, furga en la idea que si no s’haguessin pres mesures, el 9 de maig hauria començat “una sagnia”. Així, davant la crisi sense precedents que s’ha obert, la portaveu sindical insisteix a reclamar valentia a l’administració. “Segur que hi haurà més impagaments, com diuen els grans propietaris, perquè la gent va amb l’aigua al coll. Però que els impagaments no es transformin en desnonaments és voluntat política“, apunta.
En aquest sentit, Arcarazo aposta per evitar el debat dels “pedaços” vinculats a la pandèmia i l’estat d’alarma i demana dissenyar lleis d’aplicació ferma. “A Catalunya ja tenim lleis que eviten desnonaments i que van molt més enllà perquè obliguen els grans tenidors a oferir lloguer social. O que prohibeixen les pujades del lloguer i eviten també els desnonaments invisibles. Aquestes són les que marquen la diferència. I ara el govern estatal té una oportunitat històrica per aplicar-ho a tot l’Estat i per blindar-ho aquí“, subratlla el Sindicat de Llogateres. “La solució és clara, s’ha de replicar l’esperit de la llei 24/2015, la que abordava l’emergència habitacional a Catalunya, però a tot l’Estat”, coincideixen des de la PAH.
I és que, de moment, les lleis catalanes en alguns aspectes han topat o bé amb el Tribunal Constitucional o bé amb una interpretació dels jutges diferent a l’anunciada pels polítics. “Es veu amb les dates obertes, per exemple. El poder judicial acostuma a agafar a la versió menys garantista dels drets d’habitatge davant la llei. Per això calen canvis ferms”, remata Carme Arcarazo. “Si sense la pandèmia les dates obertes ja eren il·legals, ara són inhumanes“, clou Lucía Delgado. I mentrestant, tot el moviment per l’habitatge de Barcelona mira cap a Madrid i a la Moncloa de PSOE i Podemos, que ha de decidir els canvis més immediats, però també els més profunds, en matèria d’habitatge.
