Temps mort. Això és el que han demanat tots els implicats en el curiós panorama que ha quedat a La Escocesa després que tot semblés a punt d’esclatar les últimes setmanes. I és que aquest recinte industrial aixecat l’any 1852 i adquirit gairebé en la seva totalitat per l’Ajuntament fa 3 anys acull ara una situació delicada. Més enllà dels espais de creació artística i tallers manuals, en el mateix complex històric hi ha tota una finca amb més d’una trentena d’habitatges ocupats per famílies vulnerables. Fa anys que hi són. Ara, però, el govern municipal ha detectat que l’envellida estructura de l’edifici corre perill i ha accelerat els tràmits per desallotjar l’espai. Tant és així que des d’alguns departaments de l’Ajuntament la intenció era buidar de manera imminent la finca. Finalment, però, el procés s’ha aturat per decisió política i s’ha obert una treva momentània mentre s’avalua la situació de totes les famílies.
Mentrestant, la comunitat d’aquest recinte té clara la seva posició. Després de l’ensurt, no ho posaran fàcil. Darrerament s’han organitzat, amb el suport del col·lectiu Ens Plantem al Poblenou, i tenen pensat lluitar pels seus drets fins al dia que arribi el desallotjament. “Portem 4 anys aquí, tenim nens i estem empadronats. No ens poden fer fora com si res”, resumeix una de les noies. Furguen en la mateixa idea els domassos de colors amb missatges reivindicatius repartits per la façana del recinte, al carrer Pere IV. La pancarta al balcó que la noia té just a sobre és una de les més eloqüents: “No en volem marxar”, diuen unes lletres grans situades al centre del llençol, rematades en una cantonada amb un “joder” escrit més petit.
Són famílies vulnerables sense alternativa habitacional, asseguren. Algunes d’elles havien arribat a viure en assentaments, abans d’arribar a aquesta antiga colònia fabril que actualment és propietat a mitges entre l’Ajuntament i la Sareb. La comunitat ocupant la integren 51 adults i 12 nens, un total que inclou fins a 7 malalts i 4 dones embarassades. No volen quedar-se al carrer, així que la seva màxima és clara i fàcil d’assimilar: “Reallotjament abans del desallotjament”.
I això no està garantit, a hores d’ara. S’està acabant de decidir com es gestionarà una situació que implica a 63 persones en plena crisi per la pandèmia. De moment, l’Ajuntament no aclareix públicament què passarà amb tots els ocupants. Segons ha pogut saber aquest diari, però, s’està treballant amb la idea de prioritzar l’oferta d’una alternativa habitacional a les famílies amb menors i persones dependents. També es preveu incloure alguns dels ocupants a la Mesa d’Emergència. Els que ho tenen més cru són els migrants sense papers que hi viuen, que ni tan sols poden optar a un pis social.
En aquest procés també s’espera la col·laboració de la Sareb, l’altra gran responsable de la finca. De fet, és en la seva propietat que es troba l’excepció a l’ocupació general dels pisos: hi ha almenys una llogatera de renda antiga. Per llei, en una rehabilitació estructural, la propietat està obligada a reallotjar aquest tipus d’inquilins. Tanmateix, encara no n’han rebut cap notícia.
Uns pisos “inhabitables”
Davant aquest panorama, fonts oficials del govern d’Ada Colau apunten que estan “en la fase de recollida d’informació per part de cadascun dels ocupants”. A més, expressen que el districte de Sant Martí ha fet inspeccions als habitatges de l’immoble i aquestes han desembocat en “la corresponent tramitació dels expedients d’inhabitabilitat” per l’estat precari dels pisos.
La plataforma que ha unit tots els veïns agreujats està treballant, paral·lelament, per fer pressió. Tot i saber que els serveis socials es faran càrrec d’alguns ocupants, vol evitar que una part important dels ocupants quedi oblidat. Per oposar-s’hi, han començat a fer pancartes, cartells i fins i tot assemblees. “Per un reallotjament digne”, clamava el paper que advertia de l’última trobada col·lectiva, el passat dijous a la tarda. El punt de trobada és la placeta de davant de la parròquia del Sagrat Cor.
La compra pendent de l’Ajuntament
Sigui com sigui, la nova batzegada per al futur de La Escocesa arriba quan encara no s’han resolt els deures pendents. El govern municipal va adquirir gairebé la totalitat del recinte l’estiu del 2017, però encara va quedar un 7% de l’espai –que correspon a la meitat de la finca habitada– en mans del banc dolent. Des de llavors, diferents representants de l’Ajuntament han expressat la voluntat de comprar aquesta última part de l’antiga fàbrica tèxtil. Així i tot, els anys han passat i no s’ha produït cap canvi. L’última de les explicacions internes apunten a l’impacte econòmic de la Covid-19, que hauria suspès les intencions d’adquirir la darrera porció privada del recinte.
Segons ha pogut saber el TOT Barcelona, el punt d’acord entre les dues propietats és la voluntat de buidar l’edifici. No volen que cedeixi un sostre i hi hagi una desgràcia atribuïble a deixadesa dels titulars. A més, insisteixen en el fet que per rehabilitar l’única opció que conceben a hores d’ara és desallotjar.
Així, de cop i volta, en una de les zones més buides de la ciutat ha quedat un escenari difícil de resoldre: una finca històrica amb dues propietats i en un estat deficient ha de ser desallotjada, deixant a més de 60 persones sense un sostre alternatiu. Tenen molt poc a perdre i pensen lluitar. Els activistes pel dret a l’habitatge del Poblenou ja han advertit a les xarxes socials que pròximament hi haurà soroll al voltant d’aquest cas. “Totes atentes”, s’han limitat a apuntar de moment.
