Miquel Martí: “Les ‘start-ups’ necessiten més espais a Barcelona”

ENTREVISTA | El CEO de Barcelona Tech City critica la "limitada aposta" de l'Estat per l'emprenedoria

Miquel Martí és el CEO de Barcelona Tech City, l’associació de referència de les start-ups i corporacions del sector tecnològic a la capital catalana. Ha liderat personalment les negociacions amb l’Estat espanyol per la cessió de l’edifici de Correus a l’Ajuntament de Barcelona, que ha de culminar en un acord imminent sobre la rehabilitació de l’immoble. L’entitat aposta per per ubicar-hi un centre d’start-ups que reforci Barcelona com a hub tecnològic europeu i empenyi la recuperació post-pandèmia. S’anomenaria Pier02 i seria una extensió de l’exitós Pier01 situat al Port Vell i del jove Pier03 de Pla de Palau. No obstant, l’edifici de Via Laietana té més pretendents: els veïns del Gòtic volen que aculli l’ambulatori del barri.

El Pier02 s’ubicarà a l’edifici de Correus?

Ni confirmo ni desmenteixo. Hem pilotat el projecte, però ara entrem en la fase en la que signin un conveni el propietari de l’edifici, que és l’Estat, i tots aquells que li han de donar permisos d’usos, com l’Ajuntament, i el finançador de la rehabilitació, el Consorci de la Zona Franca. Ara necessitem que l’edifici estigui preparat per fer el que volem fer. Ara afirmar que això serà el Pier02 seria fer volar coloms. El contingut pot ser molt i divers.

Quin paper hi té l’Ajuntament?

L’Ajuntament ha de ser el garant que els veïns del barri visquin amb aquesta realitat i que rebin els beneficis de tenir un espai d’aquestes característiques a prop. A més ha de donar el permís d’usos per a l’activitat que nosaltres volem com a espai d’innovació.

Però sí que el Barcelona Tech City s’encarregarà de definir-ne el contingut.

Ha d’anar en la línia de ser un Tech Campus: la innovació s’articula a través dels espais on es barregen grans companyies amb start-ups i això ha de tenir impacte en el barri. Bona part dels continguts segur que els pot aportar l’Ajuntament o per a l’interès del barri, que no tinguin a veure directament amb la tecnologia. La nostra intenció i la dels signants és aportar la nostra experiència i segur que d’altres voldran aportar també el seu ADN al projecte.

Edifici de Correus de Barcelona, a Via Laietana / Wikimedia - Kunal Mu
Edifici de Correus de Barcelona, a Via Laietana / Wikimedia – Kunal Mukherjee

Les start-ups no tenen espais suficients, actualment?

Les start-ups necessiten més espais a Barcelona i la ciutat necessita un nou model econòmic. I necessita una nova aposta estratègica basada en empreses innovadores per convertir la ciutat en un dels pols tecnològics europeus. Això reporta benefici directe en creació d’empreses que cotitzen i paguen, potencia la contractació i reforça sectors concrets com la salut o la mobilitat.

Quant de temps ha estat treballant en aquestes negociacions?

Més de dos anys. Ha estat un esforç grupal del Barcelona Tech City. Perseguíem construir una proposta que posés Barcelona a l’alçada d’altres llocs com per exemple l’Station F de París. La combinació d’ambdós edificis [el Pier01 i el Pier02, a escassa distància] adquireix una mida que ens posa a la primera categoria d’Europa.

Quina ha estat la part més dura de les negociacions?

Encara ha de venir! La voluntat de les parts sempre existeix, però d’entrada negocies amb entitats públiques que tenen les seves mecàniques, els seus temps i les seves regles. La duresa és que la velocitat d’una entitat privada és diferent. Però la interlocució amb Correus ha estat excel·lent. La predisposició del president, el secretari general, el director de patrimoni i el director d’innovació ha estat total. La guspira d’això neix d’una primera conversa amb ells. Llavors ells van fer l’anàlisi de millorar en temes d’espais, perquè no oblidem que l’edifici és una oficina de correus en actiu. Volen posar a l’abast de la ciutat el seu espai, i això és una acció de molta responsabilitat.

Quina superfície ofereix l’edifici?

Té més o menys 28.000 metres quadrats, dels quals 22.000 al nucli central i 6.000 a l’edifici annex que està unit per un pont. El Pier01 en té 11.000. És un edifici extraordinari, però requereix temps i diners. És un flagship, un projecte rellevant. Però per tal que la ciutat torni a brillar calen més iniciatives. Avui algú molt conegut a la ciutat em deia “Si ara tots ho féssim molt bé, seria difícil” la recuperació, així que imagina’t si ho fem malament! Estem contents d’haver forçat que aquesta suma passi.

La Mobile World Capital es muda al Pier01, una sinergia molt rellevant.

La MWCapital és un dels partners més importants del Barcelona Tech City i ja tenia a l’edifici l’àrea de Transferència de coneixement. El que han decidit és moure tot el conjunt d’àrees al Pier01 per concentrar-hi tota l’activitat i per buscar sinergies amb la nostra organització. És una aliança del tot natural, per treballar de manera molt més propera.

Miquel Martí, CEO del Barcelona Tech City / Jordi Play
Miquel Martí, CEO del Barcelona Tech City / Jordi Play

La Covid-19 ha abocat l’economia de Barcelona a una crisi profunda i incerta. Quin impacte té en les empreses del Barcelona Tech City?

La Covid-19 ha afectat a tothom. Durant un cert temps no hem pogut venir a les oficines, tot i que l’edifici sempre ha estat obert. Moltes organitzacions durant l’estat d’alarma han decidit no venir, però un cop s’ha aixecat han tornat amb diferents dinàmiques o polítiques rotatives. Empreses que estan treballant en turisme, espectacles, tiqueting, etc. estan patint força. Però altres com les d’ecommerce, que no acabaven de tenir una gran penetració a l’Estat espanyol, de sobte han tingut un repunt important. Moltes famílies que abans no consideraven la compra online de sobte la contemplen.

Al Pier01 i al Pier03 hi ha hagut baixes d’empreses residents o encara està al 100% d’ocupació?

Pel que fa a associats al coworking hi ha hagut alguna baixa, però ràpidament s’han omplert i et diria que pràcticament estem al 100%. Quant a l’associació hem tingut baixes i altes, anualment el creixement segueix sent a doble dígit.

La pandèmia afecta tot l’ecosistema emprenedor de Barcelona. Quin balanç fa de les pèrdues fins ara?

Les start-ups que eren poc madures, amb models incipients o que lluitaven per trobar el seu model de negoci estan patint. Si no havien tancat una ronda de finançament, estan patint. Els bancs no entenen el risc i costa molt que donin crèdit al nostre tipus d’empresa. Però hem rebut suport d’Enisa, ICO o la Generalitat i l’Ajuntament: això ha estat molt important per suportar una part del sector que hauria patit per mantenir-se.

Les rondes d’inversió i els nous aterratges internacionals a la ciutat s’han frenat?

Pel que fa a les rondes, se n’han tancat de mida inferior però moltes més de les que pensàvem. I estan sobrevivint més companyies de les que esperàvem. La previsió no era optimista i moltes de les empreses que crèiem que caurien estan aguantant, tot esperant que no hi hagi una segona onada de contagis molt important. Els inversors han intentat optimitzar la tresoreria i sobretot donar suport a les empreses que tenien més garanties d’èxit. A escala local,  s’han fet moltes de les inversions previstes en start-ups de ciències de la vida, en àmbit tecnològic també. En conjunt els inversors han demanat als emprenedors prudència i que allarguessin els diners.

I les empreses de sectors com el turisme o la cultura?

Les de més recorregut han pogut optar a crèdits ICO i podran aguantar durant un cert temps, esperant que arribi la normalitat i la vacuna. S’ha de mantenir l’activitat, el país no pot aguantar un nou confinament. La Covid-19 ens ha posat davant del mirall i ens ha demostrat que no tenim l’estructura econòmica més sòlida per aguantar sotracs.

Els esdeveniments i congressos també pateixen de valent. Barcelona ha hagut d’entomar un any sense MWC, 4YFN, Sonar+D ni PrimaveraPro.

Que s’acabi ja el 2020! Segur que l’any que ve serà millor. Per a Barcelona els esdeveniments són vitals i formen part de l’ecosistema. Totes les ciutats que volen esdevenir capitals tecnològiques tenen grans esdeveniments. Per a nosaltres el MWC és vital. Que se celebrin esdeveniments com el Sónar+D, el PrimaveraPro o el Cruïlla posa de manifest que el sector tecnològic cada cop té més presència en aquests entorns. Esperem que el 2021 es puguin fer, tot i que encara serà un any d’ajustament. Però de segur que el 2022 recuperarem la normalitat i amb més ganes que mai.

Les ajudes públiques que s’han anunciat per a pimes i autònoms s’adeqüen a les necessitats de les start-ups barcelonines? 

A l’Estat espanyol s’entén el concepte Pime, però no el concepte start-up, perquè no hi ha una cultura d’indústria tecnològica. Les línies estan bé, potser manquen més ajudes directes o simplificar-ne l’adjudicació. I podríem parlar dels imports: a altres països parlem de milers de milions. L’aposta de l’Estat espanyol per al sector emprenedor és molt limitada.

Miquel Martí, CEO del Barcelona Tech City / Jordi Play
Miquel Martí, CEO del Barcelona Tech City / Jordi Play foto: Jordi Play

Malgrat tot hi ha negocis que obren aquest 2020. És un bon moment per a emprendre?

Històricament les crisis han suposat la creació o consolidació de models de start-up que després han estat casos d’èxit. Però qualsevol moment és bo per emprendre. Les crisis creen l’entorn perquè això passi d’una manera més fàcil.

No és el mateix una start-up mèdica que una de mobilitat. En què pot ser més competitiva Barcelona, respecte a altres hubs d’emprenedors?

En ciències de la vida som una potència. La nostra recerca en aquest àmbit és molt bona i té un gran potencial per generar productes i serveis. I la crisi ha posat de manifest que el món de la salut va molt més enllà del desenvolupament d’una molècula: digital healthhealth tech, medical devices… Pel que fa a la mobilitat, la ciutat té la voluntat de ser el més sostenible possible i liderar un canvi a Europa. És clau la voluntat política i la suma d’agents en favor de l’electrificació, el transport multimodal, la logística, l’última milla… La ciutat té grans players focalitzats en aquesta part de demanda, que faran que la mobilitat sigui important en el futur. I això serà així malgrat les males notícies de Nissan. Part del repte ara és ocupar el seu espai amb una empresa que faci bateries per a vehicles elèctrics.

Què li manca a Barcelona per retenir talent? Sous més alts?

No crec que el nostre sigui un sector en què es pagui malament. Segur que es podria pagar millor, com es paga molt més en altres ciutats del món, on és molt més car viure.

Què no és favorable?

A l’Estat espanyol el marc regulador no és favorable per a emprendre. Retenir talent, en canvi, depèn més dels projectes que tens. La teoria d’Enrico Moretti sobre la creació i desaparició de hubs tecnològics diu que un ecosistema d’indústria tradicional genera un lloc de treball de serveis per cada lloc d’innovació. Quan aquests hubs es basen en innovació tecnològica, la ràtio és d’1 a 6. I els sous són més alts. Per això necessitem un ecosistema local fort, per poder atraure talent de fora.

La innovació sovint s’obre camí en àmbits sense regular o mal regulats. I apareixen disfuncions, com el conflicte laboral dels repartidors de Glovo. S’hauria de limitar aquesta emprenedoria?

Els sectors d’èxit depenen d’on hi hagi el talent i les idees. Difícilment hi ha un mercat que no estigui regulat. Les plataformes es regularan en l’àmbit europeu. Glovo aprofita una arregulació per explotar un model de negoci. Normalment una start-up, a diferència de les grans corporacions, s’atreveix a fer coses noves que estan per davant de la regulació. Però el regulador acabarà perseguint-les. En tot cas s’ha d’afavorir la creació de companyies que generin llocs de treball i crear les polítiques perquè no hi hagi pràctiques abusives. I sobretot preocupem-nos per crear propostes de valor.

Si bé és un sector molt regulat a escala europea, les fintech [indústria financera digital] no tenen una regulació espanyola específica.

Si no deixem espais perquè les start-ups s’avancin a la regulació (sandboxes) difícilment innovarem. La Xina es permet el luxe de passar algunes ratlles per innovar. No reclamo això, però hem de crear els entorns per innovar. Després algunes d’aquestes coses s’incorporaran a les nostres realitats.La crisi elimina barreres mentals a l’hora d’innovar. Si tinc una idea en plena crisi i no tinc més opcions, tiro pel dret. Després ja vindrà el regulador.

Més informació

Nou comentari