Confinaments i tocs de queda han creat una autèntica febre del delivery a Barcelona i Catalunya. Molts restauradors castigats per les restriccions i també persones en atur o ERTO han vist en els lliuraments de menjar a domicili un bot salvavides per obtenir certs ingressos durant la pandèmia. I, en un mercat dominat per grans plataformes, s’han hagut d’adaptar a unes regles de joc que els deixen ben poc marge de benefici. Quan l’aigua arriba al coll qualsevol ingrés és millor que res, però sobreviure només a base de les comandes via app és molt complicat. Com pot comprovar qualsevol client que faci una comanda, la mateixa hamburguesa té un preu diferent segons si te la porta una plataforma de delivery o una altra. El TOT Barcelona hem volgut esbrinar les causes d’aquesta diferència i, sobretot, qui paga el cost ocult de les ofertes llamineres.
En primer lloc cal tenir en compte que el mercat del delivery no és homogeni. L’empresa de repartiment Glovo lidera clarament el servei de menjar a domicili a Espanya, amb una quota de mercat del 48,2%, segons les dades de l’últim estudi sobre Plataformes Food Delivery, realitzat per l’aplicació de finances personals Fintonic. Just Eat se situa en la segona posició amb una quota de mercat del 32,2% i Uber Eats representa un 14,8%, mentre que Deliveroo compta amb el 4,7% del mercat del servei de menjar a domicili a Espanya.
Què cobra cada app als restaurants
Segons fonts coneixedores i informació publicada als webs de les plataformes, Glovo ofereix als restaurants un contracte inicial de 24 mesos però que es pot rescindir en qualsevol moment avisant amb 30 dies d’antelació. Cobra una taxa d’activació de 150 euros i una comissió per comanda d’entre el 20% i el 30% més IVA, és a dir, a la pràctica gairebé un 50%. No obstant això, la startup barcelonina ha retallat les comissions un 20% durant la Covid-19.
En el cas de Just Eat, el contracte amb el restaurant és indefinit i no cobra taxa d’activació. La comissió que cobren és del 30% més IVA i cobra unes despeses de gestió per cada comanda de 0,2 euros fixes. En no ser proporcional, surt a compte al restaurant si el client ha fet un encàrrec relativament consistent, però molt menys si es fa portar a casa un únic producte de baix import. Segons afirma la companyia, els restaurants associats poden arribar a incrementar un 25% les comandes.
Pel que fa a Uber Eats, el contracte té una vigència inicial d’un any però es pot rescindir mitjançant notificació per escrit enviada amb una setmana d’antelació. No es paguen taxes d’activació, però la comissió és del 30% més IVA. Un detall d’aquesta aplicació és que no té seu ni tributa a l’Estat espanyol, pel que el restaurant ha de donar-se d’alta a Hisenda en el Registre d’operadors intracomunitaris per poder treballar amb ells.
Finalment, Deliveroo també ofereix contracte indefinit que es pot liquidar amb un preavís de dues setmanes d’antelació. Aquesta aplicació cobra una taxa d’activació de 324 euros més IVA però després la va compensant al restaurant a través de les comandes. Això sí, cobra una comissió del 35% més IVA en cada encàrrec.
Què paga el client
Les diferències de preu han obert una oportunitat de negoci a l’app Fidmi, que permet als clients comparar el cost i temps d’entrega d’un mateix producte en diferents plataformes. Com un rastrejador d’assegurances o d’habitacions d’hotel, però aplicat al delivery. Darrere de Fidmi hi ha Raúl Català, un emprenedor que ha arribat a conèixer tots els detalls i condicions d’aquest negoci emergent. Sobretot ha estudiat què demana cada app als clients, perquè aquesta vessant del servei a domicili tampoc és gens homogènia.
“La diferència de preus no està només en els costos de lliurament, sinó que et cobren per servei: per exemple Deliveroo són 30 cèntims i Uber Eats és el 10%, més els costos d’enviament”, explica. “Just Eat no et cobra res d’això, per això sol ser dels més barats”, assenyala. A banda, les plataformes fan servir també estratègies de servei prime: “Amb una subscripció mensual, et treuen els costos de lliurament, però ho compensen pujant el preu dels menús, a tall d’exemple, una amanida al restaurant costa 9 euros i 11 a casa“.
Què cobren els riders
Entre el consumidor i el restaurador hi ha els repartidors, que esperen que els seus telèfons rebin notificacions per començar a pedalar. Fins que no es mouen, no cobren; però per aconseguir moure’s han d’estar disponibles i atents.
La retribució mitjana dels riders de Glovo, Uber Eats i Deliveroo, segons un estudi presentat al setembre de l’any passat per part de la patronal Adigital, se situa “al voltant” dels 8 euros l’hora per als que treballen de 40 a 49 hores per setmana. Això equivaldria a un salari anual de 17.300 euros, 1,4 vegades el salari mínim interprofessional. La retribució per hora augmentaria a 10,4 euros si es treballa menys de 10 hores a la setmana, en els períodes de més demanda. L’estudi d’Adigital conclou que el perfil tipus de repartidor és un home de 36 anys amb estudis mitjans, nascut a l’Amèrica Llatina, amb cinc anys d’experiència laboral a Espanya i que ingressa 1.272 euros al mes. En aquest càlcul no inclou els repartidors de Just Eat, que tenen contracte laboral.
Les fonts consultades avisen, però, que aquestes dades s’han de relativitzar, perquè l’informe no inclou que s’han de pagar cotitzacions a la Seguretat Social, impostos o la taxa d’autònoms, que hauria d’anar a compte de l’empresa si els riders fossin assalariats, tal com ja va sentenciar el Tribunal Suprem. O sigui, a aquestes xifres s’ha de restar un 20% d’IRPF i el 21% d’IVA, a més de la tarifa d’autònoms que va dels 60 euros i fins als 286 euros al mes. Un cop descomptat tot això, el sou net no arribaria a 600 euros mensuals. A part, és clar, cal disposar de vehicle i afrontar-ne el manteniment que requereixi.
Però calcular el salari que cobra cada rider és més complicat. Per calcular els ingressos s’han de tenir en compte altres factors com la tarifa base, els quilòmetres recorreguts, el temps d’espera, l’adreça de destinació o una quota extra per complexitat. De mitjana el benefici net se situa al voltant dels 3 euros per lliurament, segons fonts coneixedores del sector. Les mateixes fonts recorden que els pics de feina per als riders són les nits dels caps de setmana i de fet els repartidors prefereixen treballar en aquest horari perquè així redueixen els temps d’espera entre comandes i poden compaginar aquesta feina millor amb d’altres. L’efecte hora punta s’ha accentuat durant el confinament, amb increments de fins a un 225% respecte a la mateixa època de 2019, segons l’estudi de Fintonic.
Per evitar la concentració, Glovo divideix la setmana en blocs i els repartidors han de triar quan treballar. Glovo fa servir un sistema de puntuació per als repartidors i els que compten amb una nota superior trien primer. És a dir, els millor puntuats acaparen les millors hores, en poden fer més i, per tant, transporten més comandes. És un cercle viciós que manté una elit de riders a la qual és difícil accedir. Uber i Deliveroo no fan servir el sistema de puntuació de Glovo, de manera que tots els repartidors es connecten a les hores de més demanda, provocant una gran competència entre ells.
En el cas d’Uber Eats, que és l’empresa que compta amb menys riders al mercat, l’estratègia és intentar oferir bonus constantment als repartidors perquè no marxin a una altra plataforma. En ser treballadors per compte propi, no tenen legalment l’obligació de pedalar per a una única empresa. No obstant, en la gran majoria de casos el repartidor signa unes condicions que l’acrediten com a Treballador Autònom Econòmicament Dependent. Això significa que, malgrat ser autònom, el 75% dels seus ingressos prové del mateix pagador.
Català augura que l’estratègia d’aquestes empreses és intentar ser a tot arreu i arribar a ser massa grans com per caure. Just Eat i Uber Eats s’estan expandint per zones menys poblades, mentre Glovo i Deliveroo es concentren en zones urbanes. L’emprenedor preveu que amb l’aparició de noves empreses de delivery més especialitzades o cooperatives de riders, les comissions als restaurants baixaran i les condicions per a aquests repartidors podrien millorar de mitjana. Tot i així, el futur d’aquest sector emergent i desregulat l’acabarà determinant l’arribada d’una llei estatal específica –o l’aplicació garantida de l’Estatut dels Treballadors– que fixi les condicions per a treballadors, restauradors i clients. Fins aleshores, les diferències de preus i costos seguiran a la mercè de la cursa entre apps per obrir-se mercat i consolidar aquest nou hàbit de consum.
