La crisi fa créixer el nombre de ‘riders’ a Barcelona

Nous repartidors fitxen per les plataformes de delivery atrets per l’obtenció d’ingressos ràpids tot i que sovint molt precaris

Els riders carregant motxilles de Glovo, Deliveroo o Uber Eats van ser un dels paisatges nous que va generar el confinament. La quarantena va disparar les comandes en aquestes plataformes fins a un 100%. L’auge del delivery de retruc ha incrementat el nombre de repartidors d’aquestes plataformes, perquè cada cop més restaurants veuen en aquesta opció un salvavides. Però també l’increment de l’atur anima molts exassalariats a fer-se ridersla feina no requereix cap mena de formació i la selecció no demana currículum ni entrevista. Només calen una bicicleta i un mòbil per obtenir ingressos escassos però immediats.

Daniel Gutiérrez és el portaveu de la plataforma Riders x Derechos i afirma que en un primer moment en plena pandèmia les comandes van baixar, perquè els restaurants van tancar de cop. De fet Glovo va afirmar que només un 30% dels restaurants donats d’alta a la plataforma seguia en actiu durant les setmanes d’estat d’alarma. Molts riders, per tant, es van quedar a casa. “Però els que es van quedar al carrer van tenir feina”, afirma Gutiérrez. Menys restaurants, menys riders i més comandes van deixar imatges de carrers buits amb repartidors pedalant sols per les grans avingudes de la capital.

La quarantena, un punt d’inflexió

Passat el cop inicial, la demanda es va disparar durant la quarantena i la desescalada. Segons fonts de Glovo, les entregues de supermercat van pujar fins a un 450%. A Barcelona, el mes de maig va ser el més destacat pel que fa a l’augment de comandes d’aquesta plataforma, amb un increment del 52% respecte de l’abril, “coincidint amb la desescalada i la reobertura de molts partners que havien tancat durant el confinament”. Així, durant juny i juliol el nombre de comandes s’ha estabilitzat de nou per l’arribada de les vacances. Glovo reconeix un increment pronunciat de les comandes respecte l’any passat, que atribueixen a haver esdevingut “un sector essencial” en els darrers mesos”.

La taula de salvació que va representar el delivery per a molts restaurants ha fet que la necessitat de riders creixi. Segons una enquesta de Deliveroo, el 97% dels restaurants mantindrà el delivery com a servei permanent.

Més demanda, més riders

Fonts de Deliveroo expliquen que la plataforma ha reforçat la seva oferta amb 1.500 restaurants i locals més i confirmen que ha incorporat uns 1.000 riders, bàsicament a Barcelona i Madrid. Amb aquests nous repartidors ha assolit un total de 2.500 donats d’alta a l’app. 

Glovo no ofereix dades del nombre de riders que té donats d’alta a la seva aplicació, però estudis externs calculen que en compta amb uns 7.500 a l’Estat espanyol. Riders x Derechos calcula que a Espanya hi ha entre 15.000 i 20.000 riders treballant per al conjunt de plataformes i a Barcelona entre 3.000 i 4.000. 

L’opacitat de les empreses amaga la xifra real i com que els repartidors no estan donats d’alta a la Seguretat Social, les administracions tampoc tenen dades fiables. “Molta gent s’incorpora a aquestes plataformes perquè hi veuen una sortida fàcil i ràpida a l’atur”, admet Gutiérrez.

Més precarietat

“Que incorporin riders no vol dir que hi hagi més feina: com que els costem zero euros, poden afegir-ne tants com vulguin. Si costéssim diners a l’empresa, aquesta gran contractació no es produiria i aniria lligada a les comandes reals”, afirma Gutiérrez. Segons afirma el portaveu del sindicat de repartidors, “molts companys es queixen ara que no hi ha comandes, que sense turistes la demanda ha baixat brutalment”, sobretot a l’estiu.

El model laboral d’aquestes plataformes està en entredit. L’any passat Inspecció de Treball va considerar que 9.000 repartidors eren falsos autònoms. Un total de 33 sentències ja ho avalen, deu de les quals al Tribunal Superior. I les plataformes tenen diversos processos judicials oberts en aquest sentit.

Des de RxD consideren que “no cal una llei feta a mida” perquè “l’Estatut del Treballador és suficientment clar en considerar que els riders són treballadors per compte aliè”. Segons el sindicat, aquestes plataformes viuen d’un frau en què tothom perd: “S’estan estalviant anualment 179 milions d’euros en cotitzacions”, donat que són els riders qui paguen la quota de la seva butxaca.

Empara legal

Segons Gutiérrez, la llei de riscos laborals no els empara per aquesta situació laboral anòmala. “Com hem vist amb la Covid-19!”, insisteix. En esclatar l’epidèmia, entitats de repartidors van denunciar que les plataformes no els proporcionaven equips de seguretat contra el coronavirus malgrat que la seva activitat va ser declarada com a essencial des del principi de l’estat d’alarma.

Al no ser empleats, tampoc han pogut accedir a un ERTO. I com a autònoms també han tingut molt complicat demanar les ajudes del govern espanyol: no van poder al·legar el cessament de l’activitat, perquè encara repartien; i demostrar una caiguda del 75% de la facturació els resultava molt complicat per la discontinuïtat crònica dels encàrrecs.

El portaveu alerta que fer-se rider no és la solució ideal per a qui disposi de prestació d’atur: “Molts cops no arribem a cobrar ni el salari mínim, surt més a compte cobrar l’atur. Molts dies estàs pagant per treballar”. No obstant, admet que és una sortida previsible per a qui no té cap ingrés: “A partir d’ara molta gent s’apuntarà no només a Glovo, Deliveroo o Uber Eats, sinó també a Amazon Flex”.

Segons Gutiérrez, si no es cobren almenys 2.000 euros bruts, entre el cost d’autònoms, Seguretat Social, mòbil i vehicle, no s’arriba al Salari Mínim Interprofessional. “És fàcil entrar i la gent ho veu com una oportunitat, però un cop ets dins, veus la realitat: és una feina molt precària i mal pagada”, resumeix.

Nou comentari