Els botiguers estan entusiasmats amb la campanya de Bonus Consum i en fan una defensa absoluta, malgrat les disfuncions detectades aquest Nadal. Demanen al govern municipal i a l’oposició que els “errors” d’aquesta edició no impedeixin repetir l’experiència. Cada xec oferia 10 euros gratis a les botigues adherides fent-hi una compra mínima de 20.
Els escassos límits per usar i cobrar els xecs, però, ha generat casos d’acaparament. Com ha publicat el TOT Barcelona aquest cap de setmana, una sola persona va acaparar quasi 1.700 euros municipals i una botiga de Fort Pienc en va rebre més de 127.000 euros. A més, la injecció pressupostària s’ha distribuït de forma irregular: hi ha 12 barris on no se n’ha bescanviat cap, mentre que 20.000 bonus han caducat sense ser gastats. L’oposició ha carregat durant contra la gestió de la campanya.
Les dues entitats que agrupen la major part d’eixos comercials de la ciutat, Barcelona Oberta i Barcelona Comerç, treuen ferro al biaix de resultats i subratllen “la part positiva” de la campanya, que titllen de “meravellosa”. Asseguren que és la política municipal que ha tingut “més impacte amb menys pressupost”, en tractar-se de diners directes cap a la butxaca del consumidor i el botiguer, sense la paperassa que comporten les subvencions o descomptes fiscals.
“És veritat que hi ha hagut gent que se n’ha descarregat molts i alguna botiga n’ha bescanviat molts, però el resultat global és molt repartit”, defensa Núria Paricio, gerent de Barcelona Oberta. “Ha estat una experiència absolutament positiva i esperem que es repeteixi”, insisteix. Assumeix que caldrà “aprendre dels errors comesos” i es mostra oberta a fixar “un màxim raonable” de xecs per client i per establiment. “És la primera edició, s’ha de fer prova-error…”, disculpa.
En la mateixa línia s’expressa Alfons Barti, director de Barcelona Comerç, que més que “errors” veu “coses a millorar”. Atribueix la manca de locals adherits a la perifèria –on justament el teixit comercial és més fràgil– a una menor “proactivitat” d’aquells comerciants: “Per què se n’han bescanviat tan pocs en un barri? Perquè s’hi han posat tard! Tothom hi podia participar, però si no li has donat importància o ho has anat ajornant… Ara que la gent ha vist de què va, molta més gent s’hi apuntaria en una nova edició”.
Així, recorda que una vintena d’agents digitals de l’entitat han estat ajudant comerços inexperts a donar-se d’alta al marketplace BCNMarket, des d’on es descarregaven i bescanviaven els Bonus Consum. I la plataforma va incorporar dos tècnics extra “perquè atenguessin dubtes fins i tot en diumenge”, afegeix. Els xecs, diu, ajuden a les dues patronals “a fer veure” als associats més reticents a les noves tecnologies que “han de posar la poteta al món digital”.
No obstant, Parici reconeix que alguns locals d’aquests barris perifèrics no van participar perquè no podien esperar 15 dies a que l’Ajuntament els pagués els xecs bescanviats: “No podien suportar aquesta tensió de tresoreria”. Per aquest biaix de múscul empresarial, Barti també hi veu solució: “Podem parlar amb l’Ajuntament per veure com escurçar els terminis de pagament, potser es pot arribar a fer cada setmana”.
Les multinacionals també podien
Si a alguns usuaris els va sobtar trobar adherits comerços en centres comercials, més els hagués sorprès saber que els bonus consum podrien haver anat a parar a un Zara, un McDonalds o un Decathlon. Les multinacionals i els grans magatzems no estaven pas vetats i haguessin pogut abocar-s’hi. “Hi havia la por que s’hi apuntessin però no ha passat”, diu Paricio.
“Vam tenir aquest debat però vam concloure que el BCNmarket és un marketplace del comerç de la ciutat, no del petit comerç, i per tant no podem dir sí o no a cap botiga, sigui gran o petita”, raona. Sí que sospeses, en canvi, que les condicions de participació siguin diferents per als gegants del sector: “Si un dia ens pica a la porta el Corte Inglés, doncs li donarem la benvinguda però li demanarem que posi 10.000 euros l’any i es faci patrocinador de la plataforma”, exemplifica. Pel que fa als bonus caducats, Barti lamenta que no podia allargar-se el termini de bescanvi més enllà del 31 de desembre perquè anava vinculada a l’any pressupostari, però defensa convocar noves campanyes al maig o a l’octubre perquè doni temps d’exhaurir existències segur.
Un efecte col·lateral dels bonus havia de ser enganxar als botiguers al marketplace, perquè s’acostumessin a usar aquest aparador virtual. Al web no s’hi ven res directament, només mostra les ofertes i redirecciona als interessats cap a les webs de la botiga en qüestió o cap a un telèfon o mail de contacte. Els comerços poden donar-s’hi d’alta gratuïtament i disposen d’una versió premium de pagament amb més suport tècnic. Això, però, no s’ha acabat d’aconseguir del tot perquè els bonus consum s’havien de bescanviar obligatòriament als locals físics. “Hem demanat que, si es repeteix, es puguin bescanviar tant a la botiga física com a l’online”, avança Paricio.
La plataforma BCNMarket l’han desenvolupat les start-ups Tiendeo i Manzaning, mentre que la gestió va a càrrec de Barnacom, entitat creada ex profeso per aquest projecte i que agrupa Barcelona Oberta i Barcelona Comerç. També compta amb el suport extern de Pimec, Comertia, Foment, l’Agrupament de Botiguers i Comerciants de Catalunya i els gremis de Restauració i Hotels. Els bonus consum els llança i finança l’Ajuntament, a partir del consens previ amb els comerciants.
