Aena manté el pla per fer del Prat un ‘hub’ tot i la pèrdua de Norwegian

La pandèmia "ofereix temps" per buscar un consens sobre l'ampliació de la tercera pista, segons la Cambra

Aena manté els seus plans de convertir l’aeroport del Prat en un ‘hub’ intercontinental tot i la davallada dràstica de passatgers durant el 2020 com a conseqüència de la pandèmia i les restriccions de mobilitat. Segons alertava la Cambra de Comerç aquesta setmana, els 12,7 milions de viatgers de l’any passat, un 75,8% menys que el 2019, situen l’aeroport a nivells del 1995. Aena encara aquest 2021 amb el repte de seguir buscant un consens amb les administracions per ampliar la tercera pista, avançar en la construcció de la terminal satèl·lit i la recuperació dels vols intercontinentals després de la marxa de Norwegian. Aquesta pèrdua deixa Level, línia del grup IAG operada amb personal d’Iberia, com a única base de vols de llarg radi a Barcelona. Ara també és l’única companyia de baix cost que vola al continent americà.

Per contra, el director d’Estudis d’Infraestructures de la Cambra de Barcelona, Cristian Bardají, creu que el grup IAG ara té com a prioritat reconstruir el ‘hub’ de Madrid-Barajas i més després de l’adquisició d’Air Europa. Per tant, l’aeroport català quedarà “en segon terme” en l’eventual desenvolupament d’un segon ‘hub’ de la companyia al sud d’Europa, segons Bardají.

El director d’Estudis d’Infraestructures de la Cambra pronostica que a priori Level no cobrirà els trajectes amb la costa oest dels EUA que operava Norwegian i que només s’ho plantejaria si hi ha un competidor, per exemple una companyia nord-americana que explotés la mateixa ruta en sentit invers cap a Barcelona. Abans, pel director d’Estudis d’Infraestructures de la Cambra, IAG intentarà consolidar una ruta d’aquestes característiques amb les aerolínies del grup des de Madrid, on hi té la base. “El tràfic aeri s’ha ensorrat, hi ha molts avions a terra i abans de diversificar mercat el que es farà és créixer endreçadament a la base”, argumenta en declaracions a l’ACN.

65% menys de vols transcontinentals

Segons dades de la consultora GPA facilitades per la Cambra de Barcelona aquesta setmana, Barcelona ha perdut un 65% de les operacions intercontinentals si es compara la setmana del 14 de desembre de l’any passat amb la mateixa setmana del 2019, passant de 43 a 15. En total, s’ha deixat de prestar un 40% menys de les rutes existents, fins arribar a les 101 en la segona setmana de desembre de l’any passat.

Pel que fa a la terminal satèl·lit, el director d’Estudis d’Infraestructures de la Cambra de Barcelona considera que atenent la demanda actual semblaria que l’edifici no faria falta per al 2026 i que les instal·lacions actuals podrien seguir funcionant com en el 2019 amb 52 milions de passatgers anuals. No obstant això, recomana a Aena que si hi continua apostant “no ho deixi per demà, vagi cremant etapes i segueixi amb el projecte”. “Seria el millor indicador que Aena continua mantenint la fe en el potencial intercontinental de l’aeroport del Prat”, sosté Bardají.

L’avantatge dels ‘hubs’ consolidats

El consultor, professor de la UOC i la Universitat de Cranfield (Regne Unit), Pere Suau-Sanchez, augura que la recuperació del sector passarà primer per la mitja dotzena de ‘hubs’ consolidats, però també subratlla que “hi ha molts altres mercats grans o ciutats on el mercat local és molt important” i situa Barcelona en aquest segment. “El gran problema no serà en ciutats o aeroports com els de Barcelona sinó en els aeroports regionals, com Girona i Reus”, apunta Suau-Sanchez, que afegeix que l’activitat hi tardarà “molt més dels 3 o 4 anys previstos” a recuperar-se.

Suau-Sanchez pensa que aquesta recuperació “no serà homogènia” i començarà primer pels vols de curt radi i després els de llarg radi. Quant al segment de mercat, creu que seran primer els viatges relacionats amb el turisme i els desplaçaments per motius personals abans que els de negocis. En aquest sentit, diu que Barcelona pot recuperar els vols de llarg radi per tenir una oferta més relacionada amb el turisme i el lleure.

“3 o 4 anys” extra per consensuar

El director d’Estudis d’Infraestructures de la Cambra de Comerç de Barcelona, Cristian Bardají, opina que la pandèmia haurà permès guanyar “un horitzó de tres o quatre anys” més per plantejar l’opció d’ampliar la tercera pista. Primer, assenyala, cal definir en quins tipus de vols s’especialitzarà el Prat: si els de curt i mitjà radi, que es cobreixen amb avions petits, o de llarg radi, amb aparells com el Boeing 787 Dreamliner o l’Airbus A350 que necessiten més longitud de pista per enlairar-se.

En qualsevol cas, el director d’Estudis d’Infraestructures de la Cambra deixa clar que si l’ampliació de la tercera pista prospera haurà de ser amb consens entre Aena i les administracions ja que suposarà envair l’espai entre La Ricarda i el Remolar, una zona del Delta del Llobregat protegida mediambientalment.

Més taxatiu es mostra Pere Suau-Sanchez, que veu “molt difícil” que l’ampliació de la pista es dugui a terme perquè implica la invasió d’una zona protegida i remarca que també cal tenir en compte el Green New Deal que impulsa la UE. En aquest sentit, recorda que “només hi ha un precedent, el port de Rotterdam, i data de fa deu anys” i puntualitza que ara “el context és molt diferent”.

“Seria molt difícil justificar la modificació d’una àrea protegida per un aeroport que té un impacte regional. El port de Rotterdam té un impacte en el conjunt de la UE i a més és el segon port en volum de mercaderies del món”, argumenta Suau-Sanchez, que es mostra segur que Europa no autoritzarà l’operació.

Fa prop d’un any i només dues setmanes abans de la declaració de l’estat d’alarma, el president d’Aena, Maurici Lucena, exposava els projectes de futures inversions a l’aeroport del Prat en una conferència al Cercle d’Economia, on va deixar entreveure que la conversió de l’aeroport del Prat en un ‘hub’ passava per ampliar la tercera pista. A canvi, oferia multiplicar per cinc l’espai que s’envairia per allargar la pista 500 metres més i es passaria de 924 a 1.204 hectàrees de zona protegida, a més dels espais naturals connectats entre si.

Aena manté el calendari

Fonts d’Aena expliquen a l’ACN que l’empresa no renuncia a fer del Prat un ‘hub’ i admeten que la pandèmia, amb un descens de la xifra de viatgers del 75% en un any, fa “menys urgent” la construcció de la terminal per al 2026 i l’ampliació de la tercera pista. Tot i així, assegura que tirarà endavant les actuacions en els calendaris previstos i en aquest primer trimestre d’any farà una revisió del pla director per treure els projectes de desenvolupament de l’aeroport a informació pública el 2022. La companyia sosté que la construcció de la terminal satèl·lit i l’allargament de la tercera pista són dos projectes que no es poden disgregar i que serviran per consolidar l’aeroport com a ‘hub’.

Sobre l’ampliació de la tercera pista, Aena diu que manté línies obertes amb les administracions implicades, com els Ajuntaments o la Generalitat, amb qui els contactes estan més “alentits” per la situació actual del Govern a les portes d’unes eleccions. De fet, ha de ser la Generalitat qui demani a Europa una possible modificació dels espais protegits.

Ajuntaments contra l’ampliació

Els ajuntaments del Prat de Llobregat i Gavà han reiterat el rebuig a l’ampliació de la tercera pista. L’alcalde del Prat de Llobregat, Lluís Mijoler, defensa “ara més que mai” no allargar-la “per qüestions òbvies derivades de la covid-19 i per la crisi climàtica”. En aquest sentit, recorda que el consistori ha fet una declaració d’emergència climàtica en què s’insta l’aeroport i al port a replantejar els seus models de creixements i a la conservació dels espais naturals.

En declaracions a l’ACN, Mijoler crida a pensar les infraestructures a llarg termini basats en criteris mediambientals i de sostenibilitat. “Un cop superem les conseqüències de la Covid-19 es podria tornar a posicionaments anteriors basats en creixements il·limitats”, avisa.

Per la seva banda, l’alcaldessa de Gavà, Raquel Sànchez, aposta per “millorar el sistema actual”, en la línia dels acords entre administracions i Aena els últims anys. “Esgotem al màxim aquestes possibilitats i després busquem alternatives que no suposin ampliar el camp de vol”, proposa Sànchez, que demana buscar “alternatives”, com per exemple potenciar l’aeroport de Girona. “S’ha de veure amb normalitat com en d’altres països que tenen diferents aeroports connectats amb tren i no passa res”, sentencia, en la mateixa línia, l’alcalde del Prat de Llobregat.

Més informació

Nou comentari