El president d’Aena ofereix més compensacions per ampliar el Prat en un espai protegit

Maurici Lucena demana no "furtar" un debat "honest" als ciutadans sobre l'ampliació

El president d’Aena, Maurici Lucena, ha fet una crida a la societat civil –tant institucions públiques, associacions econòmiques i empresarials i municipis– a consensuar un “interès públic” per a l’Aeroport Josep Tarradellas-Barcelona El Prat perquè esdevingui un hub internacional. “Hi ha moltes coses en joc, no seria responsable furtar als ciutadans un debat honest”, ha assegurat Lucena en una conferència al Cercle d’Economia. Lucena ha advertit que si l’aeroport al final opta per no convertir-se en un hub, la terminal satèl·lit previst per al 2026 “no tindrà sentit”. D’altra banda, el president d’Aena ha proposat multiplicar per cinc les compensacions que suposaria allargar la pista mar i envair l’espai protegit Xarxa Natura 2000.

En la seva intervenció, el president d’Aena ha afirmat que cal estar “orgullosos” del Prat “perquè és un dels grans aeroports internacionals” i amb les “millors” connexions punt a punt dins del continent. Per això, ara és el moment, ha dit, de decidir si es vol “apurar la capacitat excedent o fer el salt que la demanda que el mercat li està reclamant”.

Actualment, l’aeroport està a prop d’arribar al considerat màxim teòric de 55 milions de passatgers i compta amb més de 212 destinacions, de les quals 166 són europees i 37 intercontinentals. Segons Lucena, “existeix un caldo de cultiu perfecte perquè els propers anys tenir un hub internacional de primer nivell” i comparable, ha afegit, a l’Aeroport Charles de Gaulle de Paris o el d’Atlanta.

En una conferència al Cercle d’Economia, Lucena ha mostrat per primer cop en públic com serà la futura terminal satèl·lit, que tindrà forma de boomerang i anirà acompanyada de canvis en les connexions amb la T1 i la T2. Del nou edifici, ha dit que la terminal serà “molt barcelonina” i la “més moderna i mediambientalment sostenible del món”. De fet, Lucena també ha detallat diverses actuacions que té previst l’ens gestor aeroportuari en els propers anys, com que al 2050 “no emeti ni una sola partícula de CO2” i es doti exclusivament d’energies verdes o connectar els avions a l’electricitat de les terminals per evitar l’emissió que querosè, entre d’altres.

El president d’Aena també ha desgranat l’impacte que suposa convertir-se en un ‘hub’ intercontinental, com per exemple la creació de quasi un lloc de treball per cada 1.000 passatgers que passessin per les instal·lacions i un increment del 10% de la connectivitat, que es traduiria amb una contribució del 0,5% del PIB per càpita. A més, sosté que la connectivitat de llarg radi promou un increment del turisme de qualitat.

La futura terminal, també condicionada a un augment d’operacions per hora

La futura terminal satèl·lit però no esdevindrà una realitat si no s’amplia la pista mar en uns 500 metres cap a l’est, envaint la Ricarda –zona protegida per Xarxa Natura 2000– i a un augment de les operacions per hora, que actualment és de 78 tot i que des del 2003 Aena té permís per operar-ne 90, límit al què no ha arribat per deferència a les localitats veïnes, en especial Gavà i Castelldefels. “Si no, no tindrà cap sentit desenvolupar-la”, ha avisat el màxim dirigent d’Aena.

[r:1]

Lucena ha admès que aquesta opció té “inconvenients”, com la invasió de l’espai protegits, i per això s’ha compromès que a canvi es multipliquin per cinc les compensacions mediambientals. A més, ha citat un avantatge per a les poblacions veïnes, com seria el fet que els avions haguessin de retrocedir més per agafar embranzida i l’impacte acústic sobre les zones poblades fos menor. Actualment, aquesta pista és més curta i impedeix als avions de gran fusellatge –cada dia més presents i que són necessaris per esdevenir hub– utilitzar-la per fer els enlairaments i hagin d’usar la del costat terra, més llarga i destinada als aterratges.

En aquest punt, Lucena s’ha aferrat a la normativa europea, que reconeix “excepcions” quan l’interès general està per sobre el perjudici mediambiental i ha citat el cas del port de Rotterdam, en què la seva ampliació va suposar desincorporar una zona de la Xarxa Natura 2000.

Tranquil amb el futur de les companyies d’IAG després del Brexit

Sobre les conseqüències del Brexit i que la companyia IG no tingui una majoria accionarial radicada a la Unió Europea –requisit per seguir operant-hi vols interns– el president d’Aena s’ha mostrat tranquil per al futur de les aerolínies del grup. “La disrupció que causaria seria tan gran que em resulta implantejable. No canviarà res i Iberia i Vueling seguiran volant amb tota la llibertat del món com ho han fet ara”.

De Vueling, ha dit que serà un “element fonamental” perquè Barcelona es converteixi en un hub, ja que nodriria els vols de llarg abast des d’altres punts del continent europeu.

Inversions de 1.500 milions d’euros per a Barcelona i Girona entre 2022 i 2026

En la seva exposició, Lucena també ha detallat que almenys s’invertiran 1.500 milions d’euros per als aeroports de Barcelona, Girona i la construcció dels accessos ferroviaris. De l’aeròdrom gironí ha recordat que l’ens gestor preveu actuacions per valor de 383 milions d’euros en el període 2017-2026, que inclouen l’ampliació de la terminal de passatgers, l’estació d’AVE i més espai per a l’estacionament de les aeronaus; mentre que a Reus s’hauran destinat 26,7 milions d’euros entre 2017 i 20021 per ampliar la terminal i altres treballs.

D’altra banda, a l’aeroport de Girona li ha augurat “molt de recorregut” i ha recordat que és fonamentalment “turístic” i que ni aquest aeròdrom ni Reus ajudarien a Barcelona actuar com a hub. “No hi ha cap cas al món d’un hub constituït per més d’un aeroport alhora. És una certesa estrictament tècnica”, ha sentenciat.

Entre els assistents, a la conferència que inaugurava el cicle ‘Infraestructures i mobilitat per a una Barcelona de segle XXI’, hi havia l’expresident de la Generalitat José Montilla; els exalcaldes de Barcelona Jordi Hereu i Joan Clos; la delegada del govern espanyol, Teresa Cunillera i el president de Caixabank, Jordi Gual, entre d’altres. Les pròximes conferències del cicle aniran a càrrec del president de Renfe, Isaias Táboas; la presidenta del Port de Barcelona, Mercè Conesa, i del comissionat pel corredor mediterrani, Josep Vicent Boira.

Més informació

Nou comentari