No hi ha gaires personatges més políglotes que Tintín. En tot rànquing que destria quins són els llibres més traduïts arreu del món, els àlbums del reporter del tupè rebel es situen sempre ben a prop de la Bíblia i del Quixot, prova de l’abast majúscul del còmic creat per l’il·lustrador belga Hergé.
La transcendència de la sèrie esperona que encara adopti noves llengües i dialectes, tot i quedar-se orfe de noves aventures des que el seu autor va morir el 1983. Barcelona és una de les places on continuen editant-se adaptacions inèdites fins ara. Ben bé es pot dir que és a la capital catalana on Tintín i la colla que l’acompanya estan aprenent més parles en l’actualitat, 93 anys després d’aparèixer per primer cop a la premsa de Brussel·les: en els últims 3 anys, dues editorials barcelonines s’han unit per publicar 11 noves traduccions repartides entre quatre historietes, que engreixen encara més la nòmina de més de 100 idiomes i variants a què s’ha transvasat almenys un títol de la popular obra.
Els segells Zephyrum i Trilita acaben de treure L’illa negra -el setè àlbum de la sèrie- en 6 versions noves. A continuació, i clicant sobre cadascuna d’elles, es pot escoltar un fragment del guió en la corresponent adaptació:
Cap de Les aventures de Tintín no s’havia pogut llegir fins ara en cadaquesenc (el català amb els girs arrelats a Cadaqués), ni en judeo-espanyol (el castellà que els jueus sefardites han conservat més de cinc segles després de ser expulsats de la Península Ibèrica) ni en càntabre (la variant lingüística pròpia de Cantàbria). Altres historietes de l’heroi sí que han arribat els últims anys a les llibreries en asturià, gallec i eusquera, com també en aranès, aragonès, castúo (una parla típica d’Extramadura), mallorquí i valencià.
Feu tintinaire
Tot i que les adaptacions s’han efectuat en els territoris on li són pròpies, amb traductors i correctors autòctons i amb suport d’institucions que acreditin una versió impecable, l’impuls i la direcció editorial es centralitza a Barcelona. El sector editorial de la ciutat ha sigut capital en l’expansió de l’univers Tintín fora dels països francòfons, des que Joventut va editar-lo per primer cop en castellà el 1958 i en català el 1964, en la cèlebre versió amb què Joaquim Ventalló va conrear una collita pròspera en el desert de publicacions infantils en la llengua del país en ple franquisme.
A Bèlgica i a França, on Tintín és una icona, fa anys que les aventures van abraçar altres idiomes i variants. Se n’han fet en bretó, en occità, en picard, en provençal… “D’aquí va venir la primera idea que nosaltres també podíem fer una cosa així”, confessa Albert Mestres, propietari de la llibreria de còmics Continuarà, situada a la Via Laietana, i responsable de Trilita edicions.
Associats amb Zephyrum -el distribuïdor oficial de productes de Tintín a l’Estat espanyol, amb local obert a la Bonanova-, van trucar a la porta de Moulinsart, que protegeix els drets de l’obra d’Hergé. Van esperar dos anys fins que els van concedir l’autorització. “Mimen molt el personatge perquè no es faci cap barbaritat. Els preocupava que féssim res irresponsable i que es rebessin crítiques si les traduccions eren un nyap, però ara estan encantats”, afirma Mestres.
Zephyrum i Trilita disposen dels drets per adaptar les historietes a qualsevol llengua o variant que es parli a l’Estat espanyol. Abans de les peripècies de Tintín a Escòcia que es relaten a L’illa negra, van versionar tres obres fonamentals de la sèrie: Les joies de la Castafiore i el díptic format per Objectiu: la Lluna i Hem caminat damunt la Lluna.
En risc de declivi
D’algunes parles en queden tan pocs parlants que la producció editorial que generen és irrellevant o nul·la, una adversitat que Tintín ve ara a compensar. Gerard Duran s’ha fet càrrec de la versió en cadaquesenc amb Margarida Figueras i Lluís Gispert. És el primer cop que publica una traducció d’un text a la variant característica de Cadaqués, identificable sobretot per l’ús de l’article salat, que els pobladors catalans van dur a les illes Balears i que encara subsisteix a la idíl·lica vila empordanesa per haver restat força aïllada fins fa un segle.
“També tenim els verbs en present d’indicatiu acabats en i, com menji, canti i balli, en comptes de menjo, canto i ballo, o formes verbals com ja li som dit per ja li he dit; l’ús del pronom vos per dir, per exemple, vos diré, en comptes d’us diré; o tota una sèrie de vocabulari propi de Cadaqués, com llampar, que és quan cauen llamps, però a l’àlbum significa mirar d’amagat, espiar”, enumera Duran.
L’aparició de la primera traducció de Tintín en cadaquesenc convida a pensar que pot contribuir a fer perdurar aquesta relíquia del català. “Si més no, crec que ajuda força, com altres treballs que estan en preparació. És important que siguin obres conegudes, perquè si ho féssim amb d’altres més casolanes no se’n parlaria”, aprecia Duran.
Mestres coincideix que les versions d’obres de la literatura universal són útils perquè “quedi constància” de variants en risc de decaure. “La gent jove ja no parla el cadaquesenc i probablement sigui molt més testimonial d’aquí a 10, 20 o 30 anys. Pot fer reflexionar a la gent jove per mantenir la parla dels pares”, confia l’editor.
A més de la bona acollida a Cadaqués -on existeix un notable cercle tintinaire pel lligam dels primers editors de Tintín a l’Estat, la família Zendrera, amb la població-, l’adaptació en judeo-espanyol també ha merescut força atenció. “La traducció l’ha fet el centre cultural sefardita més gran que hi ha al món, que és a Istanbul. A Israel i Turquia no són molt aficionats a Tintín i estem fent promo extra del personatge fora de l’habitual. Està creant ressò internacional i tenim comandes d’Israel”, revela Mestres.
Quítxua, guaraní, alguerès…
Les dues editorials barcelonines van ara al darrere d’obtenir el vistiplau per traduir algun títol de Tintín al quítxua -la llengua ameríndia que es manté al Perú, Bolívia i altres països d’Amèrica del Sud- i al guaraní -l’idioma cooficial de Paraguay-. També han rebut peticions per estendre Tintín a més variants, com el lleonès. A banda, Mestres anhela sumar l’alguerès a la llista.
En la majoria de casos, la pretensió és limitar les traduccions a uns pocs àlbums. L’excepció són el gallec i l’eusquera, en què sí que es vol plasmar els 24 títols de la sèrie, perquè les publicacions antigues en tots dos idiomes estan exhaurides des de fa anys i es cotitzen a preus elevats.
Cadascuna de les sis noves versions de L’illa negra té una tirada de 1.000 exemplars. Estan ideades per a “consum intern” dels parlants dels idiomes i variants adoptats, si bé es té en compte també als col·leccionistes. “Es creu que hi ha uns 500 arreu del món que compren tot el que surt de Tintín”, apunta Mestres, que admet que els fanàtics són “una ajuda important” perquè la impressió de nous tintins no resulti deficitària.
De totes formes, les adaptacions es permeten incorporar localismes i picades d’ullet que només els lectors nadius són capaços d’interpretar en tot el seu abast. Com és habitual en cada traducció del còmic, alguns personatges adquireixen nous noms. Ranko -el goril·la que s’amaga a les ruïnes del castell de L’illa negra– és batejat en cadaquesenc com es Petitot, en record d’un “pescador que havia a Cadaqués que tenia una força descomunal”, aclareix Duran. En la mateixa versió, els maldestres agents Dupont i Dupond són Pitxot i Pichot, igual que uns germans pintors de Cadaqués. “Quan els vam proposar posar el seu nom, van estar encantats”, explica el traductor.
A L’illa negra no hi és el capità Haddock, il·lustre per etzibar renecs i insults enginyosos. Les seves diatribes són tot un regal perquè els traductors es recreïn amb l’argot popular. “Té una manera de parlar que s’avé bastant amb la gent de Cadaqués. Podrien sortir moltes paraules i expressions”, intueix Duran.
En funció de l’èxit de vendes i dels acords a què arribin, els segells barcelonins decidiran les pròximes adaptacions que encarreguin. Ara els toca triar quina historieta més versionen. Es marquen traduir un àlbum per any i seguir així eixamplant la dimensió extraordinària de l’heroi. “Tintín es una exponent amb molts fidels al darrere i amb associacions tintinaires. La repercussió d’aquestes traduccions en altres còmics mai no seria la mateixa”, conclou Mestres.
1 