Cs no es dona per vençut en el seu anhel perquè una figura del Quixot s’alci a la platja de la Barceloneta, allà on Miguel de Cervantes va imaginar que el seu personatge universal queia vençut al final de les seves desventures. La proposta de la formació taronja d’instal·lar una escultura de la major icona de la literatura espanyola a Barcelona no va prosperar a la Comissió de Cultura de l’Ajuntament d’aquest dimarts, rebutjada entre grans elogis de tots els partits tant a la novel·la del segle XVII com al seu autor. Lluny de retreure’s un cop que la majoria de grups van abatre la proposició, el regidor de Cs Paco Sierra va resistir-se a assumir la derrota i va adquirir un compromís realment quixotesc: va dir que està disposat a lliurar ell mateix una estàtua de l’ingenioso hidalgo a la ciutat.
“Em comprometo davant de vostès i davant de la ciutadania a regalar el més aviat possible una escultura del Quixot, amb la recomanació i la condició que sigui instal·lada a la platja de la Barceloneta”, va proclamar Sierra. A més d’un homenatge a l’obra, el regidor creu que pot convertir-se en un pols d’atracció de “turisme de qualitat”.
Fonts de Cs comenten al TOT Barcelona que el cost de l’estàtua del Quixot l’assumiria el propi regidor, que va explicar que el seu pare va ser escultor. “Va fer un monument al pastor al seu poble, a la Serena, que s’assembla molt a mi. Sé el que costa una escultura i quant costa fer-la”, va afegir.
La promesa va deixar astorats a la resta de regidors. Tot i que sense abandonar la cordialitat en cap moment ni les mostres d’afecte a Sierra, tots els partits s’ho van prendre amb sarcasme, fins i tot els grups que van fer costat a Cs. “Si realment es fa la cessió, l’acceptarem amb molt de gust. Això sí: que l’escultura no s’assembli a vostè”, va etzibar, mordaç, el popular Óscar Ramírez.
El tinent d’alcalde de Cultura i regidor dels comuns, Jordi Martí, també va ironitzar sobre la qüestió. “Esperarem expectants. Quan arribi un tràiler a la plaça de Sant Jaume ja sabrem què serà i l’obrirem amb tota la cura. Tindríem un disgust si veiéssim una rèplica que no fos del Quixot sinó de l’amic Paco Sierra”, va reblar.
A favor i en contra
A la suggerència de Cs d’ubicar una escultura del Quixot a la platja de la Barcelona s’hi van sumar PP i Barcelona pel Canvi. Junts es va abstenir –“és d’aquelles proposicions que no fa mal fer-li costat, però tampoc aporta gaire cosa”, va adduir Ferran Mascarell– i comuns, PSC i ERC van votar en contra.
Avançant-se al mateix motiu que van adduir les dues forces de govern, la regidora republicana Gemma Sendra va enumerar els reconeixements que Barcelona ja tributa a Cervantes, que disposa d’un carrer, un parc i una escola pública al seu nom i bustos repartits a diferents llocs. L’inventari inclou una placa commemorativa del quart centenari de la publicació de la primera part del Quixot, una sala dedicada al personatge a l’Ajuntament, la col·lecció d’obres cervantines particular més àmplia que es conserva a la Biblioteca de Catalunya i una ruta literària ja existent. “Si hi ha una figura estimada i reconeguda en aquesta ciutat són Cervantes i el Quixot”, va opinar Sendra, que va titllar d’“extemporània” la idea del partit liberal de costejar una figura enmig de “la crisi que pateix el sector cultural”.
“Dubto que la millor manera de reconèixer un autor de la importància oceànica de Cervantes sigui plantar-li una escultura”, va assenyalar Martí, que va matisar que el vot contrari dels comuns no era “ni contra el Quixot ni contra Cervantes, sinó en contra de posar un monument”. El tinent d’alcalde va contraposar que és millor “promoure les rutes i totes les activitats possibles per animar els barcelonins a llegir” la coneguda novel·la.
En canvi, el PP va sostenir que la figura de Cervantes no ha estat prou reconeguda a Barcelona per “motius polítics i ideològics”. Per la seva banda, Barcelona pel Canvi va considerar que l’escultura del Quixot potser no és una prioritat. “Però, en comparació amb altres escultures i monuments que s’han instal·lat, seria millor un homenatge a Cervantes o a Don Quixot i Sancho Panza”, va jutjar Marilén Barceló.
