A Barcelona ha operat en temps convulsos el consolat d’un estat imaginari que ha despatxat DNI, passaports i llibres de família d’una nació il·localitzable als mapes convencionals. En l’aparent inutilitat rau, precisament, l’encant dels documents acreditatius de Sildàvia, el regne de l’est d’Europa que només apareix en alguns àlbums de Tintín. Els visats facturats des d’un pis del Poblenou han materialitzat la il·lusió de creure real el món del reporter més famós del còmic, tot un exercici d’idolatria ideat per Enric Reverté, que llueix la condició de cònsol sildau. Després de gairebé dos anys, la delegació del reialme del pelicà negre ha tancat la seva oficina a la capital i abandona la ciutat, tot i que seguirà exercint la representació del país fictici a Barcelona des d’un altre punt de Catalunya, sense deixar de cursar peticions per rebre una nacionalitat no reconeguda enlloc però fascinant.
La sortida de la delegació de Barcelona no respon a cap crisi diplomàtica ni tampoc és un replegament obligat per un nou episodi de les habituals hostilitats en què Sildàvia s’enfrontava en les historietes als sabotatges de la seva totalitària veïna, Bordúria. El motiu és més prosaïc: Reverté es muda a viure a Calonge. “Aplicaré el principi que el consolat és on es troba la casa del cònsol”, ironitza. A Calonge també s’instal·larà en les pròximes setmanes Can Tonet, el negoci de Reverté de venda de llibres i productes de Tintín i on continuarà acollida la seu sildava a Barcelona, tot i que ara domiciliada a l’Empordà.
El botiguer en funcions de diplomàtic puntualitza que la simbòlica delegació no passa de ser “un entreteniment”. “És buscar una petita il·lusió per a la gent que li agrada el món de Tintín, no està muntat per ser cap negoci. A banda d’expedir documents, no fem res més. Nosaltres no podem acollir exiliats!”, deixa clar Reverté. Tot i així, alguna petició de visita al regne ignot sí que n’ha rebut. Fins i tot, va oficiar un casament segons un ritu d’inspiració sildava. I encara més, que dirien els Dupond: l’oficina ha commemorat la diada de Sant Vladimir, patró de la nació, i ha sigut l’únic consolat a Barcelona que ha rebut en audiència un expres polític català, el tintinaire Josep Rull.
El despatx de Sildàvia a Barcelona no ha sigut cap deliri personal ni Reverté s’ha autoproclamat cònsol. Darrere el nom de la més il·lustre i amenaçada de les nacions inexistents amb què el dibuixant Hergé va poblar l’imaginari de la sèrie s’han articulat més de 40 delegacions sostingudes per fans fervorosos, escampats sobretot per Bèlgica i a França -on Tintín i la bande dessinée són gairebé una qüestió d’Estat- i dirigida per una cancelleria, que atorga les credencials amb la pompa pròpia de l’alta diplomàcia, no exempta d’humor. La paròdia de la realitat arriba al punt que han sorgit dissidents que han constituït consolats clandestins, contraris a ser fiscalitzats per Moulinsart, la societat gestora dels drets de l’obra d’Hergé, que escruta amb zel qualsevol al·lusió a Tintín, sense que li tremoli el pols en reclamar royalties a canvi. Efectivament, Tintín no és qualsevol cosa.
Una xarxa diplomàtica creixent
Amb el canvi de domicili, Reverté es planteja sol·licitar a la cancelleria que li concedeixi l’honor d’unir la representació sildava a Girona -per ara, vacant- a la que seguirà ostentant a Barcelona des de la distància i a través d’una web. Les peticions requereixen acreditar que els aspirants a diplomàtics són divulgadors de pro de Tintín i han de superar l’escrutini de l’òrgan que regeix la xarxa consolar, que se suposa en estret contacte amb les autoritats de Klow, la capital de Sildàvia. En l’últim any han superat el tall les candidatures de Figueres, Saragossa i Melilla, on s’han creat consolats apadrinats per Barcelona.
“Ara anem al darrere del de la Cerdanya”, revela Reverté, que ha erigit la capital catalana en la plaça forta sildava a l’Estat espanyol. Després de sufocar l’amenaça d’una demanda de Moulinsart pels primers passaports que va lliurar, va blindar-se registrant el domini de la paraula Sildàvia a Espanya. La maniobra el converteix, al capdavall, en l’única persona amb autoritat real en donar el vist i plau perquè prosperin noves delegacions del país fictici arreu de l’Estat.
“Ningú no pot usar la paraula sense el meu permís. Provoca que, segons el que es faci, m’hi puc negar”, explica Reverté, que es refereix a la controvèrsia que es va generar mesos enrere quan va fer canviar el nom d’una exposició anomenada Syldavia a Barcelona, amb obres de l’artista Nacho Simal que versionaven vinyetes d’El ceptre d’Ottokar, la història on Tintín viatja per primer cop al regne. “M’hi vaig negar perquè no volia que Moulinsart em vinculés amb aquella exposició”, justifica Reverté. De fet, els hereus de Hergé van forçar després que la mostra es tanqués de forma precipitada, quan van avisar l’artista que el demandarien. Simal va acabar publicant alguns dels dibuixos en una revista, estampillats amb el terme Censored (Censurat).
Mentre ultima la mudança, Reverté rep noves comandes per obtenir els documents acreditatius sildaus. Duu lliurats uns 575 passaports i uns 150 DNI. Ara tots s’envien per correu postal i ja no es lliuren en mà, tal com es feia en una cinquena planta del carrer Zamora. En tot cas, continuaran posant-se en circulació sota el segell del consolat de Sildàvia a Barcelona i seguiran discutint on para la frontera entre la realitat i la ficció.
