El tancament d’un comerç emblemàtic sol ser una mala notícia que s’allarga en el temps. Després de perdre-se’n l’activitat, molts cops el local físic que ocupava es degrada i se’n tergiversa l’esperit d’allò que el feia especial. És el cas del mític Restaurant Pitarra, antigament anomenat Can Sogues, un dels establiments històrics de la ciutat.
Després de tancar es va convertir en un pub irlandès i un cop aquest negoci també ha abaixat la persiana –va durar tres mesos– el local llueix rètols de traspàs. A més a la nit s’acumula brossa a la porta d’aquest punt del carrer Avinyó i la placa històrica de pedra té ja algun grafit. L’historiador Pau Vinyes ha mostrat a les xarxes unes imatges preses per ell mateix aquest dimecres nit, on es mostra l’estat de l’establiment.
Bressol del teatre popular català
La història del Restaurant Pitarra es remunta a mitjans del segle XIX, quan l’espai era un taller de rellotgeria. Frederic Soler i Huguet va heretar del seu tiet aquest local i va començar a treballar-hi als 14 anys seguint l’ofici familiar. En aquest taller és on va començar a escriure les seves primeres obres de teatre sota un pseudònim que acabaria marcant el nom del futur restaurant: Serafí Pitarra.
Amb l’èxit de Soler, que va aconseguir ser acceptat al cercle de les elits que dominaven els Jocs Florals, la rebotiga d’aquesta rellotgeria es va convertir en l’escenari de tertúlies literàries i polítiques freqüentades per personalitats de l’època com Anselm Clavé o Valentí Almirall.
Llegat oblidat i recuperat
Soler és reconegut com un dels principals exponents que van portar a la popularització del teatre en català a través d’obres farcides d’humor i de temàtiques quotidianes. El seu llegat artístic en aquest local va quedar oblidat durant molts anys fins que els germans Roig van decidir recuperar l’esperit original de l’espai rebatejant-lo amb el nom de Restaurant Pitarra i apostant per reviure l’ambient d’aquesta rebotiga on es van donar cita personatges emblemàtics del panorama català durant a segona meitat del segle XIX.
1 
