Reduït a runa el delicat mosaic d’una farmàcia històrica de Sant Andreu

La recent demolició d’una façana decorada per un destacat artista ceramista de primers del segle XX etziba un altre cop a l'arquitectura de la Barcelona popular

Els murals de ceràmica de Salvador Sunet Urgellès es van escampar tant arreu de Catalunya durant la primera meitat del segle XX que el seu net encara ensopega de tant en tant allà on va amb obres que no coneixia. “N’hi ha a moltes façanes de Barcelona. Per exemple, una Pietat impressionant a una parròquia del carrer Begur. A una font de la Travessera de Gràcia n’hi ha una de les més antigues, dels anys inicials de feina de l’avi, i a una bodega del carrer del Pi encara conserven el rètol, signat per ell. Passejant en trobo algunes. Hi ha carrers per on he passat mil cops i no m’hi havia fixat fins que les descobreixo, a vegades perquè estan força amagades”, comenta Jaume Sunet, que ha recopilat més de 200 troballes en un blog amb què homenatja el seu avi –un artista ceramista prolífic– i també el seu pare, Salvador Sunet Pahissa, que va aprendre l’ofici en el taller familiar, a Sants.

El Jaume explora per deixar constància del treballs de tots dos, gràcies en part a contactes que li posen rere alguna possible descoberta. També li ajuden les pistes que el pare va deixar anar en converses, com algun cop que havia rememorat uns trajectes fatigosos fins a Sant Andreu de Palomar, quan li havia tocat carregar rajoles fins a una farmàcia, travessant una Barcelona encara envoltada de camps. Va ser la germana del Jaume qui va localitzar l’establiment que el pare recordava. Aquest estiu, però, ha quedat fet miques.

La farmàcia de Sant Andreu, amb el mural fet per Sunet Urgellès, abans de ser enderrocada / Tomás Mayral
La farmàcia de Sant Andreu, amb el mural fet per Sunet Urgellès, abans de ser enderrocada / Tomás Mayral

La farmàcia era al número 435 del carrer Gran de Sant Andreu i cridava l’atenció per l’estètica vetusta i delicada de la façana. Predominava la ceràmica d’un color verd tendre, amb les portes i les finestres emmarcades per altres de negres i dos rètols, un sobre l’entrada del negoci i un de lateral on l’immoble senzill que ocupava la botiga feia cantonada, concebuts també amb rajoles i amb lletres d’evocació modernista. La composició –reflex del gust d’un altre temps– guanyava notorietat amb els dibuixos sobre la ceràmica d’una copa d’Higiea (la serp enroscada al vas, símbol dels farmacèutics) i d’un alambí, separats per la inscripció “Específicos”, en diagonal. En un extrem, discret, figurava el nom de l’autor, un antic número de telèfon sense prefix i l’adreça del taller, al carrer Arizala.

A finals de juliol, l’edifici es va enderrocar sencer. “És una llàstima. Si m’arribo a assabentar, hagués anat a l’obra per demanar almenys la rajola amb la firma de l’avi”, diu el Jaume, que calcula que el mural arrasat havia de datar dels anys 40 del segle passat, coincidint amb la postguerra, quan el seu pare va començar a col·laborar amb l’avi.

Detall del mural de la façana de la farmàcia desapareguda a Sant Andreu, obra de Sunet Urgellès / Xavier de la Cruz
Detall del mural de la façana de la farmàcia desapareguda a Sant Andreu, obra de Sunet Urgellès / Xavier de la Cruz

Identitat de barri

La demolició s’afegeix a altres episodis recents en què s’han malbaratat testimonis del passat de la Barcelona popular, com l’enderroc parcial a l’illa de les Bugaderes, a Horta, o la destrucció total de la Flor de Maig a Sarrià i de Villa Concepció a Roquetes. L’Ajuntament apunta al TOT Barcelona que l’edifici de Sant Andreu on s’ubicava el comerç no tenia cap nivell de protecció patrimonial i el districte va cursar la petició de demolició presentada pel propietari el març passat, que agrupava quatre edificis de la mateixa parcel·la.

La pèrdua de la farmàcia va passar força desapercebuda, excepte per alguns missatges d’estupefacció i de queixa a Twitter, com el que va escriure l’historiador i editor Pau Vinyes. “Era una de les poques farmàcies que quedaven amb la fisonomia antiga”, destaca Vinyes en conversa amb aquest mitjà. Recalca, a més, el “valor sentimental” que aquesta mena d’edificacions adquireixen per forjar la identitat dels barris i qüestiona que s’ensorrés sense conservar-ne res: “El propietari no en té cap obligació si no hi ha un informe de patrimoni, però l’Ajuntament podria haver actuat amb una mica d’encert i protegir les rajoles, almenys una part, com les del rètol i dels dibuixos, per encomanar al constructor que les respectés”.

El mural de la farmàcia encara consta en un inventari a internet de l’Ajuntament de Barcelona, obert a les aportacions de veïns i que, segons afirma la web, ha de contribuir a “descobrir, valorar i conservar els mosaics” de la ciutat. Se’n documenten més de 2.000 i, fins i tot, aconsella com conservar-los. En tot cas, les recomanacions no han salvat de la piconadora la façana llampant de Sant Andreu.

La firma de l'artista, al mural de la farmàcia enderrocada a Sant Andreu / Jaume Sunet
La firma de l’artista, al mural de la farmàcia enderrocada a Sant Andreu / Jaume Sunet

“Per desgràcia, passa sovint”, lamenta Jaume Sunet: “Hi havia un rètol molt similar al de la farmàcia a una fàbrica de Cornellà, que també van tirar a terra per fer un centre comercial -explica-. Molts altres s’hauran perdut. Molt pocs ajuntaments i propietaris els restauren. N’hi ha excepcions, però no acostuma a passar”.

Imatges pietoses i publicitàries

Encara que admet la dificultat d’arrencar-les sense que es trenquin, el net de l’artista esmenta que, en lloc d’esmicolar-les, potser es podria haver traslladat part de les rajoles de la farmàcia al Museu de la Ceràmica, a Esplugues de Llobregat, que posseeix algunes obres de Sunet Urgellès, hàbil en facturar imatgeria religiosa. “N’hi ha força a cases de Sant Cugat, de Valldoreix i de Les Planes, algunes visibles a façanes. Eren encàrrecs de gent benestant de Barcelona que tenia allà les segones residències. Eren morenetes, santjordis…”, enumera Sunet.

Esmenta també els quadres publicitaris que el seu avi reproduïa en ceràmica. Alguns formen part de la memòria sentimental del país, com els cartells d’Anís del Mono amb dibuix original de Ramon Casas o aquell altre, mil cops vist, del nen vestit de vermell de Freixenet. De fet, el gran rètol de les caves de Sant Sadurní i el mural del popular anunci que la marca guarda a les seves instal·lacions són producció de Sunet Urgellès.

Immoble de Sant Andreu on era la farmàcia, abans d'enderrocar-se / Tomás Mayral
Immoble de Sant Andreu on era la farmàcia, abans d’enderrocar-se / Tomás Mayral

Alguns dels anuncis originals sobreviuen dispersos, lluny en certs casos, com uns que cobreixen l’entrada d’un antic comerç d’ultramarins a Mérida. L’Ajuntament de la capital extremenya els va catalogar com a patrimoni local. Més a prop, a Castellcir, un veí ha donat un mural de l’artista sobre el Sant Sopar perquè es veneri a l’església del poble del Moainès. En canvi, la farmàcia de Sant Andreu no gaudia de salvaguarda ni se li va atorgar tant de valor.

“Són coses que valdria la pena conservar-les. És complicat si l’edifici on hi són no té valor i l’Ajuntament no cataloga o no es tenen presents aquest tipus d’obres. No se les reconeix com si fossin d’un pintor o d’un escultor, però per a mi són obres d’art”, sosté Jaume Sunet. Com ja va assegurar davant d’enderrocs similars en les últimes setmanes, l’Ajuntament reitera que treballa per actualitzar el catàleg patrimonial prenent nous criteris en consideració, com el paisatge urbà, la memòria històrica i el medi ambient, per incorporar emblemes i edificis rellevants per als barris. En aquest cas, però, tampoc no s’ha arribat a temps d’indultar la farmàcia històrica de Sant Andreu.   

Més informació

Comentaris

    fat boy 10/08/2021 11:26 pm
    La Colau s'ha proposat destrossar Barcelona i ho esta aconseguint.
    BCN DECADENCIA OKUPA KOLAU 11/08/2021 7:05 am
    Colau, bruticia, okupes i incults. Res a dir, ENDAVANT AMB LA BARBARIE COLAU Y SUS PIJAS DROGATAS
      A Decadència 11/08/2021 1:10 pm
      Malauradament, i tu ho deus saber, no es un problema de la Colau, sense endinsar-nos en la foscor del franquisme, des de l'anomenada i inacabada "transició espanyola de la dictadura a la democràcia", a Barcelona i altres municipis nostrats, s'han fet molts de disbarats com aquest. És més greu, es tracta d'una lamentable manca general de sensibilitat, així general, si hom tingués més sensibilitat, en alguna baula de la cadena, algú sensible hagués pogut donar un toc d'alerta abans de la destrucció. És així, treu-te la mandra de sobre i cerca més enllà dels que ets creus que son els teus fantasmes o enemics. Ves a l'arrel, sigues radical.
    Serafi Bandarra i Grataconys 11/08/2021 8:41 am
    Aquesta façana no tenia, per l'actual consistori de Sant Andreu, cap valor, nomes en te lo que els interessa a ells.
      A en Serafí 11/08/2021 1:04 pm
      Malauradament, i tu ho saps company, no es un problema d'aquest "consistori", sense endinsar-nos en la foscor del franquisme, des de l'anomenada "transició espanyola de la dictadura a la democràcia", s'han fet molts de disbarats com aquest. És més greu, manca general de sensibilitat en general, si la gent tingués més sensibilitat, en alguna baula de la cadena, algú sensible hagués pogut donar un toc d'alerta abans de la destrucció. És així, no cerquis allà on no hi trauràs res ni et gratis tant.
    Gecko 11/08/2021 10:41 am
    Quina pena de país som. Això sí, si des de Madrid tot d'una ens diuen que s'ha "d'ampliar" l'aeroport del Prat de Llobregat i de pressa o ens "bloquejaran" els diners que hi pensen "destinar", apa tots a caure dins del parany espanyol que té com a únic objectiu intentar enfrontar catalans amb un "tema" creat" artificialment des de Madrid. Als catalans ens manca sentit d'estat i respecte pel patrimoni cultural, urbà i natural, entre altres coses.
    Porca misèria 11/08/2021 10:48 am
    Quanta misèria i quanta manca de sensibilitat, si més no s'hagués pogut desmuntar de forma que es pogués reconstruir en un altre indret o fins i tot dins d'un museu de la farmàcia, per exemple. Ens sap molt de greu aquesta mena de disbarats, fins i tot la persona o empresa que ho havia de destruir, podia haver fet alguna consulta al seu cap o a algú entès. La cultura general ens cal a tothom, així sense cap mena de sensibilitat, no arribarem enlloc, ni aconseguirem res de bo.
    Tip de progres tronats 11/08/2021 11:16 am
    Una bona querella els hi faria jo per aquesta destrucció cultural i artística, maleits ignorants insensibles irresponsables
    Diguem no, diguem prou, nosaltres no som d'aqueix món 11/08/2021 12:39 pm
    Les cases de les bugaderes d'Horta, Flors de maig, Vil·la Concepció, Can Garcini... al municipi de Barcelona, tant hi fa que mani la dreta nunyesnavarrista o l'esquerra sucursalista, no hi sensibilitat cultural, ni patrimonial ni històrica. En aquest cas no han tingut ni el gest de desmuntar sense malmetre'l, l'enrajolat. Quina merda de país som. Ens mereixem la independència ? Abans n'hem d'aprendre o si més no, recuperar la sensibilitat perduda ?
    Jeroni Munyós 11/08/2021 12:55 pm
    No puc més. Que no fes part del "catàleg" municipal de Barcelona o que no estès expressament protegit, no treu la insensibilitat del propietari, del constructor (o destructor) ni és cap excusa, i fins i tot del grup de persones que van fer i van "executar" "ordres"... Algun tècnic de l'Ajuntament, o del Districte de Sant Andreu, hagués hagut de fer com a mínim una ullada abans de destruir patrimoni. Hi ha una manca general de sensibilitat com un cabàs. Els mosaic s'hagués pogut desmuntar per a poder-lo reconstruir en la mateixa, en una altra façana o en un altre indret. No hi ha sensibilitat econòmica, car si no tenia valor per a la "propietat", el constructor, una volta desmuntat se l'hagués pogut vendre. Quina merda de país, solament de pensar la quantitat de patrimoni cultural i arqueològic comú i necessari per a reconstruir la història i tenir memòria, que s'ha perdut i es perd per no "aturar" obres quasi sempre especulatives a benefici d'uns quants. Ens manca molta formació i molta cultura general, un país d'ignorants i deixat, és un país abocat al feixisme i a altres disbarats que es repeteixen en la nostra fotuda història.
    Josep Maria Saumell 24/08/2021 12:43 am
    En Barcelona no se respeta nada, el Ajuntament no tiene ningun interes, se diria que al contrario. Que pondran una fruteria!.

Nou comentari