Trinitat Sabatés deixa clar un anhel inequívoc des de l’altra banda del telèfon: “L’únic que desitgem de la botiga és que continuiï sent el que ha sigut fins ara. Desitgem que no es mori i que tingui continuïtat”. Sabatés és la mestra herbolària que extreu l’essència de les plantes aromàtiques i atén, flanquejada pel seu marit, rere el mostrador de l’Herboristeria del Rei, oberta des de 1818 al carrer del Vidre, a tocar de la plaça Reial. Tots dos es retiren després de 25 anys al capdavant d’un establiment que és una relíquia decimonònica. No tenen successors per ara i, a més, la caiguda d’ingressos els impedeix sufragar tot el lloguer que la propietat reclama. “Si no hagués existit la pandèmia i les vendes haguessin estat com sempre, tot tindria un altre caire”, dedueix el matrimoni, que tem ser els últims al capdavant d’un comerç emblemàtic del Gòtic, on fa dos segles que es venen herbes medicinals i productes naturals.
No és el primer cop que l’amenaça de desaparició plana sobre l’Herboristeria del Rei, deliciosa per preservar intactes el mobiliari, la decoració i l’aroma d’una altra època. Fa un quart de segle ja va fregar l’extinció, quan va morir l’última integrant de la nissaga que se n’havia fet càrrec i que entroncava amb el pioner del negoci, Josep Vilà, proveïdor oficial de la Casa Reial el segle XIX. “Ho vaig veure al diari aleshores i em va tocar els sentiments”, recorda Sabatés, que havia regentat dues herboristeries abans de decidir-se a assumir l’establiment. “Em va conquistar, perquè s’havia de salvar. És històrica i important. Herbolaris n’hi ha hagut tota la vida, però aquesta va ser la primera herboristeria que va obrir. S’ha de salvar, forma part de la història de l’herboristeria a Catalunya”, prega.
El matrimoni deixarà la botiga el 10 de setembre. A partir d’aquí, s’obre la incògnita de si l’herboristeria perdurarà o “si s’hi vendran samarretes o qualsevol altra cosa”, lamenta la parella. A més, els responsables del comerç no s’acaben de posar d’acord amb la propietat sobre el preu del lloguer de tot 2020 i de mig any de 2021. Donen fe que han pagat fins on han pogut, però l’amo en demana més. “Hen intentat renegociar, però no ho hem aconseguit”, comenten. En tot cas, recalquen que el que més els apressa és no posar punt i final a la botiga: “Ens jubilem, però no vol dir que ens en despreocupem. Posem tot l’esforç perquè l’ofici continuï”.
Reunió d’urgència
Consultat pel TOT Barcelona, l’Ajuntament afirma que estudia com aconseguir que l’Herboristeria del Rei no abandoni el local que ocupa des de fa més de 200 anys i que, per altra banda, gaudeix de la màxima protecció patrimonial que es concedeix als 211 comerços emblemàtics reconeguts a Barcelona. Està declarada com a establiment de gran interès, per haver preservat els guarniments originals sense alteració. La catalogació condiciona qualsevol canvi futur, supeditat a la conservació integral dels elements protegits, d’acord al pla especial de protecció de la qualitat urbana que el consistori va aprovar el 2016.
La fitxa del catàleg del patrimoni de la ciutat explicita que “qualsevol intervenció a realitzar a l’establiment” que acull el comerç d’herbes medicinals “haurà d’atendre als seus valors patrimonials, amb especial atenció a la composició, materials i cromatisme adoptats”. El govern municipal concreta que, de l’exterior del local, es blinda la façana al complet i, de l’interior, el cel ras, els prestatges, les vitrines, els calaixos -amb miniatures de paisatges a l’aquarel·la-, el passadís elevat amb una barana de ferro i pintures sobre tela -que representen flors i plantes-, el mostrador i el brollador situat al bell mig de l’herboristeria, coronat pel bust del naturalista suec Carl von Linné.
“Si la botiga té un encant és per tot el conjunt. No es pot trencar”, avisa el matrimoni, esperançat amb passar de les bones intencions als fets en la reunió on l’Ajuntament els ha citat la setmana que ve. El consistori diu que mirarà de quines vies disposa perquè el comerç sobrevisqui, sense concretar encara una proposta.
Sabatés suplica a l’Ajuntament “un sobreesforç” perquè l’herboristeria segueixi oberta. També apel·la a la Generalitat per cercar “una solució raonable” que contribueixi a salvaguardar un ofici artesanal. “Quan vaig agafar la botiga, vaig pensar en convertir-la en un museu. Però gent que s’hi va interessar em van dir que seria una cosa morta. Un lloc que està bé i amb articles interessants, sí, però mort. Vaig canviar d’idea i em vaig dir que seria un lloc viu, i així l’hem coservat fins ara”, destaca l’herbolària, que ansia que algú li prengui el relleu. “Volem que la botiga pugui continuar endavant tal com ha sigut sempre. És el que precisament agrada a tothom, als turistes i a la gent del país, tenir la llibertat d’anar a un herbolari a preguntar, a demanar i a comprar herbes fresques”, conclou.
