El garbuix de cables telefònics posa lletja la Barcelona històrica amb impunitat

La permissivitat i la manca de sancions normalitzen que la xarxa de fibra òptica s'estengui caòtica a barris com el Gòtic

“Em recorda Bangkok fa 20 anys”, compara Juan Martínez passejant per un carreró del Gòtic. No ho diu per la història arrapada als habitatges ni per la bellesa del barri primigeni de Barcelona, sinó pel desgavell de cables que s’enfilen per les parets. “Si vas a París o Roma segur que no ho veus així”, deixa anar el Juan just després d’atravessar la plaça de Sant Felip Neri, on els fils negres gosen a serpentejar per l’església i les cases d’estil renaixentista. “És soroll visual i un cop estètic, que fa mal a la vista”, remuga el Juan, membre de la Xarxa Veïnal Gòtic, que parla de “degradació” i una “sensació de braços caiguts” al barri, amanides per la brutícia aferrada a alguns carrers i portals, pels negocis tancats que no han resistit la crisi i pel cablejat telefònic que hi abunda, sense discriminar gaire entre edificis amb més o menys valor patrimonial.

No és res que no passi a altres punts de Barcelona, també inundats per la fibra òptica en els últims anys, igual que la resta de municipis. Però xoca que ni l’obligada preservació del llegat del passat ni la importància que mereix no adulterar el paisatge que defineix Barcelona des de fa segles siguin credencial suficient per salvar els carrers més castissos d’un batibull de connexions.

La dependència a internet i a dispositius mòbils, la laxitud de les institucions i la naturalitat amb què s’ha acceptat que les companyies telefòniques perpetrin una instal·lació caòtica a canvi de proporcionar gigues donen a entendre per què els cables repten de dalt a baix pràcticament arreu. Ho fan, fins i tot, per les façanes del Call i pels murs de la basílica de la Mercè al carrer Ample, on les línies freguen una gàrgola i s’arrosseguen per pedres centenàries per escolar un fil entre el forjat d’un balcó perquè el temple del segle XVIII rebi banda ampla. “No sé quants segles tindran alguns d’aquests edificis, però no han respectat absolutament res”, lamenta el Juan.

Una munió de cables de fibra òptica en una finca del Gòtic / Jordi Play
Una munió de cables de fibra òptica en una finca del Gòtic / Jordi Play

Igual que en altres zones on també han fet un crit d’alerta, els edificis nets de la teranyina de cables són l’excepció al Gòtic, que no es deslliura d’una xarxa amb els budells ben visibles malgrat etiquetar-se com a barri històric: una plaga de cables que llisca pel contorn dels balcons, que s’enrosca amb un feix ben gruixut en un fanal, que penetra als habitatges aprofitant qualsevol obertura, que s’enreda i sosté en el buit caixes de registre estripades, que creua d’una banda a l’altra els carrers… I també cables despenjats, escadussers, a l’abast de qualsevol mà inconscient.  

“Corromp l’entorn”

En els darrers mesos, veïns a títol personal i col·lectius de barris com Sants i Hostafrancs han advertit contra les connexions telefòniques desmanegades que opinen que enlletgeixen y menystenen el patrimoni. Unida a la mateixa corrent, la Xarxa Veïnal Gòtic urgeix a posar ordre en una instal·lació que titlla de “disbarat” i d’“abusiva” i que avisa que “corromp l’entorn”, ha causat desperfectes en les finques i pot arribar a ser un risc allà on es despenja.

L’amuntegament del cablejat és el resultat d’una normativa permissiva. La llei estatal de telecomunicacions de 2014 concedeix màniga àmplia a estendre la xarxa electrònica, declarada d’interès general. Permet desplegar-la a la vista si no és possible soterrar-la o canalitzar-la a l’interior dels edificis “per raons tècniques o econòmiques”. És cert que la norma cita com a excepció les edificacions de patrimoni amb valor històric i artístic, però afegeix el matís que per impedir la instal·lació a les façanes han de ser “casos justificats”.

Cables despenjats del a xarxa de telecomunicacions en un carrer del Gòtic / Jordi Play
Cables despenjats del a xarxa de telecomunicacions en un carrer del Gòtic / Jordi Play

Una nova regulació de telecomunicacions està pendent d’aprovar-se. L’Ajuntament s’hi encomana tot confiant que ajudi a posar remei a l’embolic de cables que la tinent d’alcalde Janet Sanz ha definit de “preocupació de primer ordre”. El govern local s’escuda en què la tolerància de l’acual legislació espanyola posa difícil al consistori actuar-hi, si bé l’ordenança de paisatge urbà veta expressament el cablejat a les façanes d’edificis catalogats.

Encara més, la normativa municipal insta les companyies de subministrament a evitar “desordres” i “deixadeses” a les seves xarxes i “la seva visibilitat ostensible”. Afegeix que “la col·locació d’aquestes instal·lacions serà objecte d’un estudi edifici per edifici a efectes de minimitzar l’impacte visual” i, a més, “estarà condicionada a la presentació d’un projecte d’integració global en la composició arquitectònica de l’edifici”. Les sancions per incompliments de l’ordenança van de 450,76 euros per casos lleus a 1.803,04 pels molts greus. A la pregunta de si ha sancionat alguna companyia, l’Ajuntament no precisa que hagi obert cap expedient.

Les companyies es defensen

La Xarxa Veïnal Gòtic parla d’inacció de les autoritats municipals per fer complir l’ordenança municipal i, per extensió, d’una desídia del conjunt de governs que les companyies aprofiten per simplificar l’extensió de la xarxa reduint costos. Consultades pel TOT Barcelona, fonts de les companyies telefòniques apunten a les institucions públiques per trobar-hi una solució. “Quan s’ha retirat, l’administració pública ha pres la iniciativa i ha liderat per posar d’acord tots els operadors i les companyies elèctriques per marcar com fer-ho”, expliquen dins del sector, que defensen també que el cablejat és imprescindible ara per ara per prestar servei: “Si el treus, deixes població sense connexió. Els habitatges construïts en els últims 20 anys han d’estar equipats per tenir canalitzacions, però en barris antics no és possible. O desplegues la xarxa per la façana o no es pot”.

A Sant Sebastià, la protecció patrimonial que blinda el casc històric fa que, per ara, les companyies hagin renunciat a expandir la fibra òptica per l’elevat cost de renunciar canalitzar-la. En altres ciutats de l’Estat, l’extensió del cablejat a zones històriques ha sigut lenta perquè s’ha supeditat a plans específics per tractar que la xarxa sigui poc visible. L’avantprojecte de la nova llei estatal de patrimoni contempla prohibir col·locar cables a façanes i cobertes dels monuments declarats d’interès cultural. També preveu autoritzar els municipis a regular els criteris d’instal·lacions a conjunts històrics catalogats com a bé cultural.

Una caixa de registre i multitud de cables en un carrer històric de Barcelona / Jordi Play
Una caixa de registre i multitud de cables en un carrer històric de Barcelona / Jordi Play

L’Ajuntament de Barcelona va aprovar el maig passat per unanimitat dues proposicions d’ERC i Junts que advoquen per soterrar línies. Alhora, el govern local va traçar un full de ruta sobre la qüestió, que incloïa un “espai estable d’interlocució” amb operadores per cercar solucions, reclamar que la nova llei de telecomunicacions atorguin més atribucions als ajuntaments per regular la instal·lació de la xarxa i una campanya d’inspeccions, començant per immobles catalogats. A una pregunta de Junts el mes passat, l’executiu municipal va demanar més temps per obtenir resultats.

Algunes companyies consultades defensen que disposen de procediments respectuosos amb el patrimoni. Vodafone assegura que, en alguns casos, utilitza la mateixa xarxa d’altres empreses per reduir l’impacte visual i Orange comenta que aprofita la canalització dels antics cables de coure, adapta el color dels fils o col·loca conductes per mimetitzar-los amb les façanes. La sensació a carrers de Barcelona, però, és una altra. En aquest sentit, la Xarxa Veïnal Gòtic reclama sepultar la xarxa o introduir-la a través dels patis sempre que sigui possible. Quan les condicions no ho permetin, proposa obligar les operadores a cobrir els fils, de forma que no desentonin amb l’arquitectura i els colors de les façanes.

Més informació

Comentaris

    Independència 02/08/2021 9:18 pm
    Com hi ha món. Més que "posa lletja" Barcelona, enlletgeix Barcelona i la resta de municipis de Catalunya. Però no és cap novetat, solament cal veure fotografies de qualsevol poble, vila o ciutat de la resta d'Europa civilitzada i adonar-se'n. La solució és ben fàcil, solament cal veure com ho fan en altres països i copiar-ho... Qui regula aquesta lletjor a les façanes del país, l'estat espanyol o els municipis ?
    Pol 02/08/2021 9:23 pm
    No ho toqueu ! És una "atractiu" més de Barcelona i altres municipis "turístics" per aquest atractiu i no pels preus rebentats que ofereixen els hotels, gràcies a l'explotació dels empleats, Barcelona és tant "atractiva" per a "turistes" innocents i incauts.
    Josep Degotall i Otili 02/08/2021 11:34 pm
    Es catalans ens hem acostumat a aquest "panorama" de carrer de tota la vida, com ho vam fer amb els simbolets franquistes a l'entrada de mols edificis d'habitatges, si voleu que algú posi ordre a aquest desgavell tant lleig i lamentable, agafeu un pal i arrenqueu-los, veureu com tot seguit algú hi posarà ordre. Però, qui ho regula, els municipis ? Si aquest "espectacle" sempre ha estat general a tot el país, sembla regit o permès per una normativa "autonòmica" traspassada o encara estatal espanyola (?!)... no capeixo res. Son "instal·lacions provisionals" que com altres coses del país esdevenen permanents ? A qui li agrada tenir aquests penjolls a casa seva ? A propòsit, els "professionals" els anomenen "torpedes"... n'hi ha de tres menes "tipus ampolla", tipus vertical" i "tipus horitzontal. També hi ha els CTO... caixes terminals òptiques, que els darrers anys s'han afegit a les nostres façanes.
    Salvi 02/08/2021 11:54 pm
    Les lleis estatals espanyoles, de telecomunicacions i altres, concedeixen i han concedit sempre màniga ampla a mantenir i ampliar aquesta merda a les façanes ? El govern català no hi té res a dir ? Ni Govern, ni municipis, ni la Generalitat de Catalunya, no tenen ni competències per a copiar que fan i que han fet, des de fa dècades a Andorra, a l'estat francès o a Itàlia en aquesta qüestió ? A més a més de la màniga ampla de les normatives espanyoles, algú es deu embutxacar calés per metre de cable... fixeu-vos en la quantitat de cable sobrer caragolat ! Sumeu-ne els metres façana a façana. Com la "proliferació" de palmeres arreu de Barcelona i la resta del país, des de fa anys... Sembla mentida que un país que es dedica a "captar" turistes a qualsevol preu [sic] permeti aquests desgavells, i d'altres, a les façanes i en el nostre entorn urbà i natural. Una prova fefaent que els turistes no venen pas per l'atractiu del país, sinó per altres motius...
    FRAN BCN 03/08/2021 12:55 am
    El problema és que a les contractes i subcontractes de Telefonica no les supervisa ningú i no ha cap.tipus de control...
    ciutadà 03/08/2021 8:38 am
    Roma és a can seixanta, certament; aparcaments i circulació anàrquics, bruticia , xivarri, etc. Però, de cables telefónics per les façanes, certament no n'hi vaig pas veure.
      Zingarelli 03/08/2021 12:23 pm
      És així tal com dius de Roma, i al Lazo, i a la República Italiana i també a França, Suïssa, Països Baixos... però no cal que vagis tant lluny pots anar a qualsevol poble, vilatge, vila o ciutat de Catalunya del nord o d'Andorra i no veuràs aquesta forma tant típica d'instal·lar i col·locar cables a les façanes, i que malauradament hem fet nostra i tolerat i tolerem, des de fa anys i panys.
    cal dir-ho 03/08/2021 11:35 am
    Aquest desgavell general de cables a les façanes dels municipis catalans de la ratlla de la "frontera" cap al sud -tot s'ha de dir- hi ha estat "sempre", els catalans actuals sempre els hem vist així, és més, amb el temps han empitjorat, fins a deplorables garbuixos de cables, molts d'ells en desús. Ara bé, tot i que sembla un afer municipal i fins i tot dels propietaris dels edificis, segons la notícia l’amuntegament de cables i caixes de connexions (torpedes) és el resultat de normatives i lleis espanyoles, la darrera de telecomunicacions de 2014, la qual continua concedint màniga àmplia a estendre la xarxa electrònica de qualsevol forma i sense respecte al sentit comú, ni al sentit cívic, ni als ciutadans que ho suporten cada dia. Algun periodista ens hauria d'explicar, després de fer-ne un treball aprofundit de camp sobre el terreny, quina implicació hi ha tingut, els darrers anys, la subcontractació en cadena de les empreses elèctriques i de comunicacions hereves dels monopolis de Franco, els qual es van repartir entre l'oligarquia madrilenya, seguint de fet el monopoli. És sabut que sovint aquests empleats es "presenten" com "somos de fecsa o "naturgy"(?!) o com es digui, quan de fet son empleats subcontractats d'una empresa subcontractada per una altra i alhora subcontractada per una altra... i al capdavall ningú sap de qui depèn la persona que fa "l'operació" i que a sobre potser fa un any enrere es dedicava a un altre ofici que no tenia res a veure amb el muntatge i connexions de telefonia o elèctriques... en el millor dels casos.
    Via fora els adormits 03/08/2021 12:04 pm
    Si les normatives que permeten aquestes "instal·lacions" som (in)competència directa de l'estat espanyol, imagineu-vos com ho fan en altres activitats, instal·lacions, serveis... que no es veuen, vull dir que no les veiem directament com les façanes. Per la qual cosa els adormits que encara creuen en Espanya, inclosos els que es fan dir "federalistes", no tenen cap credibilitat, ni una, zero, i no comprenc que els empeny a voler continuar lligats a Espanya. Més enllà d'Espanya hi ha vida i necessitem viure-la i gaudir-la. És així. És això.
    amb comu no podem 03/08/2021 12:34 pm
    i més i més i més i més, la vaga kolua, no fot ni brot, està passant a la història per ser la pitjor alcaldessa de Barcelona, i sobretot per destruir la ciutat. Quan una no està capacitada és veu d'un hora lluny, però en el cas de la frau kolau, des del primer dia que se li veu el llautó. Per cert l'únic dia que ha treballat, va ser el dia que va decidir-se a apujar-se el sou
      A amb comú, més sentit comú 03/08/2021 3:15 pm
      Tant de bo fos un "problema" dels comuns, aleshores potser seria més fàcil de corregir. Aquesta "forma" estrafolària de col·locar els cables a les façanes dels nostres edificis ve de lluny i si llegeixes el contingut de la notícia te n' assabentaràs que les normes sobre els cables i la col·locació, son de l'estat espanyol, i és clar aquestes empreses per moltes normatives "locals" que hi hagi, sempre fan cas de qui mana realment i deixa fer, i a sobre el problema s'ha agreujat els darrers anys degut a la proliferació de companyies de telefonia, fibra òptica, elèctriques i altres que col·loquen els seus cables i també hi ha contribuït la subcontractació encadenada que fan servir aquesta mena de "companyies". Arreglar aquest desgavell no és fàcil, precisament s'hagués pogut aprofitar fa algunes dècades el "trencament" del monopoli de "Telefónica de Espana" i més recentment de la col·locació massiva de fibra òptica, per a millorar les façanes, però, ha estat el contrari. Aquesta mena d'afers no s'arreglen ni amb una ni tres legislatures, això sí, cal començar com abans millor a posar fil a l'agulla. És com el problema de l'habitatge social a l'aglomeració de Barcelona i la resta del país, sovint es parla de Viena... però, allà porten 100 anys gestionat habitatges socials, del qual se'n beneficien no solament les famílies i persones més necessitades i amb més precarietat econòmica, sinó que, per exemple, una família que ingressa 60..000€ a l'any també pot sol·licitar a Viena un habitatge fora dels preus de mercat.
    fot-li, fot-li, fot-li. 03/08/2021 4:33 pm
    Es com tenir un trosset de Ouagadougou o Marraqueix a Barcelona.
    Josep 04/08/2021 6:29 pm
    Els propietaris de les finques hauriem de ser els primers a impedir que els operarís de les companyies campin a les seves, els criem a tot drap instalant routers i per estalviar metros de cable de fibra óptica el coloquen a qualssevol lloc, sense respectar cap estética, però sens en fot per tal de tenir internet en 5 minuts

Nou comentari