“Em recorda Bangkok fa 20 anys”, compara Juan Martínez passejant per un carreró del Gòtic. No ho diu per la història arrapada als habitatges ni per la bellesa del barri primigeni de Barcelona, sinó pel desgavell de cables que s’enfilen per les parets. “Si vas a París o Roma segur que no ho veus així”, deixa anar el Juan just després d’atravessar la plaça de Sant Felip Neri, on els fils negres gosen a serpentejar per l’església i les cases d’estil renaixentista. “És soroll visual i un cop estètic, que fa mal a la vista”, remuga el Juan, membre de la Xarxa Veïnal Gòtic, que parla de “degradació” i una “sensació de braços caiguts” al barri, amanides per la brutícia aferrada a alguns carrers i portals, pels negocis tancats que no han resistit la crisi i pel cablejat telefònic que hi abunda, sense discriminar gaire entre edificis amb més o menys valor patrimonial.
No és res que no passi a altres punts de Barcelona, també inundats per la fibra òptica en els últims anys, igual que la resta de municipis. Però xoca que ni l’obligada preservació del llegat del passat ni la importància que mereix no adulterar el paisatge que defineix Barcelona des de fa segles siguin credencial suficient per salvar els carrers més castissos d’un batibull de connexions.
La dependència a internet i a dispositius mòbils, la laxitud de les institucions i la naturalitat amb què s’ha acceptat que les companyies telefòniques perpetrin una instal·lació caòtica a canvi de proporcionar gigues donen a entendre per què els cables repten de dalt a baix pràcticament arreu. Ho fan, fins i tot, per les façanes del Call i pels murs de la basílica de la Mercè al carrer Ample, on les línies freguen una gàrgola i s’arrosseguen per pedres centenàries per escolar un fil entre el forjat d’un balcó perquè el temple del segle XVIII rebi banda ampla. “No sé quants segles tindran alguns d’aquests edificis, però no han respectat absolutament res”, lamenta el Juan.
Igual que en altres zones on també han fet un crit d’alerta, els edificis nets de la teranyina de cables són l’excepció al Gòtic, que no es deslliura d’una xarxa amb els budells ben visibles malgrat etiquetar-se com a barri històric: una plaga de cables que llisca pel contorn dels balcons, que s’enrosca amb un feix ben gruixut en un fanal, que penetra als habitatges aprofitant qualsevol obertura, que s’enreda i sosté en el buit caixes de registre estripades, que creua d’una banda a l’altra els carrers… I també cables despenjats, escadussers, a l’abast de qualsevol mà inconscient.
“Corromp l’entorn”
En els darrers mesos, veïns a títol personal i col·lectius de barris com Sants i Hostafrancs han advertit contra les connexions telefòniques desmanegades que opinen que enlletgeixen y menystenen el patrimoni. Unida a la mateixa corrent, la Xarxa Veïnal Gòtic urgeix a posar ordre en una instal·lació que titlla de “disbarat” i d’“abusiva” i que avisa que “corromp l’entorn”, ha causat desperfectes en les finques i pot arribar a ser un risc allà on es despenja.
L’amuntegament del cablejat és el resultat d’una normativa permissiva. La llei estatal de telecomunicacions de 2014 concedeix màniga àmplia a estendre la xarxa electrònica, declarada d’interès general. Permet desplegar-la a la vista si no és possible soterrar-la o canalitzar-la a l’interior dels edificis “per raons tècniques o econòmiques”. És cert que la norma cita com a excepció les edificacions de patrimoni amb valor històric i artístic, però afegeix el matís que per impedir la instal·lació a les façanes han de ser “casos justificats”.
Una nova regulació de telecomunicacions està pendent d’aprovar-se. L’Ajuntament s’hi encomana tot confiant que ajudi a posar remei a l’embolic de cables que la tinent d’alcalde Janet Sanz ha definit de “preocupació de primer ordre”. El govern local s’escuda en què la tolerància de l’acual legislació espanyola posa difícil al consistori actuar-hi, si bé l’ordenança de paisatge urbà veta expressament el cablejat a les façanes d’edificis catalogats.
Encara més, la normativa municipal insta les companyies de subministrament a evitar “desordres” i “deixadeses” a les seves xarxes i “la seva visibilitat ostensible”. Afegeix que “la col·locació d’aquestes instal·lacions serà objecte d’un estudi edifici per edifici a efectes de minimitzar l’impacte visual” i, a més, “estarà condicionada a la presentació d’un projecte d’integració global en la composició arquitectònica de l’edifici”. Les sancions per incompliments de l’ordenança van de 450,76 euros per casos lleus a 1.803,04 pels molts greus. A la pregunta de si ha sancionat alguna companyia, l’Ajuntament no precisa que hagi obert cap expedient.
Les companyies es defensen
La Xarxa Veïnal Gòtic parla d’inacció de les autoritats municipals per fer complir l’ordenança municipal i, per extensió, d’una desídia del conjunt de governs que les companyies aprofiten per simplificar l’extensió de la xarxa reduint costos. Consultades pel TOT Barcelona, fonts de les companyies telefòniques apunten a les institucions públiques per trobar-hi una solució. “Quan s’ha retirat, l’administració pública ha pres la iniciativa i ha liderat per posar d’acord tots els operadors i les companyies elèctriques per marcar com fer-ho”, expliquen dins del sector, que defensen també que el cablejat és imprescindible ara per ara per prestar servei: “Si el treus, deixes població sense connexió. Els habitatges construïts en els últims 20 anys han d’estar equipats per tenir canalitzacions, però en barris antics no és possible. O desplegues la xarxa per la façana o no es pot”.
A Sant Sebastià, la protecció patrimonial que blinda el casc històric fa que, per ara, les companyies hagin renunciat a expandir la fibra òptica per l’elevat cost de renunciar canalitzar-la. En altres ciutats de l’Estat, l’extensió del cablejat a zones històriques ha sigut lenta perquè s’ha supeditat a plans específics per tractar que la xarxa sigui poc visible. L’avantprojecte de la nova llei estatal de patrimoni contempla prohibir col·locar cables a façanes i cobertes dels monuments declarats d’interès cultural. També preveu autoritzar els municipis a regular els criteris d’instal·lacions a conjunts històrics catalogats com a bé cultural.
L’Ajuntament de Barcelona va aprovar el maig passat per unanimitat dues proposicions d’ERC i Junts que advoquen per soterrar línies. Alhora, el govern local va traçar un full de ruta sobre la qüestió, que incloïa un “espai estable d’interlocució” amb operadores per cercar solucions, reclamar que la nova llei de telecomunicacions atorguin més atribucions als ajuntaments per regular la instal·lació de la xarxa i una campanya d’inspeccions, començant per immobles catalogats. A una pregunta de Junts el mes passat, l’executiu municipal va demanar més temps per obtenir resultats.
Algunes companyies consultades defensen que disposen de procediments respectuosos amb el patrimoni. Vodafone assegura que, en alguns casos, utilitza la mateixa xarxa d’altres empreses per reduir l’impacte visual i Orange comenta que aprofita la canalització dels antics cables de coure, adapta el color dels fils o col·loca conductes per mimetitzar-los amb les façanes. La sensació a carrers de Barcelona, però, és una altra. En aquest sentit, la Xarxa Veïnal Gòtic reclama sepultar la xarxa o introduir-la a través dels patis sempre que sigui possible. Quan les condicions no ho permetin, proposa obligar les operadores a cobrir els fils, de forma que no desentonin amb l’arquitectura i els colors de les façanes.
