El compromís que Ada Colau va adquirir al poc temps d’arribar a l’Alcaldia de Barcelona de replantejar els noms de carrers i places amb referències borbòniques roman estancat des de fa gairebé tres anys. Tot i que des d’aleshores no ha tornat a prescindir de cap rei de la dinastia que encapçala l’Estat espanyol ni de cap dels seus títols que continuen nomenant vies de la ciutat, a l’Ajuntament consten cinc propostes formulades en els últims anys per rellevar els Borbons del mapa de la capital catalana. Ho acredita la documentació que el consistori ha lliurat al TOT Barcelona mitjançant una sol·licitud d’accés a informació pública.
Les peticions per modificar denominacions associades a la monarquia es troben en diferents punts de tramitació. Algunes d’arrel veïnal han quedat aturades en etapes preliminars o han topat amb oposició als plens dels districtes. En canvi, altres es troben en una fase més avançada per arribar a ser aprovades, però porten tres anys esperant que es pronunciï l’òrgan que les ha de validar, la ponència del nomenclàtor, presidida per Barcelona en Comú.
Una iniciativa encallada en tràmits previs als districtes defensa esborrar el nom d’Alfons XII d’un carrer de Sant Gervasi-Galvany, on llueix des que el franquisme el va rescatar a les acaballes de la Guerra Civil. L’Associació de Veïns de Sant Gervasi Sud ho va plantejar al ple del districte de Sarrià, però l’entitat explica que li falta emplenar documents per reprendre la sol·licitud i organitzar un procés participatiu per recollir el parer del veïnat. S’ha advocat perquè el rei espanyol del segle XIX es supleixi per Can Lledó o per Antic Camí de Sant Gervasi, segons les dades facilitades per la ponència del nomenclàtor.
També del moviment veïnal va sorgir una campanya perquè la Gran Via de Carles III es transformi en la ronda de les Corts. La plataforma Retorn cap als nostres noms va recollir adhesions a favor del canvi i el ple de les Corts el va debatre el març de 2020. L’absència d’un conseller de Junts va propiciar un empat entre partidaris i detractors, resolt en contra de remoure el rei del segle XVIII pel vot de qualitat del president del districte, del PSC. La plataforma considera que la votació va ser irregular. Després de diversos recursos, ha reclamat empara al Síndic de Greuges per repetir el debat.
Altres possibles substitucions de monarques sí que han superat el primer tall i s’han elevat a anàlisi de l’òrgan encarregat de jutjar les candidatures per desingar vies de la ciutat, on fan cua. Ocorre amb la plaça de Maria Cristina, a les Corts. ERC va aconseguir que el plenari de les Corts avalés el 2018 que l’espai permuti el nom de la mare d’Alfons XIII pel de Carme Claramunt, la primera dona catalana afussellada pel franquisme en la postguerra. Abans d’esmenar el mapa de la ciutat, cal que la ponència del nomenclàtor estudiï la proposició, que la té pendent de judici des de 2019.
En llista d’espera també figuren el possible relleu del passeig d’Isabel II per passeig del Mar i el d’avinguda Maria Cristina per avinguda Catalunya. El govern municipal respon que el compromís d’abolir noms associats a la Corona espanyola “segueix vigent” i que “sí que està previst fer canvis”, si bé no concreta quan.
Una promesa de fa sis anys
Quan només feia tres mesos que comandaven l’Ajuntament, els comuns van secundar una proposta d’ERC el setembre de 2015 per la qual assumien revisar els noms borbònics que bategen vies de la capital i, si s’esqueia, eliminar-los. Es van assenyalar aleshores 12 avingudes, carrers i places de la ciutat que enaltien els Borbons. Més de sis anys després, s’han suprimit només tres d’aquella dotzena de denominacions monàrquiques.
L’últim cop que es va destronar un Borbó d’un vial de Barcelona va ser al març de 2019, quan l’antiga avinguda Príncep d’Astúries va recuperar el nom de Riera de Cassoles. En els anys anteriors, l’avinguda de Borbó es va convertir en avinguda dels Quinze i, encara abans, la plaça Joan Carles I va tornar a denominar-se Cinc d’oros. Dos jardins no inclosos en la relació detallada el 2015 també han mudat d’epítet: els jardins del Príncep de Girona s’anomenen ara del Baix Guinardó i els jardins de les Infantes han passat a ser de Magalí.
Els cinc canvis es van efectuar el mandat anterior. Cap rètol d’una via borbònica s’ha despenjat des que Colau va ser reelegida el juny de 2019. Sí que es va retirar, però, l’escut d’armes de Joan Carles I que seguia instal·lat a l’obelisc del Cinc d’oros l’abril de 2021, coincidint amb la commemoració del 90 aniversari de la instauració de la II República espanyola.
Al marge de la dinastia borbònica, consta una suggerència pendent d’anàlisi perquè el parc de l’emperador Carles I passi a homenatjar Mercè Rodoreda. L’escriptora ja rep honors amb uns jardins i un carrer, tots dos a Sarrià-Sant Gervasi. L’Ajuntament sí que va procedir el setembre passat a reemplaçar els Reis Catòlics d’un carrer de Vallvidrera per la mestra Elisa Moragas, arran d’una demanda del teixit associatiu de la zona.
El govern municipal cita el cas dels Reis Catòlics per presumir de no haver decaigut en el propòsit de desborbonitzar l’onomàstica dels carrers de Barcelona, si bé Ferran d’Aragó i Isabel de Castella no pertanyien al mateix llinatge que regna ara l’Estat. Pel mateix motiu no se’ls esmentava en la dotzena de monarques i de títols que el 2015 es va avançar que s’analitzaria desbancar.
“L’important és el que treus però també el que poses”, fa notar l’executiu local, que sosté que les alternatives “s’han d’estudiar detalladament”. En els últims tres anys, la ponència del nomenclàtor ha avalat alterar la denominació de 14 vials. Entre març de 2019 i novembre de 2020 es va obrir un parèntesi en què no va ratificar-se variar cap denominació, coincidint en part amb la irrupció de la pandèmia.
L’equip de govern expressa que és partidari que els noms que s’escullin per bandejar la noblesa “tinguin sentit en l’entorn”. Menciona de nou l’exemple d’Elisa Moragas, pedagoga innovadora i fundadora de l’escola Nabí, situada just al carrer on s’ha deposat els Reis Catòlics. “Es busquen noms d’algú que tingui vinculació amb el barri, tot prioritzant també les figures femenines, que estan molt allunyades de l’equitat en el nomenclàtor de Barcelona”, fixa el govern com a condicions.
Antifeixistes a l’espera
Entre les vies consagrades als Borbons que es van acordar revisar però continuen a la nomenclatura dels carrers de Barcelona, s’inclou el moll del Príncep d’Espanya. És el títol que el dictador Francisco Franco va atorgar a Joan Carles de Borbó després de declarar-lo el seu successor com a cap d’estat. No apareix en l’actual llistat de deures de la ponència del nomenclàtor, que sí que té per avaluar altres denominacions que el franquisme va imposar o va rescatar.
En aquest sentit, la comissió ha rebut peticions des de 2019 sense que s’hi hagi posicionat de moment. El cas més flagrant és el carrer Aviador Ruiz de Alda, pioner de l’aviació a l’Estat però, també, un dels fundadors de Falange Española, executat després a l’inici de la Guerra Civil. A un altre carrer del voltant, a la Marina de Port, sí que es va relegar l’aviador Franco -germà del dictador- pel mecànic d’aviació Pablo Rada, republicà exiliat.
També fa cua una demanda per rebatejar el carrer de l’Alcalde de Móstoles, un heroi de la Guerra d’Independència espanyola reinstaurat a la ciutat el 1942. S’ha plantejat que aquesta via del Baix Guinardó s’incorpori com un tram més del carrer Marina o que es restableixi la denominació que tenia durant la República, José Nonell. Alhora, s’ha demanat que el passatge que des de 1942 duu el nom del poeta castellà Alonso de Ercilla es dediqui al líder anarcosindicalista Buenaventura Durruti, que compta amb una plaça a la Marina de Port.
Existeixen altres sol·licituds per treure quatre denominacions que la dictadura va atribuir a carrers de la ciutat i recobrar els noms que se’ls assignava abans de la fi de la Guerra Civil. A falta de resolució de la ponència del nomenclàtor, s’ha suggerit canviar General Vives per Xic de la Barraqueta; Riu de l’Or per CADCI; Segòvia per Fivaller, i Sots-tinent Navarro per Muralla Romana.
A més, l’organisme també té sobre la taula des de 2019 una proposició per recordar el referèndum d’independència anomenant 1 d’octubre a un espai de Barcelona, concedir la categoria de plaça al Baluard del Migdia -un dels últims focus de resistència a la Guerra de Successió- i encabir diferents denominacions al plànol de la ciutat que evoquin combatents antifeixistes. En concret, a l’Amical de les Brigades Internacionals, als Aviadors de la República i al Maquis, aquest últim triat en un procés participatiu per a una plaça del barri de Porta el 2018. Tot i així, no es va traslladar fins a 2021 a la comissió del nomenclàtor, que encara s’hi ha de manifestar perquè pugui oficialitzar-se en una data indeterminada.
