Consulta oberta per triar què es pinta al mur que es decorava fins fa un any amb un cèlebre grafit de grans dimensions, el tauró capitalista, format amb una multitud de bitllets verds. L’Ajuntament ha obert aquest mes de maig un procés participatiu en què està recollint l’opinió de veïns del barri del Carmel, on l’artista Blu va dibuixar el tauró de gran mida el 2009 i que va convertir-se en un símbol de la zona i dels moviments alternatius. Del sondeig ha de sortir què substitueix l’antic mural, que la brigada municipal va esborrar no sense polèmica.
Entitats del districte d’Horta-Guinardó i col·lectius que van adoptar el grafit com una icona anticapitalista van criticar que equips de neteja fessin desaparèixer el dibuix. L’Ajuntament va sortir al pas de la polèmica assegurant que el tauró es va esborrar després d’acordar-ho amb associacions del Carmel per efectuar obres de reforç estructural per motius de seguretat al mur, situat a la confluència dels carrers Santuari i Calderón de la Barca. Quan la controvèrsia va manifestar-se a les xarxes socials, el consistori va assegurar que la reforma obligava a treure el grafit.
A equipaments i al carrer
Pràcticament un any més tard, l’Ajuntament ha engegat el projecte El Carmel mossega!, en què recull l’opinió del veïnat del Carmel en diferents equipaments i zones concorregudes del barri al llarg de tres caps de setmana d’aquest mes de maig. Els treballadors encarregats de recopilar el parer dels residents a la zona estan recorrent diferents punts del barri per aplegar propostes.
Durant aquest cap de setmana, s’han copsat opinions al mercat i la biblioteca del Carmel. La consulta continuarà el divendres i el dissabte pròxim consultant el públic que assisteixi a l’espai Jove Boca Nord (Carrer dels Agudells, 37-45). La recollida de propostes es tancarà el divendres 20 i el dissabte 21 de maig, amb una enquesta en ple carrer, a la confluència de la Rambla del Carmel i el carrer Dante Alighieri.
“L’objectiu és saber què significava el mural del tauró per al veïnat i què volen que s’hi pinti per substituir-ho”, explica l’Ajuntament. El consistori afegeix que les opinions expressades es plasmaran en una exposició que “s’inaugurarà a mitjans de juny i que voltarà pels diversos equipaments del barri”. També es preveu elaborar un documental sobre el projecte participatiu per tornar a pintar el mur i organitzar activitats al voltant de l’art urbà a equipaments del Carmel.
Contrast amb el Gòtic
El tauró capitalista era paradigmàtic de la cultura grafitera que l’entorn es fa seva i es converteix en un emblema apreciat per veïns i col·lectius. Ben al contrari, altres tipus de pintades, els tags, les signatures i els gargots mortifiquen el veïnat de zones històriques de la ciutat. Com informava el TOT Barcelona la setmana passada, entitats del barri Gòtic es queixen de la multitud de pintades que taquen edificis emblemàtics del casc antic de la ciutat, també en immobles catalogats com a patrimoni de la ciutat.
Passa, per exemple, amb el passatge de la Pau, un dels carrers més singulars de la ciutat, que conserva l’estètica amb què va construir el segle XIX, caracteritzada pels tres arcs que el cobreixen. Les pintades esquitxen els murs i oculten les pintures murals restaurades fa pocs anys i que es protegeixen amb unes plaques de metraquilat.
No és ni molt menys un cas únic. Les pintades sovintegen les parets i les portades de finques i carrers històrics del Gòtic. Fins i tot, un grafiter va gosar enfilar-se a la façana del darrere de la basílica del Pi per marcar un mur de difícil accés amb unes lletres grosses de colors cridaners. L’atreviment es va saldar amb un escut del segle XIV fet malbé i una denúncia de la parròquia davant dels Mossos d’Esquadra.
També li ha tocat el rebre l’antiga botiga de màgia i de ninots de cultura popular El Ingenio. Una gran pintada ha danyat el característic mural que decora el portal, permanentment tancat des que fa uns anys va tancar el comerç, preservat sota l’etiqueta d’establiment emblemàtic per l’Ajuntament. El consistori va adquirir el local recentment amb un paquet de 50 baixos per fer reflotar negocis.
Fora del Gòtic, també s’han aixecat veus crítiques per les pintades que farceixen patrimoni històric i sentimental dels barris de Barcelona. És el cas d’una queixa per una edificació singular del barri de la Font d’en Fargues, on un quiosc modernista centenari roman tapiat i ple de grafits.
