Unes xarxes embolcallen els ornaments que coronen l’Arc de Triomf. Fa força mesos que hi són: les malles cobreixen els dos escuts i les vuit cúpules situades al capdamunt del monument des de l’estiu passat. Que les proteccions s’hagin mantingut fins ara feia fàcil deduir que la decoració es resguarda per alguna raó més que per simples tasques de manteniment. L’Ajuntament de Barcelona confirma la intuïció: els revestiments hi són per evitar despreniments, admet el govern municipal al TOT Barcelona.
Transcorregut gairebé un any des que s’hi detectés el risc, el consistori no concreta dates per rehabilitar la decoració deteriorada de l’Arc de Triomf ni tampoc per treure les xarxes que la tapen. El govern municipal sí que indica que “està previst dur-hi a terme treballs de restauració” en algun moment al llarg dels pròxims tres anys. Les tasques de conservació de patrimoni històric i artístic municipal que l’Ajuntament va contractar l’any passat per 10,6 milions d’euros es preveuen espaiar fins a 2025.
Mentre les reparacions no s’efectuen, es fan “revisions periòdiques a l’Arc de Triomf per comprovar l’estat del material i avaluar si s’escau fer-hi actuacions de manteniment i prevenció”, assenyala l’Ajuntament. Just va ser en aquestes exploracions en què es va optar per blindar les construccions que rematen el monument, com a prevenció davant d’un eventual perill de despreniments. El consistori matisa que no ha arribat a caure res de les grans peces ornamentals del sostre.
Inversions en rehabilitacions
La documentació del contracte vigent fins a 2025 de preservació de monuments de la ciutat contempla una inversió de 304.420,55 euros per intervenir a l’Arc de Triomf. És l’import més alt de totes les rehabilitacions programades en els pròxims anys a monuments i escultures de la ciutat.
La licitació concreta que a l’Arc de Triomf es planifica una neteja general del conjunt, consolidar els elements escultòrics i readherir elements fracturats, entre altres feines. A la fitxa de l’inventari de la direcció general de patrimoni cultural de la Generalitat consta que l’últim cop que l’Ajuntament va sotmetre a restauració el monument va ser el 1990, dins del projecte de reurbanització amb què el passeig de Lluís Companys es va remodelar dos anys abans dels Jocs Olímpics.
L’Ajuntament pressuposta 3,76 milions d’euros per a restauracions extraordinàries en monuments. La partida inclou 125.031,47 euros per netejar i restaurar les figures de pedra del conjunt dedicat a Colom, que torna a provocar cert debat sobre si la figura de l’almirall ha de continuar al capdavall de la Rambla o si ha de ser retirada, igual que ha passat en diferents punts d’Amèrica. El contracte del consistori també reserva 23.292,27 euros per a la reparació total de l’estàtua de Rafael Casanova, on es brinda l’ofrena floral de cada 11 de setembre.
Emblema de l’exposició de 1888
L’Arc de Triomf es va edificar sobre uns terrenys de l’antiga ciutadella militar a principis de 1888 per ser la portalada de l’entrada principal a l’espai firal de l’Exposició Universal, que Barcelona va acollir aquell mateix any. El monument, dissenyat per Josep Vilaseca i Casanovas, es va convertir en l’emblema del gran aparador internacional junt amb l’estàtua de Colom, també erigida per a l’ocasió.
Entre els elements malmesos que s’han hagut de protegir en els últims mesos, s’hi compten els dos escuts encaixats just a sobre de la clau de l’arc, a banda i banda. Tots dos reprodueixen l’escut d’armes del rei Alfons XIII, flanquejat per dos lleons. El monarca tenia només dos anys quan la ciutat va ser seu per primer cop del gran esdeveniment internacional. El tro l’ocupava aleshores la seva mare, la regent Maria Cristina.
Les altres peces que s’han precintat són les vuit cúpules situades a sobre d’ambdues columnes, quatre per banda i emparellades unes mirant cap al parc de la Ciutadella -on es van concentrar les mostres i els actes de l’Exposició Universal de 1888- i uns altres en direcció al passeig de Sant Joan. La fitxa de l’inventari de patrimoni arquitectònic de la Generalitat precisa que estan construïdes amb “maó revestit de ceràmica groga i verda” i es completen “amb unes immenses corones comtals fetes de ceràmica vidrada de color terra”.
